PIONERS DE LA MARATÓ A CATALUNYA

Aquest és un modest treball que vol ser un reconeixement als homes i dones que en el segle passat, des de l'any 1910 al 2000 -amb especial incidència  del 1978 al 2000- han estat significatius pioners de la marató a Catalunya segons el meu criteri. Per ordre alfabètic del cognom: 

Alfons Abellán

Villacarrillo (Jaén),1951 

Nascut a Andalusia i arrelat a Catalunya, va ser un dels millors maratonians de Catalunya i Espanya entre els anys 1983 i 1988. Va ser dos cops campió estatal de marató (1985 i 1988), va participar en els Jocs Olímpics de Seül de 1988 i en el Campionat Mundial de Marató a  Roma el 1987. Guanyà la marató dels Jocs Iberoamericans el 1986. Va aconseguir la seva millor marca personal el 1984 (2h13.25) corrent com atleta del Barça. Abans de dedicar-se a l'atletisme havia sigut un notable jugador professional de futbol. El vaig conèixer l'any 1990: persona que es feia escoltar, li recordo una afirmació que va fer en un debat de maratonians i metges dies abans d’una marató de Barcelona d’aquella època: "Córrer i entrenar com ho fan els atletes d'elit és perjudicial per a la salut". Em va impressionar. Desprès, referida a qualsevol esport, li he escoltat dir a altres, però aquell va ser el primer cop.

Arcadi Alibés
L'Ametlla de Merola, 1959
Periodista esportiu des del 1978, va córrer la seva primera marató a Nova York l’any 1983 i la de Barcelona el 1987. Fins ara, maig del 2019, n’ha acabat 141 si no estic errat. Empedreït viatger, ha corregut en vuitanta llocs diferents dels set continents. Va dirigir la revista 42,5 Marathon Catalunya, durant molts anys de la dècada dels noranta. Ha escrit quatre llibres d’èxit sobre el córrer: 'Córrer per ser feliç' (2010), 'Les petjades dels herois' (2012), '100 motius per córrer' (2014) i 'La volta al món en 80 maratons' (2017). Ha inoculat la seva afició de córrer a molts companys i companyes de TV3, on hi treballa des de fa trenta-cinc anys. Soc amic seu de fa molts anys. Hem corregut moltes mateixes curses (no dic junts perquè no l'he pogut seguir mai ni de bon tros),  la primera vegada va ser en una cursa al poble de Santpedor a les primeries dels vuitanta, quan els dos començàvem la nostra comú afició. Era l'època en que es va fer famós en sortit per la tele transmetent la brama dels triomfs del Barça des de la font de Canaletes. Sempre dic que, l'Arcadi és un dels meus tres referents en el món del córrer.

Xavier Avellana Revuelta

Girona, 1966

És una institució del córrer a Girona. Va començar a fer-ho l’any 1979, quan tenia tretze anys, participant a la mítica Cursa del Carrer Nou de la seva ciutat. El seu currículum atlètic és espectacular:  ha corregut 110 maratons, 130 mitges, proves de 50k i de sis hores, 132 triatlons i 6 Ironman. La primera marató que va córrer va ser a   Figueres a la de l’Alt Empordà, el 1988. Al final del segle passat, l’any 1999, havia fet 16 maratons i 3 Ironman. Ha corregut arreu, a l’Estat i a l’estranger. La marató de Barcelona és la que ha fet més cops (a la del 2010 va baixar de tres hores: 2h58), però la que més li agrada és la d’Empúries. Ha escrit dos llibres sobre les seves vivències: ‘Empúries: recordant Filípides’ i ‘El camí cap a les 100 maratons’. En la glossa del primer es reflecteix la seva personalitat: “En Xavier Avellana és una persona humil, amic dels seus amics, i que gaudeix amb totes les coses que fa. Sempre disposat a donar un cop de mà perquè així entén ell l’esport, així entén ell la vida. Forma part de la història de l’atletisme gironí, de l’atletisme amateur, del de les curses populars”.  

 

Ana Isabel Alonso 
Villaherreros (Palència), 1963 

L’Ana Isabel Alonso va deixar petjada a casa nostra. Va ser campiona de Catalunya sènior de cros en les categories individual i per equips el 1987. Un any després va batre el rècord d’Espanya dels 10.000m llisos amb una marca de 32.28,7 i l’any 1995 va batre el de la marató, a Sant Sebastià, amb una marca de 2h26.51, que encara ostenta després de vint-i-quatre anys. Com a atleta del JAS de Sabadell va guanyar en dues ocasions la Marató de Barcelona (1997 i 1998). L'any 2000 fou la vencedora de la marató de Rotterdam. 

