Els amics se'n van. He de dir-ho cada cop més sovint. Avui ho ha fet l'estimat Isidre Ferrer Cantal a l'edat de 85 anys.
Serveixi aquesta modesta glossa, a mode d'homenatge.
L'Isidre va néixer a Mataró el 1935. Va començar a córrer quan ja
era veterà, als 39 anys, i va fer una carrera atlètica excepcional. Als 83, abans de la pandèmia, va ser capaç de córrer una cursa de 10k en 1h02 a
Girona, o una mitja marató a Sant Cugat en 2h21. El seu
millor registre en la marató el va obtenir quan tenia cinquanta anys: 2h45.05. També,
entre aquesta edat i els cinquanta dos va córrer una mitja en 1h21 i 100 kms en
9h 47. Va fer un munt de maratons; ni ell mateix no sabia quantes, i en els darrers anys es dedicava a curses populars de menor distància. I ho feia
intensament. Fins fa poc, cada cap de setmana participava en alguna o més d’una: en el 2015, als
80 anys, es va posar el repte de córrer cent curses i ho va aconseguir, la
última la Cursa de Nadal de Sant Joan d’Espí. Ell i la seva dona, també corredora, van transmetre la seva afició a la seva
família: la seva néta, Victoria Sauleda Ferrer, és una de les
millors atletes de
800m d’Espanya. El coneixia des que vaig començar a córrer (competíem més o
menys
en la mateixa categoria), i gairebé mai vaig poder guanyar-lo.
Confesso que ho intentava, però les seves marques (2h45 a la
marató) eren inabastables per a mi, i per a molts veterans d'edat
similar. L'Isidre, aficionat
als escacs, fidel al seu club Maimakansu de Mataró, assidu participant a les curses i estimat per tothom del món del córrer, ens ha deixat. És segur, però, que la seva perseverança per mantenir-se
en esplèndida forma mental i física l'hi ha servit també per ser molt feliç fins el final dels seus dies.
Miquel Pucurull
12/06/2021
