Se n’ha parlat molt poc. En el cros de la
localitat navarresa de Burlada va succeir un fet, el passat diumenge 2 de
desembre de 2012, que ens ajuda a seguir creient en els valors de l’esport.
L’atleta kenyà, Abel Mutai, medalla d’or dels 3.000 obstacles de fa quatre mesos a Londres, estava a punt de guanyar la prova quan, a l’entrar a una pista on hi havia la meta es va creure que ja havia arribat, va afluixar totalment el pas i, relaxat, va començar a saludar al públic pensant-se vencedor. El que li venia al darrere, Iván Fernández Anaya, en veure que s'equivocava i es parava una desena de metres abans de la pancarta, no va voler aprofitar l'ocasió per accelerar i guanyar. Ho hagués pogut fer fàcilment. Es va quedar a la seva esquena i, gesticulant per a que l'entengués i gairebé empenyent-lo, va portar al kenyà fins a la meta, deixant-lo passar primer.
L’atleta kenyà, Abel Mutai, medalla d’or dels 3.000 obstacles de fa quatre mesos a Londres, estava a punt de guanyar la prova quan, a l’entrar a una pista on hi havia la meta es va creure que ja havia arribat, va afluixar totalment el pas i, relaxat, va començar a saludar al públic pensant-se vencedor. El que li venia al darrere, Iván Fernández Anaya, en veure que s'equivocava i es parava una desena de metres abans de la pancarta, no va voler aprofitar l'ocasió per accelerar i guanyar. Ho hagués pogut fer fàcilment. Es va quedar a la seva esquena i, gesticulant per a que l'entengués i gairebé empenyent-lo, va portar al kenyà fins a la meta, deixant-lo passar primer.
Iván Fernández Anaya, un corredor vitorià de
24 anys que està considerat un atleta amb molt futur (campió d’Espanya de 5.000
metres en categoria promeses fa dos anys) va afirmar en acabar la prova: "Encara
que m'haguessin dit que guanyant tenia plaça en la selecció espanyola per a
l'Europeu, no m’hauria aprofitat. Crec que és millor el que he fet que si
hagués guanyat. I això és molt important, perquè avui en dia, tal com estan les
coses en tots els ambients, en el futbol, en la societat, en la política, on
sembla que tot val, un gest d'honradesa va molt bé ".
Ho deia al principi: malauradament, se n'ha
parlat molt poc d'aquest gest. I és una llàstima. En la meva opinió, estaria bé
explicar-ho als nens, per a que no pensin que l'esport és únicament allò que
veuen per la tele: puntades violentes a dojo, declaracions fatxendes, dits als ulls dels
contraris...
Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=Dy_LxkRZEbI
Miquel Pucurull
15/12/2012
Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=Dy_LxkRZEbI
Miquel Pucurull
15/12/2012