Josep Maria Antentas 

Sabadell, 1946
Va participar en la primera marató de Catalunya que es va fer  a Palafrugell el 1978. La va acabar-la en 2h40. Va córrer també en la segona -on va rebaixar 10 minuts- , i en la tercera, ja a Barcelona, i en la quarta de 1981 -on va aconseguir 2h27-  i successives maratons arreu durant anys. Sempre amb bons resultats.  El 2008, per exemple, quan tenia 62 anys, va córrer la marató d'Atenes en 3h35.   Impulsor de la marató  i de l’atletisme en general a Catalunya, va ser president del JAS de Sabadell i és l’actual vicepresident de la Federació Catalana. Vinculat a la marató de Barcelona (en va ser el director entre el 2001 i el 2004) i a altres proves atlètiques, com la Mitja de Granollers o la Jean Bouin. Conferenciant, articulista, comentarista de retransmissions televisives i radiofòniques,  speaker de curses i cent mil coses més relacionades amb l'atletisme. Gaudeixo de ser amic seu. Incansable i amè conversador, vam coincidir durant anys en reunions  que fèiem en un comitè de treball a l'Institut d'Esports per a la marató de Barcelona. Una autèntica enciclopèdia sobre  l'atletisme. Ho sap tot. Una valuosa autoritat en el món del córrer a Catalunya.

Jaume Aragonès

Barcelona, 1967

Tot i ser molt jove, el considero un pioner. L’Aragonès, a la zona del Vallès Oriental, és un precursor de l’atletisme de fons: a Granollers i el seu entorn és una autoritat atlètica des de fa molts anys. Provenint del bàsquet, es va iniciar com a corredor de pista de mig fons, i amb 18 anys, quan començava a estudiar per a enginyer, va córrer la seva primera marató (3h14). Va quedar enganxat per la prova i no va parar fins arribar a baixar de 2h30. I així, va participar en diverses maratons, a l’estranger, a Barcelona i a la resta de l’Estat per aconseguir-ho. Ho va fer a València als trenta-quatre anys, 2h27.45. Assidu participant en tota mena de proves a banda de la marató, ha guanyat un munt de curses, com és el cas de la de Cantonigròs -Memorial Ramon Oliu- que ho ha fet nou vegades de les dotze celebrades.  Emprenedor de mena, va fundar el club A4elKm de les Franqueses, on entrena i assessora als seus membres i s’embolica en qualsevol cosa que tingui que veure amb el córrer. Tot i la diferència d’edat, ens uneix una gran amistat forjada a la Carretera de les Aigües de Barcelona fa molts anys.

 

 

Pere Arco

Salar (Granada), 1964

Va començar a córrer als tretze anys a Santa Coloma de Farnés, on s’hi van establir els seus pares quan ell en tenia dos. Es va iniciar a la pista i el cros de molt jove (campió de Catalunya i d’Espanya juvenil del 1500 l’any 1981). De sènior va destacar en el 5000 (campió d’Espanya el 1986) i va participar en cinc campionats del món de cros entre el 1986 i el 1966, en els quals va acabar dos cops entre els vint  primers. Tardanament es va anar dedicant a la llarga distància, guanyant la mitja marató de Granollers el 1999 i aconseguint una marca de 2h14 a la marató de Londres el mateix any. Un mèrit gran perquè no va ser un atleta professional (treballava de policia municipal a Sils) i no podia entrenar tot el què volia. Segueix participant de tant en tant, ara en proves populars, amb uns temps excel·lents. Per exemple, una de 10k fa un any a Salt en 36 minuts, o una de 5k fa dos mesos a Girona, en 16.28, és a dir, a 3.12 el km. 

 

 

Joan Antoni Balsera
Alange (Badajoz), 1957

Extremeny de naixement, fou campió de Catalunya de marató el 1986 i d’Espanya el 1987. Guanyador dues vegades de la cursa d'El Corte Inglés els anys 1983 i 1985, fou segon en la Marató de Barcelona de 1986 (l’any que es va proclamar campió de Catalunya), i va aconseguir la seva millor marca en el Campionat del Món de Mataró del 1987 a Roma, amb un registre de 2h15.06. Aquell any també va participar en la prova de marató dels Jocs Mediterranis a Síria, on acabà en setena posició. Ha corregut maratons per tot el món: Mèxic, Londres, Nova York, Seül...En el 1999 va guanyar la Cursa Jean Bouin com a veterà. També com a veterà es va proclamar campió de Catalunya en marató el 1999 i mitja el 2000. Exerceix com a professor d’educació física de fa més de trenta anys. 

Andreu Ballbé

Barcelona 1952

Corredor de Barça i entrenat pel mític Gregorio Rojo, posseeix un palmarès atlètic excepcional: va ser campió de Catalunya de 400m llisos un cop el 1972, cinc de 800m el 1976, 1980, 1983, 1984 i 1986, i dos de 1.500m el 1977 i 1983. Campió d’Espanya de 800 tres vegades (1975, 1976, 1977). Internacional en 23 ocasions, fou olímpic en els Jocs de Mont-real en el 1976, el mateix any que va establir a Zuric el rècord  d’Espanya de 800m (1.46,59), que va ser rècord espanyol quatre anys i català durant 26 anys. Es va retirar de l’atletisme d’elit el 1987 i es va aficionar a les curses populars i maratons. La seva vinculació a la marató li ve des del 1980: llicenciat en matemàtiques, s’encarrega des de llavors del cronometratge de la marató de Barcelona. És el director i fundador de l’empresa que cronometra més de 200 curses a Catalunya. En el 1995 va incorporar el xip a la marató de Barcelona per primera vegada a l’estat espanyol, un curiós enginy absolutament revolucionari. El conec de fa anys, de quan el veia guanyar el 800 al Serrahima, i hem fet coses junts: posar en marxa la Cursa de Cantonigròs en memòria de Ramon Oliu la més significativa. Carismàtic, extravertit i un ‘malalt del córrer’, em congratulo de ser amic de l’Andreu Ballbé, el 'Senyor Xip'.

