18.5.19

Pioners de la marató a Catalunya

Aquest és un modest treball que vol ser un reconeixement als homes i dones que en el segle passat, des de l'any 1910 al 2000, han estat significatius pioners de la marató a Catalunya segons el meu criteri. Per ordre alfabètic del cognom:
   
Alfons Abellán
Villacarrillo (Jaén),1951
 
Nascut a Andalusia i arrelat a Catalunya, va ser un dels millors maratonians de Catalunya i Espanya entre els anys 1983 i 1988. Va ser dos cops campió estatal de marató (1985 i 1988), va participar en els Jocs Olímpics de Seül de 1988 i en el Campionat Mundial de Marató a  Roma el 1987. Guanyà la marató dels Jocs Iberoamericans el 1986. Va aconseguir la seva millor marca personal el 1984 (2h13.25) corrent com atleta del Barça. Abans de dedicar-se a l'atletisme havia sigut un notable jugador professional de futbol. El vaig conèixer l'any 1990: persona que es feia escoltar, li recordo una afirmació que va fer en un debat de maratonians i metges dies abans d’una marató de Barcelona d’aquella època: "Córrer i entrenar com ho fan els atletes d'elit és perjudicial per a la salut". Em va impressionar. Desprès, referida a qualsevol esport, li he escoltat dir a altres, però aquell va ser el primer cop. 


Arcadi Alibés
L'Ametlla de Merola, 1959

Periodista esportiu des del 1978, va córrer la seva primera marató a Nova York l’any 1983 i la de Barcelona el 1987. Fins ara, maig del 2019, n’ha acabat 141 si no estic errat. Empedreït viatger, ha corregut en vuitanta llocs diferents dels set continents. Va dirigir la revista 42,5 Marathon Catalunya, durant molts anys de la dècada dels noranta. Ha escrit quatre llibres d’èxit sobre el córrer: 'Córrer per ser feliç' (2010), 'Les petjades dels herois' (2012), '100 motius per córrer' (2014) i 'La volta al món en 80 maratons' (2017). Ha inoculat la seva afició de córrer a molts companys i companyes de TV3, on hi treballa des de fa trenta-cinc anys. Soc amic seu de fa molts anys. Hem corregut moltes mateixes curses (no dic junts perquè no l'he pogut seguir mai ni de bon tros)la primera vegada va ser en una cursa al poble de Santpedor a les primeries dels vuitanta, quan els dos començàvem la nostra comú afició. Era l'època en que es va fer famós en sortit per la tele transmetent la brama dels triomfs del Barça des de la font de Canaletes. Sempre dic que, l'Arcadi és un dels meus tres referents en el món del córrer.

Ana Isabel Alonso 
Villaherreros (Palència), 1963

L’Ana Isabel Alonso va deixar petjada a casa nostra. Va ser campiona de Catalunya sènior de cros en les categories individual i per equips el 1987. Un any després va batre el rècord d’Espanya dels 10.000m llisos amb una marca de 32.28,7 i l’any 1995 va batre el de la marató, a Sant Sebastià, amb una marca de 2h26.51, que encara ostenta després de vint-i-quatre anys. Com a atleta del JAS de Sabadell va guanyar en dues ocasions la Marató de Barcelona (1997 i 1998). L'any 2000 fou la vencedora de la marató de Rotterdam.



Josep Maria Antentas 
Sabadell, 1946

Va participar en la primera marató de Catalunya que es va fer  a Palafrugell el 1978. La va acabar-la en 2h40. Va córrer també en la segona -on va rebaixar 10 minuts- , i en la tercera, ja a Barcelona, i en la quarta de 1981 -on va aconseguir 2h27-  i successives maratons arreu durant anys. Sempre amb bons resultats.  El 2008, per exemple, quan tenia 62 anys, va córrer la marató d'Atenes en 3h35.   Impulsor de la marató  i de l’atletisme en general a Catalunya, va ser president del JAS de Sabadell i és l’actual vicepresident de la Federació Catalana. Vinculat a la marató de Barcelona (en va ser el director entre el 2001 i el 2004) i a altres proves atlètiques, com la Mitja de Granollers o la Jean Bouin. Conferenciant, articulista, comentarista de retransmissions televisives i radiofòniques,  speaker de curses i cent mil coses més relacionades amb l'atletisme. Gaudeixo de ser amic seu. Incansable i amè conversador, vam coincidir durant anys en reunions  que fèiem en un comitè de treball a l'Institut d'Esports per a la marató de Barcelona. Una autèntica enciclopèdia sobre  l'atletisme. Ho sap tot. Una valuosa autoritat en el món del córrer a Catalunya.


