16.4.22

Clarence de Mar, el maratonià del mocador al cap

Fa anys era freqüent veure els corredors de marató amb un mocador al cap per protegir-se del sol, a l’igual que els paletes o treballadors del camp. En recordo a més d’un en les primeres maratons de Barcelona dels anys vuitanta.

A les primeries del segle passat, el nord-americà Clarence de Mar era un dels que el duia 

La qüestió del mocador és pura anècdota. L’interessant és el següent: és l’atleta que ha guanyat la marató de Boston més cops, set en concret. La primera vegada el 1911 en 2h21.39, la seva millor marca. 

Havia corregut la de 1910, on va quedar segon. Abans de la prova  li van fer un reconeixement mèdic i li van trobar el cor gran -el que ara se'n diu cor d’atleta- i com que en aquella època la medicina ho considerava una malaltia, els metges li van recomanar no córrer.  El van obligar a no fer-ho més, pel risc que li suposava.

Va estar onze anys sense competir. Després d’aquest temps va tornar a participar en algunes diferents proves, i va tornar a guanyar la marató de Boston...sis vegades més, entre el 1922 i el 1930. A més a més, va aconseguir la medalla de bronze a la marató dels Jocs Olímpics de París el 1924.

Clarence de Mar (1888-1858)

                                        ...................

Miquel Pucurull
 

Km 27 al 28 de la marató de Bcn'2022

Prosseguint per l’avinguda de la Diagonal amunt ens trobarem a la dreta el modern Parc Central del Poble Nou. El va dissenyar l’arquitecte Nouvel, el mateix que va fer la Torre Agbar que ja veurem de lluny i cada vegada més a prop. El parc és d’allò més futurista, que segons paraules del seu creador “ demana, calma i silenci, lloc de recolliment...”

Tot no és bonic i bucòlic, però. Darrere del parc hi ha Can Ricart, i recordarem que és un espai que, constituint un símbol del que va ser el barri (un patrimoni excepcional, diuen els veïns, i una de les peces de major interès del llegat industrial barceloní i català, certifiquen els especialistes) va estar en perill d’enderroc, engolit per la voracitat constructora de la zona. Gràcies a les reivindicacions del veïnat es va poder salvar, i es troba l’Hangar, que és un centre de producció artística de les tendències més avançades.


Mentre ens farà  costat el Parc Central del Poble Nou creuarem el carrer d’Espronceda. Ens serveix per recordar aquell poeta de qui a l’escola ens feien aprendre els seus versos (no sé sí ara també en les classes de castellà) per recitar-los en les festes familiars, com aquell de La canción del pirata:

"Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín".

És molt llarg. Com dic més d’una vegada, aquests escrits tenen l’objectiu de, sí recordem alguna cosa el dia de la marató, que ens serveixin per saber quelcom dels llocs i ens ajudi a fer el camí de la nostra prova més plaent. I potser, com que en el quartet final del vers el poeta parla més que mai del mar i hi estem a prop...doncs, el seu final:

"Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar".


I en acabar el Parc, poc desprès del carrer de Castella, ens trobarem l’indicador del Km 28, tot comprovant  que, qui ens ho havia de dir?!, estem força sencers.