Tots els que correm maratons tenim records especials d’alguna. Un d’especialíssim per a mi és de la de Barcelona de 1990, l’any en que la meva filla, Elisenda Pucurull Caldentey, va ser la primera classificada.
Mentre jo anava pujant la rampa que conduïa a l’estadi de Montjuïc (40 minuts més tard que ella), algú em va dir que la primera dona que havia passat per allí era l’Elisenda. No em va fer falta cap suplement energètic per acabar. Crec que mai he fet els dos o tres quilòmetres finals d’una marató tan ràpids com aquell dia, per tal d’abraçar, exultant d’alegria, a la guanyadora de la prova (2h43.11) i campiona de Catalunya aquell any. (Disculpeu l'orgull de pare).
Arribada d'Elisenda Pucurull a la marató de Barcelona de 1990 el 18 de març
------------------
Miquel Pucurull
03/03/2016