25.11.13

El Quart de La Mitja, un preu de rècord.

Sempre hi ha un pitjor. L'altre dia deia que la nova cursa Jean Bouin de 5 km d’ahir era la més cara d'Espanya per quilòmetre recorregut (15 euros, més 3 si no tenies xip, l’estri que es lliga a la bamba per controlar el temps). Rectifico: els "honors" se'ls endu El Quart de la Mitja de Granollers del 2 febrer -també de casa nostra, com no podia ser d’altra manera-, que per 5.000 metres aproximadament, com diu la web oficial de la cursa, s'han de pagar, agafem-nos: 23 euros (més 3 si no tens xip) fins al 30 d’aquest mes. O 25 euros (més 3 si no tens xip) si t’inscrius després.

Una curiositat: la inscripció a El Quart costa el mateix que per a La Mitja.
Una altra curiositat: les dues curses es fan el mateix dia, una darrera l'altra, és a dir que, aprofitant la infraestructura de la llarga es fa la curta; malgrat això, el preu de la inscripció és idèntic per als 21,09 quilòmetres que per als 5. Podem concloure que, com estan les coses, quina sort que tindran els més agosarats (o els més entrenats) que facin la llarga!

 
Miquel Pucurull
25/11/2013


16.11.13

El bell gest d’un gran esportista

Pedro Nimo, l’atleta gallec que va guanyar la Behobia-Sant Sebastià del diumenge 10 de novembre, va anar dos dies després al poble navarrès d’Arantza Ezkerro, la corredora que va morir durant la cursa, per assistir al funeral i lliurar el seu trofeu de guanyador a la família de la noia.

En el món del córrer existeix una especial companyonia entre els atletes. Però en aquest cas transcendeix el fet perquè no ha estat motivat per l’amistat entre col·legues. Un atleta professional, campió de Galicia en marató, ha volgut retre homenatge a una corredora popular, a qui no coneixia en absolut. 

Pedro Nimo agraint al públic els aplaudiments per la seva victòria
En assabentar-se de la tragèdia mentre celebrava la seva victòria amb els amics a l’hotel, que va anul·lar, va respondre a preguntes del periodistes: "Abans que corredor sóc persona. No la coneixia, com la gran majoria dels que participàvem en la cursa, però estic dolgut i afectat per la desgràcia. Arantza era una companya amb la qual compartia l'afició per córrer, una germana dins de la família dels corredors. Per això, tot ha quedat totalment eclipsat pel que ha passat. El meu triomf en aquesta prova ja no m'omple; l’esportiu passa totalment a un segon pla ".

En el seu compte de Twitter va escriure: “Mirar als ulls als seus pares i la seva parella és esgarrifós”

“No la coneixia, però era una companya”, son algunes de les paraules que va dir Pedro Nimo en el funeral al poble de Zizur, on no va voler estar-hi gaire estona per a no adquirir protagonisme. En un moment donat, es va acostar als familiars, es va presentar: "Sóc Pedro Nimo", els donà el condol i va regalar el trofeu platejat de campió al xicot de l’Arantza. "Ho hauria donat tot per haver pogut veure-la creuar la meta". Després, va pujar al seu cotxe i va tornar a Galícia.

Actituds com aquestes reconforten. I em fan pensar, una vegada més, que si no existís l’esport, si no existissin els valors que aporta, la humanitat seria molt pitjor i seria més difícil viure en aquest món.
                                                     ------o------
Miquel Pucurull

16/11/2013




1.11.13

El creixement del córrer s'esmorteeix?

Fa un munt de temps que corro curses populars, i puc afirmar que els preus d’alguns dorsals han pujat els darrers anys de forma desorbitada. Qualsevol comparació amb el que costen ara i el que costaven en el passat és per sucar-hi pa. 

Vaig córrer la primera Jean Bouin Open que es va fer. Va ser el desembre de 1979. El dorsal va costar 50 pessetes; ara, la de 5km del passat diumenge ha costat l'equivalent a 3.000. En trenta-quatre anys la vida no ha pujat tant perquè si ho hagués fet no podríem viure. No és l'únic exemple; n'hi ha molts. Per posar-ne un altre menys llunyà en el temps,  la inscripció a la Mitja Marató de Gavà ha més que triplicat el seu preu en quinze anys. En el 1998 costava 1.000 pessetes i enguany ha costat l'equivalent a 3.200. Res a veure amb el que ha pujat la vida. I el dorsal d'una cursa  no és altre cosa, també,  que un producte de consum, en aquest cas de lleure. I concebut originàriament com una activitat esportiva popular i no pas per a les classes benestants.

Els organitzadors de curses de pagament que facin el que vulguin, però hauran d’anar en compte perquè estem assistint a una certa caiguda d’inscripcions, segurament per la saturació de curses que hi ha, però també, potser, com a conseqüència dels preus. Per posar alguns exemples de fa pocs dies, la cursa del Clot, la de Sant Feliu, Cerdanyola, el Prat, Les Franqueses, Ripoll...han tingut menys participants que l’any passat. En concret, d’una mostra aleatòria de 32 mateixes curses del mes de novembre, n’hi han hagut gairebé la meitat (14) que han vist reduïda la participació, i el total suposa un 2% menys corredors i corredores que fa un any. 

Una davallada en les inscripcions no es produïa en els darrers temps en cap cursa , sinó tot el contrari. A banda del fet que n'hi ha moltes de noves, es a dir, moltes opcions, costa no admetre que, en certa mesura, els preus dels dorsals hi tenen alguna cosa a veure.

  

Miquel Pucurull
20/11/2013