Amics i amigues, l’altre dia, en la final del campionat de Catalunya de 1.500 metres obstacles de la categoria de promeses, es va produir un fet que reconforta, acostumats com estem a les crítiques que es fan al jovent. Un dels atletes de 15 anys, que anava tercer, l’igualadí Hamza Zeroual, es va aturar per ajudar al que corria davant seu, en Nil Garcia de Canovelles, també de la mateixa edat, quan, en l’última recta, aquest va ensopegar en la darrera tanca i va anar a parar al terra. Després d’aixecar-se van seguir corrent tots dos, un al costat de l’altre, i en arribar a la meta, en Hansa li diu al Nil, “Passa tu primer; anaves davant meu i et correspon ser el subcampió de Catalunya. Jo acabaré tercer”. No sé si es coneixien. Eren rivals. Amb tot, vaig sentir, en una entrevista de ràdio que li van fer a aquest noi d’Igualada, que va fer el gest perquè no va voler aprofitar-se de la mala sort del seu company de cursa. “Si m’hagués passat a mi, estaria molt trist, i encara que m’hauria agradat quedar segon, estic content d’haver ajudat a un altre atleta que s’ho mereixia més que jo. El meu entrenador ja m’ho diu: a la vida ja més coses que l’atletisme”. Definitivament, l’esport aporta molts valors en l’època formativa. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
Miquel Pucurull
22/11/2021