Les
xarxes estan plenes de cròniques que els corredors populars fan de les seves
curses. Amb alguna excepció, no en llegeixo mai cap. Cadascú que faci el que vulgui, però em semblen d’una pesadesa sublim. Tampoc n’escric
mai de les meves. ¿A qui li pot interessar saber que al Km 6 m’ha agafat
mal de panxa, o he sentit una punxada al bessó esquerre al 8, o he tret forces de
flaquesa al final?. El que faig a vegades és una anàlisi senzilla del que m’ha
agradat i el que no.
Per exemple de
la Cursa Diagonal - Dir - Guàrdia Urbana del diumenge 26 de maig de 2013:
M’ha
agradat
- Poder córrer una cursa pel mig de la
Diagonal, sense cotxes, patrocinada per la Guardia Urbana. (Fa uns anys era
impensable perquè l’automòbil era l’amo dels carrers).
- Que malgrat ser multitudinària no hi
han hagut cues per a res.
- La organització. En especial, la perfecta
recollida i entrega de bosses.
- Que el recorregut fos íntegrament de
suau baixada.
No
m’ha agradat
- El preu del dorsal. 15 euros (o 17 si
no es tenia chip propi) és un dels preus més alts de Catalunya per a una cursa
de 10 Km.
- La samarreta. Pel preu, és molt
senzilla.
- El temps per completar el recorregut
(1h15 minuts) és curt.
Crec
que es pot convertir en una de les curses emblemàtiques de Barcelona.
---------o---------
Miquel
Pucurull
29/05/2013