Divendres es va celebrar la Cursa de
l’Amistat. Una de les carreres més entranyables i antigues de Barcelona. Ha
estat l’ultima de les organitzades per la
família Mates, perquè a partir de l’any que ve ho farà una empresa de màrqueting. L’Amistat la va engegar en
Francesc Mates l’any 1981 i ha estat al capdavant la seva filla Myrna des que va
morir el seu pare. Ho deixa, diu, perquè, entre altres coses, no pot assumir els costos cada cop més alts de
la infraestructura i per la dificultat per trobar voluntaris. Em sap greu
perquè la Cursa de l’Amistat no serà la mateixa cosa. Per començar, segons
sembla ja no es dirà igual, i de ben segur que no serà gratuïta com fins com
ara. Serà difícil que els nous organitzadors puguin assimilar el seu esperit: tots
la corríem pel plaer de córrer, no era de caire competitiu (no hi havia premis
per a ningú; només una flor pel primer i la primera) i em sembla impossible que es pugui mantenir el
bon ambient que ha imperat durant les seves 39 edicions. Des d’aquí, i amb una
llagrimeta a punt de caure, el meu reconeixement i felicitació per l’empremta
que han deixat els Mates.
Miquel Pucurull
07/11/2019