Jaume Aragonès

Barcelona, 1967


Tot i ser molt jove, el considero un pioner. L’Aragonès, a la zona del Vallès Oriental, és un precursor de l’atletisme de fons: a Granollers i el seu entorn és una autoritat atlètica des de fa molts anys. Provenint del bàsquet, es va iniciar com a corredor de pista de mig fons, i amb 18 anys, quan començava a estudiar per a enginyer, va córrer la seva primera marató (3h14). Va quedar enganxat per la prova i no va parar fins arribar a baixar de 2h30. I així, va participar en diverses maratons, a l’estranger, a Barcelona i a la resta de l’Estat per aconseguir-ho. Ho va fer a València als trenta-quatre anys, 2h27.45. Assidu participant en tota mena de proves a banda de la marató, ha guanyat un munt de curses, com és el cas de la de Cantonigròs -Memorial Ramon Oliu- que ho ha fet nou vegades de les dotze celebrades.  Emprenedor de mena, va fundar el club A4elKm de les Franqueses, on entrena i assessora als seus membres i s’embolica en qualsevol cosa que tingui que veure amb el córrer. Tot i la diferència d’edat, ens uneix una gran amistat forjada a la Carretera de les Aigües de Barcelona fa molts anys.
 



 Joan Antoni Balsera

Alange (Badajoz), 1957

Extremeny de naixement, fou campió de Catalunya de marató el 1986 i d’Espanya el 1987. Guanyador dues vegades de la cursa d'El Corte Inglés els anys 1983 i 1985, fou segon en la Marató de Barcelona de 1986 (l’any que es va proclamar campió de Catalunya), i va aconseguir la seva millor marca en el Campionat del Món de Mataró del 1987 a Roma, amb un registre de 2h15.06. Aquell any també va participar en la prova de marató dels Jocs Mediterranis a Síria, on acabà en setena posició. Ha corregut maratons per tot el món: Mèxic, Londres, Nova York, Seül...En el 1999 va guanyar la Cursa Jean Bouin com a veterà. També com a veterà es va proclamar campió de Catalunya en marató el 1999 i mitja el 2000. Exerceix com a professor d’educació física de fa més de trenta anys. 


Andreu Ballbé
Barcelona 1952

Corredor de Barça i entrenat pel mític Gregorio Rojo, posseeix un palmarès atlètic excepcional: va ser campió de Catalunya de 400m llisos un cop el 1972, cinc de 800m el 1976, 1980, 1983, 1984 i 1986, i dos de 1.500m el 1977 i 1983. Campió d’Espanya de 800 tres vegades (1975, 1976, 1977). Internacional en 23 ocasions, fou olímpic en els Jocs de Mont-real en el 1976, el mateix any que va establir a Zuric el rècord  d’Espanya de 800m (1.46,59), que va ser rècord espanyol quatre anys i català durant 26 anys. Es va retirar de l’atletisme d’elit el 1987 i es va aficionar a les curses populars i maratons. La seva vinculació a la marató li ve des del 1980: llicenciat en matemàtiques, s’encarrega des de llavors del cronometratge de la marató de Barcelona. És el director i fundador de l’empresa que cronometra més de 200 curses a Catalunya. En el 1995 va incorporar el xip a la marató de Barcelona per primera vegada a l’estat espanyol, un curiós enginy absolutament revolucionari. El conec de fa anys, de quan el veia guanyar el 800 al Serrahima, i hem fet coses junts: posar en marxa la Cursa de Cantonigròs en memòria de Ramon Oliu la més significativa. Carismàtic, extravertit i un ‘malalt del córrer’, em congratulo de ser amic de l’Andreu Ballbé, el 'Senyor Xip'.


