La misteriosa solidaritat de moltes "curses solidàries"

Fa temps que em queixo, i no soc l’únic, que moltes de les curses anomenades “solidàries” pateixen de manca de transparència. Vull dir que, en molts casos, l’adjectiu s’afegeix al nom de la prova amb l’afany d’atraure inscripcions. I no gaire cosa més. Si més no, no ho sembla.

L'assumpte és important, perquè, a fi de comptes, tenim tot el dret del món en saber com contribuïm amb els nostres diners al projecte en què col·laborem en pagar el dorsal.   

Per fer l'afirmació de que falta claredat em baso amb l’anàlisi que he fet per ariibar al fons de la qüestió. A Catalunya se celebren, pel cap baix, 300 curses que anuncien que són solidaries. De les celebrades l’any passat he esbrinat les webs de 100 d’elles triades a l’atzar (quadre de més avall), per veure què diuen exactament sobre l’esmentada solidaritat. I m’he trobat en que:

- El 27% no especifiquen a quina entitat benèfica aniran a parar els beneficis obtinguts despres de les despeses. Un exemple típic és “Cursa solidària en favor del càncer (o del que sigui) ”, i res més.

- El 28% indiquen el lloc on aniran a parar els beneficis però no informen del total recaptat. Un exemple és “Els beneficis de la cursa es destinaran a la fundació X ”, i prou.

- El 15% diuen que una part de la inscripció anirà a parar a una causa determinada. En aquest cas acostumen a dir “1 euro (és la quantitat més freqüent) de la inscripció es destinarà a...”, però no se sap el total recaptat.

- El 16% indiquen que es fa una recollida d’aliments.

- Només el 14% (14 curses de les 100) informen clarament del total de diners que, un cop deduïts els costos d’organització, han anat a parar a la causa anunciada.

Em costa pensar que els diners que s'anuncia que es destinaran a una causa no arribin a bon port. Més aviat crec que el que no hi hagi informació acurada és per deixadesa i manca de rigor. Algun dia se'ls hi haurà de demanar als organitzadors d'aquest tipus de curses la màxima claredat.  

Mostra de 100 curses solidàries:

Miquel Pucurull
22/01/2015

Anècdota sobre la primera marató

La primera marató popular a Espanya es va celebrar a Palafrugell (Girona) l'any 1978. *

Van sortir 185 participants i van acabar-la 150. Quatre d’ells van arribar fora de control (el límit era de 5 hores). Però l'organització els va esperar. El darrer, de nom Von Götzen, la va fer en 5h22'30. En la llista que s’havia mecanografiat poc després de l'arribada del penúltim, Ramon Oliu, l'organitzador, va afegir el seu nom i el temps a mà per a que figurés també com a oficial.

* Precursora de l'actual marató de Barcelona, la primera de les quals es va celebrar l'any 1980. 

Miquel Pucurull
22/01/2015