29.3.15

Baixar de les 3h a la marató, cada cop menys

Benvingut sigui el creixement que ha experimentat la marató de Barcelona els darrers anys. Per a mi, una marató ha de ser multitudinària. Com més la corren més atractiva és. Passa, però, que en massificar-se, els finalistes triguen molt més en acabar-la.

En la dècada dels anys noranta, la il·lusió de qualsevol popular era baixar de les 3 hores. Actualment, l’objectiu general és el de baixar de les 4. De tal manera, que, comparant, per exemple, la de l’altre dia amb la de l’any 1991 ens trobem amb que:

Enguany van baixar de 3 hores 813 atletes d'un total de 15.387, és a dir un 5%.

L'any 1991 van ser 503 d'un total de 2.656, és a dir un 19%.

I comparant els trams de diferents anys es constata la tendència.

No ho dic, per descomptat, ni per nostàlgia ni com una crítica a ves a saber el què. Però em resulta sorprenent que siguin pocs els que es proposin entrenar més del que s’entrena, en general, per tal d’assolir el que es considera una marca d'un cert rang.

Miquel Pucurull
20/03/2015

19.3.15

A la marató de l'altre dia...

He gaudit. He patit. He corregut. He caminat. He tingut fred. He tingut calor. No he notat per res la “soledat del corredor de fons”. M’han acompanyat amics i amigues pel camí. He vist més gent que mai animant. M’han donat aigua. M’han donat fruita. M’han fet fotos. He vist un home que corria amb crosses. He vist nois i noies colpejant tambors. He pensat que el repte solidari que feia m'ajudava. He avançat a un o dos. M’han avançat molts. He vist estelades al Km17,14. M’han cridat pel nom que duia al dorsal. He saludat coneguts i desconeguts. He xocat mans esteses de nens i nenes. He sofert. He pensat que era lògic sofrir. M’he emocionat a la sortida. M’he emocionat a l’arribada. He acabat en cinc hores i mitja. He anat una mica més ràpid que l’any passat. He fet la meva quaranta-cinc. M’han abraçat. He abraçat. M’han penjat una medalla. M’han llorejat com si fos el guanyador. He plorat de content. Se m’ha arrugat una mica la pell. Se m’ha desarrugat molt l’ànima. He gaudit. He patit. L’any que ve hi torno.

Miquel Pucurull
19/03/2015


https://www.youtube.com/watch?v=ujt8oNjzwjc&feature=share