Carme Ballesteros 
Terrassa, 1967

Abans d’iniciar-se en les curses de fons en la dècada dels noranta  havia sigut castellera, practicat aeròbic i havia fet gimnàstica artística. La seva primera cursa va ser a la Festa Major de Terrassa de 1996. Anys després, fou campiona de Catalunya de marató el 2002 i el 2003 i tercera en el Campionat d’Espanya el 2000. El mateix any, a la marató d’Amsterdam va ser sisena. Té una millor marca de 2h58.56. Ha sigut dues vegades campiona de Catalunya de curses de muntanya i dues vegades vencedora de la Jean Bouin. Com a veterana manté una intensa  activitat: per posar uns exemples, va guanyar la mitja marató de Blancafort de l’any passat; va córrer la marató d’Empúries de fa un any en 3h27 i la de les Vies Verdes de fa tres mesos en 3h26; fa sis mesos va fer 1h35 a la mitja marató de Ripoll, i fa un mes i mig va córrer un 10.000 en el Campionat de Catalunya absolut en l’excel·lent temps de 43’47”. Per treure’s el barret. Té cinquanta-un anys.


Carles Baró Poch
Barcelona,1913

Notable corredor de llarga distància que va competir durant els anys trenta i quaranta del segle passat a les files del Futbol Club Barcelona, la Unió Atlètica Horta, el Reial Club Deportiu Espanyol, La Seda i el CN Montjuïc. Va fer pòdium com a tercer en el campionat d’Espanya  de marató per a atletes federats celebrat a Barcelona el 1935. Va batre els rècords de Catalunya i Espanya de 20, 25 i 30 km els anys 1941 i 1942,  i fou una vegada internacional amb la selecció espanyola.



Robert Boix

França ????


Atleta francès establert a Catalunya que va ser el guanyador de la primera marató de l’Estat. Es va celebrar a Barcelona el 30 de gener de 1910 durant la inauguració d'un velòdrom anomenat Parc dels Esports que hi havia en el que ara és l'illa formada pels carrers Muntaner, Londres, Casanova i París, com a preàmbul d'unes proves ciclistes. Era una època en la qual l’atletisme començava a practicar-se a Catalunya. Les curses les organitzaven els diaris, que publicaven desafiaments que feien els mateixos corredors, molts d’ells aficionats al ciclisme; no és estrany, doncs, que la marató la realitzessin en el velòdrom en qüestió. Hi van participar quatre corredors: Robert Boix, Francesc Túnica, Conrad Miquel i Joan Santos. El triomf fou per a Boix, amb un temps de 3 hores 52 minuts i 4 segons. Darrera seu va entrar en Túnica a pocs segons. Van fer 163 voltes a la pista. Miquel i Santos van haver d'abandonar als km 24 i 29 respectivament.
   

Carme Brunet
Reus, 1963
Va destacar a la marató en els anys noranta (millor marca, 2h41 obtinguda el 1994; sisena en el rànquing català de tots els temps), i en altres proves de fons. Campiona de Catalunya de mitja marató i de 10k el 1995 i d’Espanya de 20k i de 10.000m llisos. Va guanyar varies mitges maratons, una de les més significatives la de Granollers, amb 1h16 l’any 1989. Fou onze vegades internacional amb la selecció espanyola i va guanyar la medalla d’or en la prova de 10 km al Campionat Iberoamericà de Manaus (Brasil) el 1990. Ostenta el rècord femení de la cursa de l’Espluga de 15k obtingut el 1993 (54.19), una prova que va guanyar sis cops.


Felipe Campos García
????



Va córrer la primera marató de la història que es va celebrar a Palafrugell el 1978 amb un temps de 2h35, entrant en sisè lloc. En la segona, també a Palafrugell, va fer 2h41; en la tercera, a Barcelona’80, 2h40; en la quarta, 2h37...Va participar en les primeres maratons i mitges que se celebraven a Catalunya. Va guanyar la primera mitja de l’Espirall (Vilafranca) l’any 1979 amb 1h14. Corria per la Seat. En aquells primers anys se’l veia en totes les maratons i en moltes de les curses que es feien a Catalunya.  El vaig perdre de vista i no n’he sabut res de la seva eventual progressió, però és indubtable que va ser un significat pioner de la marató a casa nostra. 
 