 

Carme Ballesteros 

Terrassa, 1967

Abans d’iniciar-se en les curses de fons en la dècada dels noranta  havia sigut castellera, practicat aeròbic i havia fet gimnàstica artística. La seva primera cursa va ser a la Festa Major de Terrassa de 1996. Anys després, fou campiona de Catalunya de marató el 2002 i el 2003 i tercera en el Campionat d’Espanya el 2000. El mateix any, a la marató d’Amsterdam va ser sisena. Té una millor marca de 2h58.56. Ha sigut dues vegades campiona de Catalunya de curses de muntanya i dues vegades vencedora de la Jean Bouin. Com a veterana manté una intensa  activitat: per posar uns exemples, va guanyar la mitja marató de Blancafort de l’any passat; va córrer la marató d’Empúries de fa un any en 3h27 i la de les Vies Verdes de fa tres mesos en 3h26; fa sis mesos va fer 1h35 a la mitja marató de Ripoll, i fa un mes i mig va córrer un 10.000 en el Campionat de Catalunya absolut en l’excel·lent temps de 43’47”. Per treure’s el barret. Té cinquanta-un anys.

Carles Baró Poch

Barcelona,1913

Notable corredor de llarga distància que va competir durant els anys trenta i quaranta del segle passat a les files del Futbol Club Barcelona, la Unió Atlètica Horta, el Reial Club Deportiu Espanyol, La Seda i el CN Montjuïc. Va fer pòdium com a tercer en el campionat d’Espanya  de marató per a atletes federats celebrat a Barcelona el 1935. Va batre els rècords de Catalunya i Espanya de 20, 25 i 30 km els anys 1941 i 1942,  i fou una vegada internacional amb la selecció espanyola.

 

 

Robert Boix

França ????

Atleta francès establert a Catalunya que va ser el guanyador de la primera marató de l’Estat.

Es va celebrar a Barcelona el 30 de gener de 1910 durant la inauguració d'un velòdrom anomenat Parc dels Esports que hi havia en el que ara és l'illa formada pels carrers Muntaner, Londres, Casanova i París, com a preàmbul d'unes proves ciclistes. Era una època en la qual l’atletisme començava a practicar-se a Catalunya. Les curses les organitzaven els diaris, que publicaven desafiaments que feien els mateixos corredors, molts d’ells aficionats al ciclisme; no és estrany, doncs, que la marató la realitzessin en el velòdrom en qüestió. Hi van participar quatre corredors: Robert Boix, Francesc Túnica, Conrad Miquel i Joan Santos. El triomf fou per a Boix, amb un temps de 3 hores 52 minuts i 4 segons. Darrera seu va entrar en Túnica a pocs segons. Van fer 163 voltes a la pista. Miquel i Santos van haver d'abandonar als km 24 i 29 respectivament. 

   

Carme Brunet

Reus, 1963

Va destacar a la marató en els anys noranta (millor marca, 2h41 obtinguda el 1994; sisena en el rànquing català de tots els temps), i en altres proves de fons. Campiona de Catalunya de mitja marató i de 10k el 1995 i d’Espanya de 20k i de 10.000m llisos. Va guanyar varies mitges maratons, una de les més significatives la de Granollers, amb 1h16 l’any 1989. Fou onze vegades internacional amb la selecció espanyola i va guanyar la medalla d’or en la prova de 10 km al Campionat Iberoamericà de Manaus (Brasil) el 1990. Ostenta el rècord femení de la cursa de l’Espluga de 15k obtingut el 1993 (54.19), una prova que va guanyar sis cops.

 

Felipe Campos García

????

 Va córrer la primera marató de la història que es va celebrar a Palafrugell el 1978 amb un temps de 2h35, entrant en sisè lloc. En la segona, també a Palafrugell, va fer 2h41; en la tercera, a Barcelona’80, 2h40; en la quarta, 2h37...Va participar en les primeres maratons i mitges que se celebraven a Catalunya. Va guanyar la primera mitja de l’Espirall (Vilafranca) l’any 1979 amb 1h14. Corria per la Seat. En aquells primers anys se’l veia en totes les maratons i en moltes de les curses que es feien a Catalunya.  El vaig perdre de vista i no n’he sabut res de la seva eventual progressió, però és indubtable que va ser un significat pioner de la marató a casa nostra. 

