Diana Nyad

Amigues i amics, pensant que us agraden, com a mi, les proeses esportives, us recomano una pel·lícula que estan fent al Netflix. Es diu “Nyad”. Es tracta d’una història real: una gesta que va dur a terme la nedadora nord-americana de llarga distància Diana Nyad el 2013: nedar 170 km, de Cuba a Florida. Tenia 64 anys. Nedar no li era estrany: quan era adolescent ja va guanyar campionats a Florida. Tampoc ho era la seva audàcia: a la universitat la van expulsar per saltar per la finestra d'un quart pis amb un paracaigudes. I aquest caràcter agosarat la va portar a voler fer aquesta travessa quan tenia 28 anys però llavors no va poder assolir-la. Va compaginar la natació en aigües obertes amb l’squash, arribant a ser una de les millors jugadores d’Estats Units. I als 60, tres dècades després d'abandonar l'esport professional, es va proposar recuperar el repte que se li havia resistit i va començar de nou la peripècia. Li van recomanar fer-ho dins d’una mena de gàbia per evitar els taurons, però no va voler. Al cinquè intent, després d’abandonar quatre vegades per tempestes, picades de meduses i atacs d’asma, ho va aconseguir arran d’haver nedat sense parar durant 53 hores. Quan li van preguntar sobre la seva motivació, va respondre: "Perquè volia demostrar a altres joves de 64 anys que mai no és tard per assolir cap somni". Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

26/11/2023

HISTORIA BREU DE LA JEAN BOUIN

L'atletisme, l'essència de l'esport

Amigues i amics, córrer, és a dir, practicar l’atletisme, és l’essència de l’esport. Ho saben molt bé els europeus que juguen a futbol, per exemple, on sobresurten els jugadors atlètics (amb una bona base atlètica, vull dir). I crec que és degut que en aquests països se li dona molta importància a la condició física, i fan de manera que els nens i nenes la potenciïn de ben menuts. Contrasta amb el fet que a les nostres contrades, la meitat dels adolescents no fan cap mena d’esport. I així ens va. Faig aquest preàmbul per destacar que una jugadora de 19 anys del Barça femení, la Salma Paraluello, que està triomfant a passos gegantins, va ser atleta abans que futbolista. Els seus pares, ell català i ella guineana, van veure la necessitat de que fes esport molt aviat i va començar a fer atletisme als 6 anys. Ha estat diverses vegades campiona d'Espanya juvenil i ha guanyat cinc cops la Jean Bouin de les seves categories. El 2019, amb només 15 anys, es va convertir en l'atleta més jove de la història de l’atletisme espanyol en aconseguir una medalla en categoria absoluta en els 400m i la millor marca sub-18 a nivell mundial. Es va decidir pel futbol i al camp dóna gust veure-la córrer. És més ràpida que cap altra, i marca gols per donar i per vendre: l’altre dia, quatre en mitja hora en el partit contra el Sevilla. Al meu parer, conseqüència de la formació en atletisme que té. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

20/11/2023

La Marató de Nova York

Amigues i amics, fa uns dies s’ha celebrat la marató de Nova York, una prova icònica plena d’històries. Va ser inspirada per Fred Lebow, un romanès supervivent de l'holocaust jueu que va arribar a la ciutat als anys seixanta. Quan no ho feia ningú, va començar a córrer al voltant d’un llac que hi ha a Central Park i va pensar que estaria bé fer una marató en aquest mateix espai. Amb l’ajuda d’un amic va organitzar la primera el 13 de Setembre de 1970. S’hi van inscriure 127 participants i la van acabar 55 homes. L'única dona va haver d'abandonar. En aquella època, no estava ben vist que les dones hi participessin i tenien molts entrebancs. El 1972 només eren sis. Però, tot i ser poques, van fer molt soroll. Les sis van asseure’s al terra a la línia de sortida de la marató per protestar per una norma que consideraven sexista i les discriminava: no podien sortir amb els homes i havien de començar la cursa 10 minuts abans que ells. No es van posar dempeus fins que no va arribar el moment de la sortida dels nois. Llavors sí, van començar a córrer. Està vist que les reivindicacions fan canviar coses, perquè, des d'aquell any, tots i totes surten a la mateixa hora. Per acabar, un parell d’apunts que il·lustren la puixança del córrer: en la primera marató de Nova York de l’any 70, hem dit que s’hi van inscriure 127 atletes. Doncs bé, l’altre dia eren 52.000. I el guanyador d’aquella primera va rebre com a premi un rellotge de polsera d’escàs valor, i el d’enguany, 150.000 dòlars. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

12/11/2023

Adéu a Tomàs Barris, un mite de l'atletisme

• Amigues i amics, avui us parlo d’un esportista mític que ens ha deixat: Tomàs Barris, un dels millors atletes catalans de la història (sinó el millor), que va morir diumenge passat als 93 anys. El seu currículum és excepcional i no hi cap en aquesta modesta glossa. Només uns apunts: en la dècada del 1955 al 1965, va aconseguir ni més ni menys que 34 rècords d’Espanya. Va ser el primer espanyol en córrer proves per Europa. En una d’elles, a Finlàndia, va aconseguir fer el 1500 en 3 minuts, 41 segons en una pista de cendra; un rècord de Catalunya que va durar 22 anys. Un temps que la temporada passada només l’han millorat cinc atletes catalans actuals. Fins fa molt poc, gaudia d’una sorprenent vitalitat. En una entrevista per aquest programa fa tres anys, justament el dia que en complia 90, explicava que feia dues hores diàries d’exercici físic a la terrassa de casa seva: uns exercicis que ell s’havia inventat. Un d’ells era passar no sé quants cops per sota d’una tauleta, que l’obligava a estirar-se com un gat. Va ser un esportista integral. Quan va deixar de competir a les pistes es va treure el títol d’entrenador de futbol i va dirigir varis equips de tercera divisió durant uns anys. I també, una temporada, de la preparació física de la selecció espanyola de bàsquet. Més tard va seguir estretament lligat a l'atletisme com a entrenador i com a directiu. Enumerar amb detall tot el que va fer en Tomàs Barris per l’esport és impossible. Un prodigi com atleta, i sobre tot, una persona bona. El recordaré sempre, orgullós d’haver estat amic seu. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

04/11/2023