Montserrat Camps
Vic, 1957

Va córrer en 4h00 la primera marató popular que es va celebrar a l’Estat, a Palafrugell, l’any 1978. També  la de l'any següent al mateix lloc, en 3h42, i la de 1980, a Barcelona, en 3h35. Atleta del CA Vic i més tard del CA Santa Coloma especialitzada en curses de mig fons i de cros, fou tres cops campiona d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Barcelona el 1975, 1977 i 1978, abans va dedicar-se a la marató.  


Antonio Cánovas
Còrdova, 1948

A Lleida, on hi viu des de finals dels setanta, fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa. Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 va guanyar el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid. Va ser campió de Catalunya de marató el 1979. L’any 1980, a Laredo, va establir un rècord de Catalunya de marató amb 2h17.16.  Va guanyar la marató de Madrid de 1985 (ex aequo amb Fernando Diaz; van entrar a meta abraçats després d'un titànic esforç final i l'organització els va donar com a guanyadors als dos) i la de Buenos Aires.  Una vegada retirat es va fer entrenador assolint molt prestigi. Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui.
 
Consol Casanovas
Girona, 1962
Atleta especialitzada en curses de fons, va participar en la Copa del Món de marató a Londres l'any 1991, on va asolir la seva millor marca, 2h47.27. Amb aquest registre figura en el lloc tretze del rànquing de la marató femenina de Catalunya de tots els temps.

 



José María Casas Ledesma

Almeria, 1957

Establert a casa nostra,  fou campió de Catalunya de marató el 1990 a la de Barcelona amb 2h22.27, i el 1992, amb 2h16.45 també a Barcelona. Va ser el primer atleta català capaç de baixar d’1 h i 4 min en la mitja (1h03.59 a Montmeló el 1992). En actiu en categoria de veterans, era capaç, també, fa deu anys, quan en tenia 51, de córrer la Mitja de l’Espirall en 1h14, a un ritme de 3’31” el Km.



Joaquima Casas
Sant Martí Sacalm, 1951
 
La Quima va córrer la seva primera marató l’any 1979 a Palafrugell, on va fer 4h24, classificant-se la penúltima dona. Després, la seva progressió va ser espectacular. A Palafrugell era una absoluta inexperta: al km 23 va caure rodona al terra i no volia aixecar-se; estava corrent amb xiruques. Una espectadora li va deixar unes bambes per acabar. Va aprendre molt ràpidament:  al cap d'un mes va córrer la marató de Madrid en 4h15 i l’any següent, el 1980, va fer 3h09 a Barcelona i va guanyar  la prova; no cal dir res més. Va ser la primera catalana que va baixar de tres hores a la marató: 2,55 el 1982. El seu domini en les proves de llarga distància va durar molts anys. Va guanyar tres vegades la marató de Barcelona, les de 1980, 1985 i 1987; va ser campiona de Catalunya de marató set cops; campiona d’Espanya de gran fons (mitja marató) tres anys seguits, del 82 al 84, i ostenta el rècord espanyol dels 100 kms de dones (8h27.21). Entre el 83 i el 87 va guanyar cuatre vegades la cursa d'El Corte Inglès. El seu millor registre en marató, 2h43.01 el va assolir a  França l’any 1987. Una altra dada: és l’atleta de Catalunya que ha corregut més maratons, a primers d’aquest any en duia 190; ara no sé quantes en deu duu perquè segueix participant en maratons i curses arreu, amb uns temps excel•lents tot i acostant-se a la setantena. Definitivament, la Quima, un mite.