 

Montserrat Camps

Vic, 1957

Va córrer en 4h00 la primera marató popular que es va celebrar a l’Estat, a Palafrugell, l’any 1978. També  la de l'any següent al mateix lloc, en 3h42, i la de 1980, a Barcelona, en 3h35. Atleta del CA Vic i més tard del CA Santa Coloma especialitzada en curses de mig fons i de cros, fou tres cops campiona d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Barcelona el 1975, 1977 i 1978, abans va dedicar-se a la marató. 

 

Antonio Cánovas

Còrdova, 1948

A Lleida, on hi viu des de finals dels setanta, fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa. Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 va guanyar el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid. Va ser campió de Catalunya de marató el 1979. L’any 1980, a Laredo, va establir un rècord de Catalunya de marató amb 2h17.16.  Va guanyar la marató de Madrid de 1985 (ex aequo amb Fernando Diaz; van entrar a meta abraçats després d'un titànic esforç final i l'organització els va donar com a guanyadors als dos) i la de Buenos Aires.  Una vegada retirat es va fer entrenador assolint molt prestigi. Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui.

Salvador Carbonell

Mataró, 1946

Va començar a córrer l’any 1979 a la cursa de Les Santes de Mataró. Es va engrescar en veure que li anava bé per posar-se en forma i deixar de fumar. El llegir revistes i llibres sobre la cursa a peu el va il·lusionar a participar a la marató de Nova York i aquesta va ser la seva primera l’any 80. N’ha corregut 39, amb un millor temps de 3h21, la darrera l’any 2007 a Atenes. Maratonià i viatger empedreït, ha fet unes quantes maratons a l’estranger: a més de la d’Estat Units i Grècia, les de Buenos Aires, Londres, Berlín...i a la península, a Barcelona, Donostia, a Sevilla i fins i tot a Calella de la Costa. Aparellador de professió i organitzador per naturalesa, ha posat en marxa varies curses populars: la del Club de Tennis Les Sureres i la de la Festa Major d’Orrius en els vuitanta,  la Mitja per Relleus fa tretze anys, i va organitzar durant molt temps la Mitja Marató de Mataró. Amb altres companys va fundar l’any 95 la Colla Maimakansu, l’activa i coneguda associació de corredors i corredores de Mataró (els de la samarreta quadribarrada), de la qual n’és el president. En Salvador - m’enorgulleixo de ser-me amic de fa molts anys- és una institució en això del córrer, sobre tot a Mataró, on l’anomenen ‘el Capi’.

 

 

 

 

 

Consol Casanovas

Girona, 1962

 

Atleta especialitzada en curses de fons, va participar en la Copa del Món de marató a Londres l'any 1991, on va assolir la seva millor marca, 2h47.27. Amb aquest registre figura en el lloc tretze del rànquing de la marató femenina de Catalunya de tots els temps.

 

 

 

José María Casas Ledesma

Almeria, 1957

Establert a casa nostra,  fou campió de Catalunya de marató el 1990 a la de Barcelona amb 2h22.27, i el 1992, amb 2h16.45 també a Barcelona. Va ser el primer atleta català capaç de baixar d’1 h i 4 min en la mitja (1h03.59 a Montmeló el 1992). En actiu en categoria de veterans, era capaç, també, fa deu anys, quan en tenia 51, de córrer la Mitja de l’Espirall en 1h14, a un ritme de 3’31” el Km.

 

 

Joaquima Casas
Sant Martí Sacalm, 1951

La Quima va córrer la seva primera marató l’any 1979 a Palafrugell, on va fer 4h24, classificant-se la penúltima dona. Després, la seva progressió va ser espectacular. A Palafrugell era una absoluta inexperta: al km 23 va caure rodona al terra i no volia aixecar-se; estava corrent amb xiruques. Una espectadora li va deixar unes bambes per acabar. Va aprendre molt ràpidament:  al cap d'un mes va córrer la marató de Madrid en 4h15 i l’any següent, el 1980, va fer 3h09 a Barcelona i va guanyar  la prova; no cal dir res més. Va ser la primera catalana que va baixar de tres hores a la marató: 2,55 el 1982. El seu domini en les proves de llarga distància va durar molts anys. Va guanyar tres vegades la marató de Barcelona, les de 1980, 1985 i 1987; va ser campiona de Catalunya de marató set cops; campiona d’Espanya de gran fons (mitja marató) tres anys seguits, del 82 al 84, i ostenta el rècord espanyol dels 100 kms de dones (8h27.21). Entre el 83 i el 87 va guanyar cuatre vegades la cursa d'El Corte Inglès. El seu millor registre en marató, 2h43.01 el va assolir a  França l’any 1987. Una altra dada: és l’atleta de Catalunya que ha corregut més maratons, a primers d’aquest any en duia 190; ara no sé quantes en deu duu perquè segueix participant en maratons i curses arreu, amb uns temps excel•lents tot i acostant-se a la setantena. Definitivament, la Quima, un mite. 

