15.2.22

Km 3 al 4 de la marató de Bcn 2022.

Passat el senyal del Km 3 continuarem per la Travessera de les Corts, i poc després del Camp Nou hi veurem l’edifici del recinte de La Maternitat, un lloc d’un valuós patrimoni arquitectònic. Actualment no té res a veure amb el fi amb el qual va ser creada: és un centre assistencial adscrit a la Seguretat Social que atén a tothom, però en els seus orígens, que es remunten a la meitat del segle XIX, era La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits , de caràcter benèfic. Estava vinculada a les necessitats de la població més desafavorida: la cura dels infants abandonats i l'atenció mèdica a dones que requerien el que llavors en deien “la maternitat secreta”; no cal dir res més. Al passar per davant, veurem pavellons que ja no es dediquen tampoc a l’assistència sanitària, perquè els dos edificis que donen a la Travessera estan ocupats per l’Institut Les Corts i l’emissora de ràdio La Xarxa, antiga COM.

I seguint per la Travessera de les Corts ens trobarem el Pi de les Corts  a la dreta, un arbre centenari de quatre pisos d’alçada que separa els carrils de circulació del vial. Situat on abans hi havia una de les entrades del camp de Les Corts (camp de futbol del Barça anterior a l'actual)  constitueix tot un símbol del barri. Més d’un vehicle s’hi ha estampat, com podríem veure per les marques del tronc sí ens hi fixéssim al passar, però tot i els 120 anys que es calcula que té, es troba en un bon estat. Es tracta d'un arbre que va esser declarat d'interès local l'any 1993 i està catalogat. (Diguem que és un “Pi pinyer” “Pinus pinea”, per als interessats en botànica ☺).


Aquest pi (la foto és dels anys vint del segle passat), i una palmera propera, que també haurem vist abans,  són els únics elements que recorden els jardins d’una desapareguda masia que hi havia en aquest lloc i que, en eixamplar la Travessera, van ser indultats per permetre la seva conservació un cop desapareguda la finca. La masia era coneguda com Can Gasparó, i en el 1934, després d’una important campanya pro escoles, l’espai es va convertir en el Grup Escolar Duran i Bass, un de les col•legis més antics i amb més prestigi del barri.

Una mica més enllà, hi veurem el senyal del Km 4, i, sí ens hi fixem, la placa d’un petit carrer que duu el nom de Joan Gamper, el fundador del Barça, un suïs que ho va ser tot en el club. Poc podia pensar l’any 1899, quan l’home va publicar una nota en un diari per tal d’endegar a Barcelona la pràctica d’un nou esport, que es convertiria amb el que és avui. Ni ell, ni els dotze ciutadans que van acudir a la cita, podien intuir aleshores que estaven fundant alguna cosa més que un club de futbol.

Miquel Pucurull