Les curses de Barcelona són més cares

Barcelona és el lloc d’Espanya on són més cars els dorsals per córrer una cursa popular. Fet una anàlisi sobre 125 curses de les ciutats de Barcelona, Madrid, València i Sevilla d'aquest any (*) veure a sota), el resultat del preu mitjà d’inscripció és aquest:

Observacions:
-Els preus inclouen, en tots els casos, el dorsal i el xip de lloguer si hi ha cronometratge electrònic.
-Els preus són els inicials. No he considerat, en cap cas, el preu del dia abans en què se celebra la prova, que moltes vegades és molt més alt perquè en aquests casos ha anat augmentant per períodes.
-El preu resultant de la mitja de Madrid es tan baix en comparació a les altres perquè de les cinc que se celebren, dues són a preus baixos: 13,60 i 15,00 euros.

Córrer una cursa a Barcelona sempre és més car que fer-ho en qualsevol altra de les ciutats analitzades, escandalosament més quan és una de 5 o de 10 km, que són les què més n'hi ha.

Actualment, moltes curses són un negoci. Fa anys les organitzaven els clubs d’atletisme o grups de corredors amics, que només cercaven cobrir costos. Ara, en canvi, són pocs els altruistes que n’organitzen i moltes les empreses que han descobert una nova via per guanyar diners. En aquest sentit, m’agradaria que es recuperés l’esperit que regnava llavors. Entenc que s’hagi de pagar un preu per córrer una cursa popular, però aquest hauria de ser just i moderat.

A la vista de les diferències amb que ens trobem només es pot suposar que les coses que fan falta per celebrar-la són aquí molt més cares que a la resta de l’Estat. I això costa de creure: els permisos, assegurances, ambulància, cronometratge, samarretes, aigua, etc, costen igual a tot arreu. Per tant, una de dos, o a Catalunya les administracions públiques no ajuden amb subvencions com potser ho fan a fora, o els nostres organitzadors volen guanyar més i ens collen sense misericòrdia cristiana. 😄

                       (*)

Miquel Pucurull

10/09/2019

El Carnet del Corredor

S’han complert nou anys d’un escàndol que molts recordareu: el que va promoure la Federació Espanyola d’Atletisme el 2010, quan volia obligar als corredors populars a tenir un Carnet del corredor. A fora de Catalunya no ho sé, però aquí, on el moviment del córrer està molt arrelat, es va muntar un bon cristu. Des de Madrid ens volien imposar una mena d'impost per poder participar en les curses de ruta més importants. La federació, que mai no havia volgut saber res de nosaltres, desitjava tenir-nos sota la seva empara. El carnet costava 9 euros, i estava clar que el que volia era treure rèdit d’un col•lectiu que s’havia desenvolupat lluny d'estaments i de llicències. El daltabaix que es va formar per l'anunci va ser monumental: érem molts  els corredors anònims que volíem córrer lliurament. Ho denunciàvem a tort i a dret i vam guanyar el conflicte. Les queixes van ser tantes que la federació espanyola, que esperava tenir-nos sota el seu control i recaptar un munt de quartos amb la mesura, se la va haver d’embeinar. Va haver de fer marxa enrere i, si més no a Catalunya, del ‘Carnet del corredor’ nunca más se supo.

Miquel Pucurull

31/08/2019

 

Preus de les inscripcions curses a Ciudad Real

Malgrat que la qüestió dels elevats preus de les inscripcions de les curses a casa nostra és un tema molt conegut, no em vull estar de fer esment a que hi ha altres llocs de l'Estat on, en comparació, són extremadament econòmics. És el cas de les curses de Ciudad Real.

Mentre a Barcelona una cursa de 10 km com la Jean Bouin costa 20 euros (17 si tens xip groc), qualsevol cursa de la mateixa distància a Ciudad Real els hi costa entre 11 i 13 euros.

I mentre una mitja marató a Barcelona costa  28 euros (24,95 si tens xip) i passat 12.000 inscrits, 32,50 (29, 50 si tens xip groc) a Ciudad Real costa 14 euros.