 

Montse Castelló

Reus, 1964

Va quedar segona a la marató de Sant Sebastià l’any 1996 amb 2h48.34, una marca que la manté en el catorze lloc del rànquing de les millors maratonianes catalanes de tots els temps. Fou dues vegades seguides campiona de Catalunya de mitja marató, el 1997 i el 1998 i una de 10k el mateix any, i també va destacar en altres distàncies: va guanyar la cursa de l’Espluga de 15k de l’any 1996 amb 56.46 i va obtenir molt bons llocs en diverses curses: segona a la mitja marató d'El Vendrell, segona a la Cursa d’El Corte Inglés, tercera a la Jean Bouin...La recordo en els seus començaments, de quan coincidia en algunes curses amb la meva filla Elisenda, sempre somrient en acabar-les. Segueix en actiu, i molt involucrada amb l'atletisme, exerceix amb èxit com a entrenadora de joves atletes. 

Domingo Catalàn

Novales (Osca), 1948
Aragonès d’origen i català d’adopció i com el què més, va debutar als 16 anys en una Jean Bouin i va quedar tercer en la seva categoria; quatre anys després era el campió de Catalunya de 3.000 obstacles. El 1977 va formar part de l’equip de Catalunya que va assolir el tercer lloc en la classificació per equips a la marató de Nova York. Va col·laborar amb Ramon Oliu en l’organització de la primera marató popular a Palafrugell el 1978, on també hi va participar. Va entrar el cinquè amb 2h33; l'any següent el sisè amb 2h28 i l'any 1980, a la de Barcelona, el segon amb 2h21. I així successivament, es va convertir en un fondista de talla mundial. Fou dos cops campió de Catalunya de marató (1980, 1984) i sis vegades campió estatal de 100 km. En aquesta distància, que era capç de córrer-la en 6 hores i mitja, assolí dos títols mundials seguits, el 1987 i el 1988.  Durant els anys 1997 al 2001 va ser president de Marathon Catalunya, l'entitat que organitzava la marató de Barcelona. Fou un dels pocs atletes de gran nivell -excampió del món, aviat està dit- que quan es va retirar del professionalisme va seguir participant anys i anys en tota mena de maratons i curses populars. En Domingo Catalàn, l'entranyable Mingo, a qui tothom estima, va ser l'amo d'una botiga d'esports que era un punt de trobada: tots  hi anàvem a demanar-li consell i fer petar la xerrada. La tenda la va tancar fa un parell d'anys i ens ha deixat orfes de la seva saviesa sobre la marató i sobre la vida.

 

 

Anna Cos

Terrassa, 1958

Era una bona esquiadora de de fons i de muntanya, es va aficionar a córrer i va fer la seva primera cursa, la d’El Corte Inglés, l’any 1987. Estava en forma per l’esport que feia i va quedar segona de la seva categoria. Va guanyar un trofeu dels molts que ha aconseguit al llarg de la seva vida esportiva, que ha estat i és molt notable; no para de guanyar-ne. Va córrer la seva primera marató l’any 1990, la de Barcelona, amb un temps de 3h41. De maratons n’ha fet més de vint-icinc: a Barcelona, Nova York, Berlín, París, Madrid...També ultres com la UTMB i la Trailwalker de 100k, i l la Challenge Costa Brava de 106, 50k en pista...Molt activa, corre curses molt sovint, amb unes marques excel·lents: fa un més, per dir-ne alguna, la mitja marató d’Empúries en 2h clavades; fa uns mesos, una de 5k a Terrassa a un ritme de 4.26 el km. És pedagoga i treballa en una escola d’educació especial. Una feina dura, però diu que el córrer l’allibera. Una curiositat: tot i que no les necessita, corre sempre amb ulleres fosques, fins i tot quan no fa sol. La conec de fa anys i gaudeixo de la seva amistat. Especialment amable i propera, és un plaer conversar amb ella. En fer-ho, hom s’adona fàcilment que gaudeix molt corrent. Acostuma a entrenar al migdia. Afirma què el córrer la fa sentir lliure i li dóna força, i energia. Diu que fa tants anys que ho fa, que per a ella, aquesta activitat s’ha convertit en una més de la seva vida diària, amb tanta o més importància que les altres.

Josep Maria Chéliz

Naval (Osca) 1940 

Nascut a l'Aragó i arrelat a Catalunya des que tenia onze anys, va córrer la seva primera marató l’any 1980 a Barcelona. Des de llavors n'ha fet moltes: és l’única persona al món que ha acabat totes les edicions de la marató de Barcelona fins ara. Mantenim molt bona  amistat des que vam coincidir al local que la Comissió Marathon Catalunya tenia al carrer de les Jonqueres, on vam anar a recollir el dorsal per córrer  aquella marató del 80, primera per a tots dos, que ell va acabar en 4h13 i un servidor en tretze minuts més.  Té 78 anys. Al juny del passat 2018 va patir un ictus; es va anar recuperant i entossudit en voler fer la marató del 2019 va entrenar-la a com va poder. I la va fer. Els doctors van dir que l’ictus havia sigut lleu degut al seu estat de forma, acostumat com estava a fer un exercici d’alta intensitat malgrat la seva edat avançada. Llarga vida! 