Montse Castelló
Reus, 1964

Va quedar segona a la marató de Sant Sebastià l’any 1996 amb 2h48.34, una marca que la manté en el catorze lloc del rànquing de les millors maratonianes catalanes de tots els temps. Fou dues vegades seguides campiona de Catalunya de mitja marató, el 1997 i el 1998 i una de 10k el mateix any, i també va destacar en altres distàncies: va guanyar la cursa de l’Espluga de 15k de l’any 1996 amb 56.46 i va obtenir molt bons llocs en diverses curses: segona a la mitja marató d'El Vendrell, segona a la Cursa d’El Corte Inglés, tercera a la Jean Bouin...La recordo en els seus començaments, de quan coincidia en algunes curses amb la meva filla Elisenda, sempre somrient en acabar-les. Segueix en actiu, i molt involucrada amb l'atletisme, exerceix amb èxit com a entrenadora de joves atletes. 


Domingo Catalàn

Novales (Osca), 1948


Aragonès d’origen i català d’adopció i com el què més, va debutar als 16 anys en una Jean Bouin i va quedar tercer en la seva categoria; quatre anys després era el campió de Catalunya de 3.000 obstacles. El 1977 va formar part de l’equip de Catalunya que va assolir el tercer lloc en la classificació per equips a la marató de Nova York. Va col·laborar amb Ramon Oliu en l’organització de la primera marató popular a Palafrugell el 1978, on també hi va participar. Va entrar el cinquè amb 2h33; l'any següent el sisè amb 2h28 i l'any 1980, a la de Barcelona, el segon amb 2h21. I així successivament, es va convertir en un fondista de talla mundial. Fou dos cops campió de Catalunya de marató (1980, 1984) i sis vegades campió estatal de 100 km. En aquesta distància, que era capç de córrer-la en 6 hores i mitja, assolí dos títols mundials seguits, el 1987 i el 1988.  Durant els anys 1997 al 2001 va ser president de Marathon Catalunya, l'entitat que organitzava la marató de Barcelona. Fou un dels pocs atletes de gran nivell -excampió del món, aviat està dit- que quan es va retirar del professionalisme va seguir participant anys i anys en tota mena de maratons i curses populars. En Domingo Catalàn, l'entranyable Mingo, a qui tothom estima, va ser l'amo d'una botiga d'esports que era un punt de trobada: tots  hi anàvem a demanar-li consell i fer petar la xerrada. La tenda la va tancar fa un parell d'anys i ens ha deixat orfes de la seva saviesa sobre la marató i sobre la vida. 


Javier Cortés Huete

Badalona, 1971



Malgrat ser molt jove, el considero un pioner de la marató a Catalunya i posseïdor d’unes marques excepcionals . Entrenava per la Carretera de les Aigües i va començar a córrer com a professional en la dècada dels noranta, desenvolupant una carrera atlètica espectacular. En el 1991, amb vint anys, ja corria el 10.000m en 30.01, a tres minuts el km, i el 1996 la mitja marató en 1h16 i la marató en 2h18. I al cap de cinc anys, com a corredor de l’equip Fila Domingo Catalan, batia el rècord d’Espanya de marató en 2h07.48 a Hamburg, marca que figura com la cinquena millor del rànquing espanyol de tots els temps. I l’any 2002 el de mitja marató en 1h02.02 a Zurich, que figura en el dotzè lloc. En el rànquing de Catalunya de tota la historia, aquestes marques el situen en segon lloc de la marató i en quart en la mitja. En el 2007 va deixar l’atletisme d’elit per dedicar-se a entrenar corredors i corredores;  fer clínics per a gent que comença a córrer o que vol preparar-se per a la marató, i ho segueix fent ara compaginant-ho amb mitges maratons i curses populars.
 