Alguns organitzadors podran dir el que vulguin, però el que és evident és que, com a conseqüència dels augments d’un any a l’altre -sense parangó amb el que pugen altres coses- els preus dels dorsals són extremadament cars comparats amb els de les que se celebren en altres indrets. Veure aquest quadre de sota (clicar damunt per ampliar-lo), testimoni que les diferències són abismals, no pot per menys que fer-me emprenyar.

Córrer no ha de ser tan complicat (ni car) com a la Cursa de Bombers.

La Cursa de Bombers d’enguany té novetats:

Se celebrarà el mes de juny (dia 12) en lloc de a l’abril.

Serà nocturna (9.00 de la nit), amb nou circuit diferent al de sempre: sortida en un lloc (Av. Maria Cristina) i arribada en un altre (Selva de Mar, a prop del Fòrum).

Si vols que et duguin la bossa a l’arribada et costarà 3 euros, si no, hauràs d’haver dut tu un dia abans o unes hores abans una bossa teva amb roba a l’arribada. Crec però, que la gent pagarà els 3 euros. Perquè si has dut la bossa a l'arribada, que és una llauna majúscula, què fas amb la roba que et treguis a la sortida? 

A banda, i com no podia ser d’altra manera, el preu del dorsal és més car que el de l’any passat: 21 euros si no tens chip i 20 si en tens (l’any passat 19 i 17).

Total, 24 o 23 euros per a una cursa de 10 kms.

Són llestos els de la Nike. 

Web de la cursa:  https://www.nike.com/events-registration/event?id=8688&code=werunb&languageLocale=ca_es

Miquel Pucurull

05/05/2015

Els preus de les curses populars no són populars

Al que subscriu li agrada córrer curses atlètiques de tant en tant. No sap el què fa. No sap on s’ha ficat.

Fa quatre dies es va apuntar en una i, malgrat que la crisi fa que els preus de les coses es mantinguin o baixin, no és el cas de les inscripcions a les curses, i va haver de pagar més que l’any passat. Recuperat del sotrac que li va suposar el que una cursa popular costi igual que una entrada al Liceu, ha volgut inscriure’s a una altra i s’ha trobat que, en lloc de ser gratuïta com havia estat tota la vida, enguany costa 12 euros. Ha seguit buscant i ha vist amb estupor que una de 5km (la Jean Bouin de Barcelona al novembre) en costa 18: I una altra, també de 5km, que es fa a Granollers juntament amb la Mitja al febrer, encara costa més: 26 euros.

Un va començar a córrer quan els preus dels dorsals eren molt econòmics. Fins i tot, molts d'ells eren gratuïts. Les curses estaven pensades per a la gent popular; els organitzadors gaudien veient gaudir als que corrien; ningú se les plantejava per fer negoci; les grans marques no s’havien introduït en el món del córrer; i, d’un any a l’altre, els dorsals no pujaven gairebé gens de preu.

Un, que s’havia fet un programa de curses molt bonic per entrenar la marató, ara està preocupat i tremola només de pensar el què li ve al damunt. El seu temor és per si, a partir d’ara, les proves augmentaran el preu com l'última que va fer; costaran la bestiesa que costen; ja no n’hi haurà mai més cap de gratuïta... Segueix agradant-li córrer i participar de tant en tant en alguna cursa, però s’està preguntant si, al pas que anem, s’haurà d’empenyorar el rentavaixelles de casa per adquirir un dorsal.

Miquel Pucurull

El preu dels dorsals de les curses de Barcelona

Per què les inscripcions de les curses de Barcelona són més cares que les de la resta de l’Estat?

Caldria pensar que és el mateix que passa en moltes altres coses i sempre ha estat així. Però la diferència actual en el preus dels dorsals, un producte que els que correm consumim força,  és molt exagerada i ens afecta.