 

Josep Maria Conesa

Barcelona, 1949

Tenia 35 anys quan va començar a córrer. No havia fet mai esport. Va debutar a la marató l’any 1984. Es va decidir a fer-ho reptat per l’Antonio Olivella, un maratonià de l’Espanyol (ell és acèrrim del Barça), que n’havia fet cinc i li deia que no seria capaç. Ho va aconseguir, i després d’aquesta experiència va quedar enganxat.  No se’n va perdre ni una de les primeres maratons i mitges, te’l trobaves arreu. També es va atrevir en els 100kms. Té un millor temps en marató de 3h17 obtingut a Rotterdam. Entusiasta i implicat sempre en qualsevol causa, el recordo a la del 89, a Barcelona, amb una pancarta durant tot el recorregut, en suport de Domingo Catalan, sancionat per la federació espanyola per haver corregut a Sudàfrica durant l’apartheid. L’any 90 va fundar el ‘Domingo Catalan Fondistes Club’, l’entitat que aglutinava -i aglutina, perquè segueix molt activa- a atletes amics del maratonià aragonès/català, que participaven defenent els colors del club (samarreta de groc fluorescent)  en tot tipus de proves de fons de manera altruista. També, en Conesa, va ser -i continua essent-ho- l’ànima de la Cursa del Barri de Sant Antoni de 10k, una de les més antigues de Barcelona. És el president de l'Atlètic Club Esports i Natura, la societat que  s’encarrega des de fa molts anys d’un emblemàtic avituallament, l’últim, de la marató de Barcelona.

Javier Cortés Huete

Badalona, 1971

Malgrat ser molt jove, el considero un pioner de la marató a Catalunya i posseïdor d’unes marques excepcionals . Entrenava per la Carretera de les Aigües i va començar a córrer com a professional en la dècada dels noranta, desenvolupant una carrera atlètica espectacular. En el 1991, amb vint anys, ja corria el 10.000m en 30.01, a tres minuts el km, i el 1996 la mitja marató en 1h16 i la marató en 2h18. I al cap de cinc anys, com a corredor de l’equip Fila Domingo Catalan, batia el rècord d’Espanya de marató en 2h07.48 a Hamburg, marca que figura com la cinquena millor del rànquing espanyol de tots els temps. I l’any 2002 el de mitja marató en 1h02.02 a Zurich, que figura en el dotzè lloc. En el rànquing de Catalunya de tota la historia, aquestes marques el situen en segon lloc de la marató i en quart en la mitja. En el 2007 va deixar l’atletisme d’elit per dedicar-se a entrenar corredors i corredores;  fer clínics per a gent que comença a córrer o que vol preparar-se per a la marató, i ho segueix fent ara compaginant-ho amb mitges maratons i curses populars.

Josep Costa Boix

Manlleu, 1941

Un històric de la marató i del córrer en general, molt involucrat en l’organització de proves a Manlleu, des de la Marató per Relleus fins a la Sant Silvestre, passant per la Córrer per Córrer. Va ser president del Club Olímpic Manlleu durant vint anys. Va començar a córrer als 38, per deixar de fumar, i segueix fent-ho. De curses de totes les distancies n’havia corregut 1.000 l’any 2014. Tot un referent al món del córrer, en especial  a la comarca d’Osona, on és molt estimat. No tant pels seus mèrits atlètics, que també, sinó pel que ha fet en quant a l’organització d’esdeveniments, on s’hi ha deixat la pell. Com a mostra, l’endemà de la  Marató per Relleus de l’any 1997 va haver de ser ingressat d’urgència en un hospital per estrès, afectat seriosament a la visió. Home extremadament modest, el conec i li tinc estima: de fa anys, de quan publicava escrits a la revista Marathon, entre els quals els que feien referència a la ‘Copa Catalana de Fons’, de la qual n’era l’ànima.

 

Montse Clavero

Barcelona, 1953  

Va començar a córrer el 1983 i ha disputat més de seixanta maratons i més de cent mitges maratons, diverses curses de muntanya i d’ultra-fons, i des de fa uns anys  triatlons i Ironmans. Va aconseguir la victòria a la Jean Bouin en categoria open dos anys consecutius (1986, 1987) i sis cops com a veterana. En aquesta categoria va començar a competir en triatló el 1996 i ha guanyat diversos Campionats d’Espanya; fou campiona d’Europa el 2009 i 2010 i tercera en el Mundial del 2005. També ha participat en l’Ironman d’Àustria el 2004, quedant primera en el seu grup d’edat, i l’Ironcat de l’Ampolla el 2011, entre d’altres. En actiu, l’any passat va fer l’Ironman Barcelona’2018, una prova que ha acabat cinc  vegades. Segueix corrent també curses populars: no és difícil veure-la pujant com una gasela per Sarrià la Cursa de l’Amistat que no es perd mai. Un apunt que no té a veure amb el córrer sinó amb la seva qualitat humana, que no vull deixar de dir: fa catorze anys, la Montse va prendre una decisió duríssima: va deixar la seva plaça de metgessa per dedicar-se íntegrament a la cura de la seva mare, malalta d’Alzheimer. I ningú sap com s’ho fa, però ho compagina tot  -entrenaments, curses populars i triatlons- amb aquesta dedicació exclusiva a la seva mare centenària, amb la que dona una lliçó de vida. M’honora la seva amistat de fa molts anys.

