Fa uns dies, el 12 de maig, va morir un corredor
mentre participava en la mitja marató de muntanya de Santa Coloma de Farnés. Quan
això passa, les alarmes es disparen. Però hem de dir que les morts a les proves
atlètiques de llarga distància són rares. Fa uns anys, un grup mèdic nord-americà
va estudiar onze milions de corredors (11.000.000) que havien participat en maratons o mitges
maratons durant 10 anys i van concloure que la probabilitat de mort sobtada és
d’una per cada 259.000 corredors. Moltes
publicacions mèdiques se’n van fer ressò de l’estudi. També alguns mitjans, i
això va suposar un alleujament per als que correm maratons perquè va apaivagar
el tòpic de la seva perillositat. Tanmateix, tot i que no és qüestió d’alarmar-se, com deia, és
indiscutible que els que participem en proves d’aquest tipus ens hem de fer
revisions de tant en tant. Els metges recomanen un electrocardiograma cada any
i una prova d’esforç cada dos. Hauria de ser possible fer-ho a la Seguretat
Social, i des d’aquí ho reivindico. En qualsevol cas, mentre no es pugui fer,
s’ha de dir que una prova d’esforç és més econòmica que unes bones sabatilles.
I els hi hauríem de fer cas als doctors.
Miquel Pucurull
21/08/2019