 

Montse Clavero

Barcelona, 1953
  

Va començar a córrer el 1983 i ha disputat més de seixanta maratons i més de cent mitges maratons, diverses curses de muntanya i d’ultra-fons, i des de fa uns anys  triatlons i Ironmans. Va aconseguir la victòria a la Jean Bouin en categoria open dos anys consecutius (1986, 1987) i sis cops com a veterana. En aquesta categoria va començar a competir en triatló el 1996 i ha guanyat diversos Campionats d’Espanya; fou campiona d’Europa el 2009 i 2010 i tercera en el Mundial del 2005. També ha participat en l’Ironman d’Àustria el 2004, quedant primera en el seu grup d’edat, i l’Ironcat de l’Ampolla el 2011, entre d’altres. En actiu, l’any passat va fer l’Ironman Barcelona’2018, una prova que ha acabat cinc  vegades. Segueix corrent també curses populars: no és difícil veure-la pujant com una gasela per Sarrià la Cursa de l’Amistat que no es perd mai. Un apunt que no té a veure amb el córrer sinó amb la seva qualitat humana, que no vull deixar de dir: fa catorze anys, la Montse va prendre una decisió duríssima: va deixar la seva plaça de metgessa per dedicar-se íntegrament a la cura de la seva mare, malalta d’Alzheimer. I ningú sap com s’ho fa, però ho compagina tot  -entrenaments, curses populars i triatlons- amb aquesta dedicació exclusiva a la seva mare centenària, amb la que dona una lliçó de vida. M’honora la seva amistat de fa molts anys.
 
Concepció Climente
Barcelona, 1960
Atleta especialitzada en curses de fons en els anys vuitanta/noranta, va competir pel CE Universitari, CN Barcelona i CN Figueres. Fou campiona de Catalunya de marató en el 1985 amb 3h30 a Figueres. A la de Barcelona de 1990 va aconseguir el seu millor temps, 2h49.14, classificant-se tercera 

Josep Maria Chéliz
Naval (Osca) 1940
 
Nascut a l'Aragó i arrelat a Catalunya des que tenia onze anys, va córrer la seva primera marató l’any 1980 a Barcelona. Des de llavors n'ha fet moltes: és l’única persona al món que ha acabat totes les edicions de la marató de Barcelona fins ara. Mantenim molt bona  amistat des que vam coincidir al local que la Comissió Marathon Catalunya tenia al carrer de les Jonqueres, on vam anar a recollir el dorsal per córrer  aquella marató del 80, primera per a tots dos, que ell va acabar en 4h13 i un servidor en tretze minuts més.  Té 78 anys. Al juny del passat 2018 va patir un ictus; es va anar recuperant i entossudit en voler fer la marató del 2019 va entrenar-la a com va poder. I la va fer. Els doctors van dir que l’ictus havia sigut lleu degut al seu estat de forma, acostumat com estava a fer un exercici d’alta intensitat malgrat la seva edat avançada. Llarga vida! 



Fernando Díaz
Cabra del Santo Cristo (Jaén), 1951

Va començar a córrer en arribar a Catalunya, quan tenia divuit anys. Treballava a la Seat i es va aficionar a l’atletisme corrent proves de pista amb el JAB (Joventut Atlètica de Barcelona).  Posteriorment va passar al FC Barcelona de la mà de Gregorio Rojo. Va destacar especialment quan tenia més de trenta anys. Va guanyar la marató de Madrid el 1985   i la de Barcelona de 1988.  Fou una vegada campió de Catalunya de marató; set de 10.000m i una de 5.000m. Anys després, com a veterà va acumular més de 30 títols catalans i espanyols i va pujar diversos cops als podis en els Campionats d’Europa i del Món. Campió d'Europa de 5.000m i subcampió de 10 km. en Ruta a l'Haia’97 amb 31.27 als 46 anys. En Fernando Diaz és una persona entranyable i un esportista d’un alt valor personal:  a la marató de Madrid de 1980 va esperar al seu amic Antonio Cánovas, que el va veure patir un enorme defalliment quan faltava poc per arribar a la meta, i ho van fer junts, abraçats. Per la mostra d’esportivitat, els organitzadors els van donar com vencedors aequo a tots dos. 


Emili Ferrer Calbó

Barcelona, 1905



És un dels quatre atletes catalans (Joan Serrahima, Joaquim Miquel Casas, Josep Culí i ell) que van anar als Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928. Ell va disputar la marató, on va fer 3h11 entrant en el lloc 53è. El mateix any s’havia proclamat campió d’Espanya amb 3h05 competint pel Barça, en un campionat que es va celebrar a Barcelona.