 

Concepció Climente

Barcelona, 1960

Atleta especialitzada en curses de fons en els anys vuitanta/noranta, va competir pel CE Universitari, CN Barcelona i CN Figueres. Fou campiona de Catalunya de marató en el 1985 amb 3h30 a Figueres. A la de Barcelona de 1990 va aconseguir el seu millor temps, 2h49.14, classificant-se tercera 

 

Fernando Díaz

Cabra del Santo Cristo (Jaén), 1951

Va començar a córrer en arribar a Catalunya, quan tenia divuit anys. Treballava a la Seat i es va aficionar a l’atletisme corrent proves de pista amb el JAB (Joventut Atlètica de Barcelona).  Posteriorment va passar al FC Barcelona de la mà de Gregorio Rojo. Va destacar especialment quan tenia més de trenta anys. Va guanyar la marató de Madrid el 1985   i la de Barcelona de 1988.  Fou una vegada campió de Catalunya de marató; set de 10.000m i una de 5.000m. Anys després, com a veterà va acumular més de 30 títols catalans i espanyols i va pujar diversos cops als podis en els Campionats d’Europa i del Món. Campió d'Europa de 5.000m i subcampió de 10 km. en Ruta a l'Haia’97 amb 31.27 als 46 anys. En Fernando Diaz és una persona entranyable i un esportista d’un alt valor personal:  a la marató de Madrid de 1980 va esperar al seu amic Antonio Cánovas, que el va veure patir un enorme defalliment quan faltava poc per arribar a la meta, i ho van fer junts, abraçats. Per la mostra d’esportivitat, els organitzadors els van donar com vencedors aequo a tots dos.  

 

Vicente Egido

Villares de la Reina (Salamanca), 1947

Va venir a viure a Catalunya l’any 1968 i va fitxar pel Barça. A la marató, a banda d’una bona marca (2h32), hi té un paper molt destacat com a entrenador. I com atleta en actiu  va tenir un nivell altíssim en el mig fons i el cros en la dècada dels setanta. Entre altres títols, va ser tres cops campió d’Espanya de 3.000m obstacles i quatre de Catalunya de la mateixa prova i de cros. L’any 1973 va batre el rècord espanyol de 3.000m obstacles i durant la seva carrera va rebaixar el rècord català en sis ocasions. El 1975 va batre el rècord català de 5.000 i 10.000. Va ser divuit vegades internacional amb la selecció espanyola. Quan es va retirar de la competició es va dedicar a entrenar. Van ser deixebles seus un bon grup de maratonians i maratonianes: Alfons Abellan, Agustín Garcla, Fernando Diaz, Carme Paradell, Eva Sanz i altres.  Es va encarregar de la logística de la marató dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92 i va col·laborar amb la marató de Barcelona des de 1989 al 2011. És director tècnic de la secció d’atletisme del FC Barcelona des de l’any 2000.

Emili Ferrer Calbó

Barcelona, 1905

És un dels quatre atletes catalans (Joan Serrahima, Joaquim Miquel Casas, Josep Culí i ell) que van anar als Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928. Ell va disputar la marató, on va fer 3h11 entrant en el lloc 53è. El mateix any s’havia proclamat campió d’Espanya amb 3h05 competint pel Barça, en un campionat que es va celebrar a Barcelona.

Climent Fernàndez Forner

Barcelona, 1954

Ha corregut 100 maratons. Va començar a córrer a principis dels noranta. El 1993 va córrer la seva primera marató, a Barcelona, quan estava a punt de fer els 40. Va debutar juntament amb els seus germans Joan i Josep, acabant-la en un temps de 3h33. Van anar passant els anys i va seguir acumulant maratons arreu del món, fins que a la de Barcelona del 2014 va córrer la seva 100. Ha corregut a Europa, Estats Units (cinc vegades a Nova York) i a l’Àsia. Quan li pregunten per les seves sensacions explica que "és difícil dir en quina marató vaig gaudir o vaig patir més, però l'entrada a l'estadi de Montjuïc en la meva primera marató va suposar que em caiguessin les llàgrimes d'emoció. Tinc també molt bon record de la marató de Barcelona del 97 en què vaig baixar de les 3 hores, i de la de Rotterdam’2001 en què vaig fer la meva millor marca (2h49)". La seva feina d’advocat li absorbeix la jornada, de forma que el seu horari d'entrenament sol ser abans de les 6 del matí. Un mèrit afegit al seu currículum esportiu és que no s'ha retirat mai de cap marató; les ha acabat totes i també totes les mitges maratons i altres curses que ha fet. Una curiositat: no és fumador però quan acaba una marató, per celebrar-ho, es fuma un puro.