No és qüestió de dir que potser a les nostres hi hagi més serveis o que les samarretes són de més qualitat. Ho desconec; fa anys que no corro fora però no ho crec. Tampoc és cosa de pensar que la raó està en que en altres llocs les administracions ajudem més que aquí. Potser sí; també ho desconec. Com sigui, la comparació no s’aguanta per enlloc. He fet una anàlisi del preus de les curses de Barcelona i les altres ciutats més grans de l’Estat (Madrid, València i Sevilla) i les seves províncies, i els costos mitjans són aquests:

Observació:

-L’anàlisi és sobre 267 curses. (Veure el quadre de més avall)
-El preus són de curses celebrades aquest any. Alguns de les que encara no s’han fet i no s'han anunciat són els de l’any passat.
-Els preus  inclouen en tots els casos el dorsal i el xip de lloguer si hi ha cronometratge electrònic.
-Els preus són els inicials. No he considerat en cap cas el preu del dia en que se celebra la prova, que moltes vegades és molt més alt, sobre tot a Barcelona (infreqüent en altres comunitats) on el preu puja uns euros més desprès d’un primer període. Hi ha casos en el qual és molt curt; com el de la Correbarri de Barcelona, que la primera fase és de 48 hores, passades les quals el preu inicial puja 3 euros.

Reflexió: no sé si el motiu de que estigui baixant la participació en la majoria de curses de Catalunya es degut als preus dels dorsals. Però alguna cosa potser hi té a veure el fet de que pugin sense aturador any rere any. El preu de qualsevol cursa de pagament s’ha anat apujant a casa nostra en uns percentatges que no tenen cap explicació. Per posar un exemple, el 2006, fa vuit anys, l’Open Jean Bouin costava 12 euros; ara en costa 20. Pugen i pugen malgrat la saturació de proves, contradient la regla elemental del mercat que diu que l’excés d’oferta fa que els preus baixin per tal de fer augmentar la demanda.

Alguns organitzadors de curses de pagament de casa nostra podran dir el que vulguin, però el que és evident és que, com a conseqüència dels augments d’un any a l’altre -sense parangó amb el que pugen altres productes- els preus dels dorsals de les nostres curses són extremadament cars comparats amb els de les que se celebren en altres llocs.

Un apunt: l’any passat per aquestes mateixes dates vaig esbrinar els preus de les curses de 10 km de varies ciutats de Catalunya i de fora i ho vaig publicar en aquest blog. Em va donar que, a la resta de l’Estat el cost mitjà era, arrodonint, de 8 euros i el de Catalunya,12. Ara, el preu de les de fora és més o menys el mateix, mentre que el de casa nostra ha augmentat enguany i, també arrodonint, és de 15.

Conclusió: alguns organitzadors de curses catalanes són més espavilats que els de les madrilenyes, valencianes i sevillanes.

Miquel Pucurull

24/07/2014

L'augment dels preus dels dorsals

Els preus dels dorsals de les curses de pagament -un producte com un altre- pugen molt més que la inflació. 

No és cap novetat i ja sé que és un tema molt debatut. Però tant s'hi val. No em vull estar de dir el següent: 

A resultes d’haver llegit als diaris que el cost de la vida ha pujat un 35% en deu anys, m’he interessat en saber quan han pujat els preus de les inscripcions a les curses en el mateix temps.

He esbrinat en algunes revistes que tinc i per internet, i he trobat els preus de l’any 2001 de 15 curses de pagament que se celebren actualment. La mostra no és gaire gran però és significativa. Comparant-los amb els d’enguany (ambdós casos inclouen el cost del xip), el resultat és aquest:

En concret, si la mostra és representativa, l’augment mitjà en aquests 10 anys és del 231%.

És a dir que, anant a l’específic, mentre que un quilogram d’arròs (segons l’OCU) ha pujat en aquest temps un 45%; la carn un 33%; les patates un 116%; l’autobús un 48%; els diaris un 28%; la perruqueria un 36%...i han baixat els televisors i les cadenes de música un -62% i els electrodomèstics un -4%, les inscripcions a les curses ha pujat un 231%.

Poca cosa més es pot dir. Potser que hi ha excepcions, com el de la Cursa de Canovelles, que de 13 euros l’any 2010 l’han baixat a 7. Però també hi ha unes quantes curses que abans eren gratuïtes i ara ja no ho són.

Normalment no em queixo dels preus del dorsals sinó dels augments d’un any a l’altre pel perill que signifiquen pel futur. I la realitat és aquesta, si el cost de la vida hagués pujat el mateix que ho han fet les inscripcions de les curses, la inflació seria espantosa. La situació, que ja és prou dolenta en molts casos, seria insofrible.

                                                                 -----------------

Miquel Pucurull i Fontova
pucurullfontova@yahoo.es