Manuel Fernández Iruela
Pozo Alcón (Jaén),1956

Resident a Catalunya des de finals de la dècada dels seixanta. Als 21 anys va participar en la primera marató de l’Estat, a Palafrugell el 1978, on va acabar en 2h50. I així successivament, millorant els temps a base de bé, perquè l’any 79 la va tornar a córrer, en aquest cas en 2h31 i l’any 80, a Barcelona, en 2h25...En el 1981 va córrer la marató de Nova York i l’any 1982 aconseguia la seva millor marca, de 2h22.10 en un Campionat d’Espanya. Fou campió de Catalunya de marató en dues ocasions, el 1981 i el 1983. N’ha corregut més de 70, l’última la de Barcelona d’aquest 2019. Actualment segueix en actiu com a veterà i com entrenador. Durant sis anys va ser preparador físic de l’equip de futbol Palamós quan jugava a segona. És president del CA Lloret la Selva.

Isidre Ferrer Cantal
Mataró, 1935

Va començar a córrer quan ja era  veterà, als 39 anys, i ha fet –està fent, perquè continua en actiu- una carrera atlètica excepcional. Té 83 anys (complirà 84 a l’agost) i és capaç de córrer una cursa de 10k en 1h02 el mes passat a Girona, o una mitja marató a Sant Cugat, fa també un mes, en 2h21. El seu millor registre en la marató el va obtenir quan tenia cinquanta anys: 2h45.05. També, entre aquesta edat i els cinquanta dos va córrer una mitja en 1h21 i 100 kms en 9h 47. Ha fet un munt de maratons; ni ell mateix no sap quantes, i des de fa tres anys es dedica més a curses populars de menor distància. I ho fa intensament. Cada cap de setmana participa en alguna o més d’una: en el 2015, als 80 anys, es va posar el repte de córrer cent curses i ho va aconseguir, la última la Cursa de Nadal de Sant Joan d’Espí.  Ha transmès la seva afició a la seva família: la seva néta, Victoria Sauleda Ferrer, és una de les millors atletes de 800m d’Espanya. El conec des que vaig començar a córrer (competim més o menys en la mateixa categoria), i gairebé mai he pogut guanyar-lo en cap cursa. Confesso que fa anys ho intentava, però les seves marques (2h45 a la marató) eren inabastables per a mi...i per a molts veterans d'edat similar. L'Isidre, aficionat als escacs, fidel al seu club Maimakansu de Mataró, estimat per molts corredors i corredores, i assidu participant a curses, tot plegat li serveix per mantenir-se en una esplèndida forma mental i física com es fa palès. 


Joan Font
????, 1906


És el primer campió de Catalunya de marató de la història. La prova, que era el primer campionat d'aquesta distància que se celebrava, es va fer a Barcelona el 4 de febrer de 1934. Tenia la sortida i l’arribada a la plaça d'Espanya i passava per Esplugues, Viladecans i Gavà. En Joan Font, que era un atleta acostumat a córrer crosos, la va fer en 2h51.44. Va ser el primer dels quatre corredors que la van acabar, dels set que van sortir, dels deu que s’hi van inscriure.  Tot i que ja s’havien celebrat diverses maratons a Catalunya, els quilòmetres d'aquell dia no van ser els reglamentaris sinó tan sols de 40, però es va homologar. Va ser també campió d’Espanya de marató l’any següent, també a Barcelona, aquest cop corrent-la en 2h43.14.

Teresa Forn
Barcelona, 1959

Va començar corrent proves d’asfalt de llarga distància, i des de fa anys s’ha especialitzat en curses de muntanya, on és una atleta molt destacada: ha guanyat varies vegades el Campionat d’Espanya i un cop, el 2003, la Copa del Món. Molt activa, a punt de complir 60 anys, participa en maratons de muntanya molt sovint. Fa poc, a l’abril d’aquest any, a la Romanic Extrem de la Vall de Bianya, I l’any passat també, a la mateixa, juntament amb altres tres maratons més. En la marató d’asfalt va debutar a Calvià l'any 1987; l'any següent, a la de Barcelona'88 va acabar en 4.04; el 89 en 3h24 i al cap de quatre anys, el 1993, també a Barcelona, 2h57, la seva millor marca. Una progressió que era una premonició del què seria capaç d'aconseguir