Manuel Fernández Iruela

Pozo Alcón (Jaén),1956

Resident a Catalunya des de finals de la dècada dels seixanta. Als 21 anys va participar en la primera marató de l’Estat, a Palafrugell el 1978, on va acabar en 2h50. I així successivament, millorant els temps a base de bé, perquè l’any 79 la va tornar a córrer, en aquest cas en 2h31 i l’any 80, a Barcelona, en 2h25...En el 1981 va córrer la marató de Nova York i l’any 1982 aconseguia la seva millor marca, de 2h22.10 en un Campionat d’Espanya. Fou campió de Catalunya de marató en dues ocasions, el 1981 i el 1983. N’ha corregut més de 70, l’última la de Barcelona d’aquest 2019. Actualment segueix en actiu com a veterà i com entrenador. Durant sis anys va ser preparador físic de l’equip de futbol Palamós quan jugava a segona. És president del CA Lloret la Selva.

 

Isidre Ferrer Cantal

Mataró, 1935

Va començar a córrer quan ja era  veterà, als 39 anys, i ha fet –està fent, perquè continua en actiu- una carrera atlètica excepcional. Té 83 anys (complirà 84 a l’agost) i és capaç de córrer una cursa de 10k en 1h02 el mes passat a Girona, o una mitja marató a Sant Cugat, fa també un mes, en 2h21. El seu millor registre en la marató el va obtenir quan tenia cinquanta anys: 2h45.05. També, entre aquesta edat i els cinquanta dos va córrer una mitja en 1h21 i 100 kms en 9h 47. Ha fet un munt de maratons; ni ell mateix no sap quantes, i des de fa tres anys es dedica més a curses populars de menor distància. I ho fa intensament. Cada cap de setmana participa en alguna o més d’una: en el 2015, als 80 anys, es va posar el repte de córrer cent curses i ho va aconseguir, la última la Cursa de Nadal de Sant Joan d’Espí.  Ha transmès la seva afició a la seva família: la seva néta, Victoria Sauleda Ferrer, és una de les millors atletes de 800m d’Espanya. El conec des que vaig començar a córrer (competim més o menys en la mateixa categoria), i gairebé mai he pogut guanyar-lo en cap cursa. Confesso que fa anys ho intentava, però les seves marques (2h45 a la marató) eren inabastables per a mi...i per a molts veterans d'edat similar. L'Isidre, aficionat als escacs, fidel al seu club Maimakansu de Mataró, estimat per molts corredors i corredores, i assidu participant a curses, tot plegat li serveix per mantenir-se en una esplèndida forma mental i física com es fa palès. 

Montse Ferrer Fernàndez

Mataró, 1960

Va córrer unes un bon nombre de maratons a finals del segle passat. Tinc dades de les de Barcelona, amb una notable progressió: el 1988 (3h43), 1990 (3h31), 1992 (3h21) i 1994 (3h06), la seva millor marca de sempre. És la filla de dos referents en el món del córrer a Catalunya. El seu pare és l’Isidre Ferrer, que als 83 anys participa sovint en curses i mitges maratons, i la seva mare, malauradament desapareguda,  fou també una atleta veterana de molt nivell. Recordo haver vist molts cops a la Montse acompanyant al seu pare; ara també ho fa la seva germana Yolanda. Molt compromesa amb el medi-ambient, és presidenta de l’associació Oikos Ambiental de Mataró

Joan Font

????, 1906

És el primer campió de Catalunya de marató de la història. La prova, que era el primer campionat d'aquesta distància que se celebrava, es va fer a Barcelona el 4 de febrer de 1934. Tenia la sortida i l’arribada a la plaça d'Espanya i passava per Esplugues, Viladecans i Gavà. En Joan Font, que era un atleta acostumat a córrer crosos, la va fer en 2h51.44. Va ser el primer dels quatre corredors que la van acabar, dels set que van sortir, dels deu que s’hi van inscriure.  Tot i que ja s’havien celebrat diverses maratons a Catalunya, els quilòmetres d'aquell dia no van ser els reglamentaris sinó tan sols de 40, però es va homologar. Va ser també campió d’Espanya de marató l’any següent, també a Barcelona, aquest cop corrent-la en 2h43.14.

Teresa Forn

Barcelona, 1959

Va començar corrent proves d’asfalt de llarga distància, i des de fa anys s’ha especialitzat en curses de muntanya, on és una atleta molt destacada: ha guanyat varies vegades el Campionat d’Espanya i un cop, el 2003, la Copa del Món. Molt activa, a punt de complir 60 anys, participa en maratons de muntanya molt sovint. Fa poc, a l’abril d’aquest any, a la Romanic Extrem de la Vall de Bianya, I l’any passat també, a la mateixa, juntament amb altres tres maratons més. En la marató d’asfalt va debutar a Calvià l'any 1987; l'any següent, a la de Barcelona'88 va acabar en 4.04; el 89 en 3h24 i al cap de quatre anys, el 1993, també a Barcelona, 2h57, la seva millor marca. Una progressió que era una premonició del què seria capaç d'aconseguir.