30.7.16

Preus de les inscripcions curses a Ciudad Real

Malgrat que la qüestió dels elevats preus de les inscripcions de les curses a casa nostra és un tema molt conegut, no em vull estar de fer esment a que hi ha altres llocs de l'Estat on, en comparació, són extremadament econòmics. És el cas de les curses de Ciudad Real.

Mentre a Barcelona una cursa de 10 km com la Jean Bouin costa 20 euros (17 si tens xip groc), qualsevol cursa de la mateixa distància a Ciudad Real els hi costa entre 11 i 13 euros.

I mentre una mitja marató a Barcelona costa  28 euros (24,95 si tens xip) i passat 12.000 inscrits, 32,50 (29, 50 si tens xip groc) a Ciudad Real costa 14 euros.




Alguns organitzadors podran dir el que vulguin, però el que és evident és que, com a conseqüència dels augments d’un any a l’altre -sense parangó amb el que pugen altres coses- els preus dels dorsals són extremadament cars comparats amb els de les que se celebren en altres indrets.

Veure aquest quadre de sota (clicar damunt per ampliar-lo), testimoni que les diferències són abismals, no pot per menys que fer-me emprenyar.





20.7.16

Sortin-se'n d'una lesió

Una recomanació als amics i amigues que sofreixen alguna lesió:

Cal tenir fe cega en que us en sortireu.

Al novembre, després d'una cursa una mica tobogan, vaig patir una tendinitis a un isquiotibial de la cama dreta. Vaig deixar de córrer dos mesos per prescripció d’un traumatòleg (i perquè en fer-ho em feia mal).  No em vaig recuperar del tot, però vaig voler sortir a la marató de Barcelona al març.

Error! No se n'aprèn mai prou.  Al km 23, a la Meridiana, vaig haver de plegar. La lesió d'un isquiotibial es va convertir en dos lesions de dos isquiotibials i un trencament fibrilar en un múscul.  Tot a la mateixa cama.

Aturada total des de llavors amb sessions de tres dies a la setmana de fisioteràpia des de fa  dos mesos. Combinant les que faig gairebé a diari en la piscina d'un poliesportiu, per tal de fer bicicleta estàtica dintre de l'aigua.

Però, toco fusta: començo a veure la llum (com es diu) i des de fa pocs dies m'he atrevit a trotar (que no córrer), a un pas de tortuga, en una zona d'herba d'un parc.   

On vull anar a parar és a dir-vos que quan es té una lesió us  recomano ser pacient i perseverant. I estar convençuts que us en sortireu. Hi ha dies que et venen ganes de llançar la tovallola. D'enviar-ho tot en orris. Però no ho feu. Si un iaio, com jo, se’n pot sortir (me n’estic sortint) què no serà si es tracta d'un corredor o corredora jove com vosaltres, quan estigueu també a l’”infermeria”.

Miquel Pucurull
20/07/2016

9.7.16

La 'tàctica del conill' d'un atleta als JO Munic'72

Com se sap, les estratègies en l’atletisme d’elit, especialment en la pista, són molt freqüents.

Voleu veure – i espero que gaudir - veient la “tàctica del conill” del corredor nord-americà Dave Wottle, vencedor en la final de 800 metres de l’olimpíada de Munic’72? Fixeu-vos amb l'atleta de la gorreta de golf. Cliqueu aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=SdCw1xmvt-Q

Per cert, es va oblidar de treure's la gorreta mentre sonaba l'himne d'Estat Units en la cerimònia del lliurament de medalles. L'home es va haver de justificar perquè es va produir un bon enrenou al seu país.


                                                     ------------------
Miquel Pucurull
09/07/2016