Fernando Francisco

Barcelona, 1948


Forma part dels corredors catalans destacats que van córrer les primeres maratons a Catalunya. L’any 1972 va fitxar per l’Atlètic Santa Coloma. Va ser tercer en la primera marató a l’Estat, a Palafrugell el 1978, amb 2h28.17. Un any abans va ser un dels quatre atletes que van participar a la marató de Nova York representant a Catalunya, on va fer 2h22. Va córrer vint-i-quatre campionats d’Espanya de marató, en un dels quals va quedar tercer, i catorze de Catalunya quedant segon en un. Fou campió d’Espanya i de Catalunya per equips en marató, i campió de Catalunya de gran fons (30km).  Internacional amb Espanya en 2 ocasions i 10 anys amb Catalunya. Va compaginar el córrer i fer d’entrenador. Alguns dels seus deixebles destacats van ser els maratonians Domingo Catalàn, Emiliano García, Joan Antoni Balseras i la maratoniana Laura Paradell.  

Rafael Garcia

Vigo (Pontevedra), 1949

Als quinze anys, en Rafa Garcia va realitzar la millor marca mundial de l'any en 1.000 metres per atletes de la seva edat (cadet), amb un temps de 2 minuts i 30 segons. Als vint-i-tres va quedar campió d'Espanya de 1.500 metres el 1972, any en què va ser internacional dues vegades. L’any 1973 va deixar l’atletisme per qüestions laborals, però va tornar en els vuitanta. S'instal·la a Barcelona i es transforma en un maratonià d'èxit. Fitxa pel  Barça, i als 36 anys guanya la Marató de Barcelona de 1985, amb un temps de 2h18.16. Una anècdota sobre aquella marató. Va ser un dia de març i feia un fred que pelava, i en Rafa Garcia, per protegir-se, es va posar a la sortida dues samarretes, una blanca i una altra, la del seu club, a sota. La de damunt no se la va treure fins poc abans de l’arribada. En el moment de treure-se-la, a quatre metres de la meta, va esclatar una forta ovació del públic, no tant, va dir el mateix Rafa, ”...perquè entrava jo, que no em coneixia ningú, sinó perquè el guanyador duia la samarreta del Barça!!!”

Matilde Gómez
Sabadell, 1942



Nascuda a Sabadell, té l’honor de ser la dona que va guanyar la primera marató que es va celebrar a Catalunya i l’Estat a Palafrugell el 1978. Tenia 35 anys. Va fer-ho en un temps de 3h55.33. No era una desconeguda: dos anys abans ja havia estat campiona d’Espanya de cros per equips, formant part del JAS de Sabadell. Casada amb el llorejat atleta sabadellenc, Josep Molins, va començar a córrer amb 33 anys, quan ja tenia tres fills. La Mati va guanyar també la marató de Madrid del 78 (3h35) quatre mesos després de la de Palafrugell rebaixant vint minuts, i la de Nova York (3h28) amb la selecció catalana que si va desplaçar. A l'any següent, en la segona edició, a Palafrugell, ja va córrer els 42 quilòmetres en 3h18. I a Nova York, que hi va tornar, va fer 3h14.32, la seva millor marca de sempre. El 1980, a la marató de Barcelona, va quedar segona -darrera l'emergent Quima Casas- amb 3h15. Excel·lent atleta, va batre varies vegades el rècord de Catalunya i d'Espanya de 5.000m femenins. A partir de 1982, quan tenia  40 anys, es va dedicar a la marxa atlètica (una especialitat que la Federació Espanyola havia prohibit practicar a les dones) i també va destacar.
 

Maria Antonia Griñó
Sabadell, 1945

Va ser una destacada esquiadora de fons amb varis títols nacionals des que era juvenil, el primer dels quals el va obtenir el 1971. Es va dedicar a córrer al cap d'uns anys, i el 78 va batre el rècord d’Espanya de 20.000 metres, que encara ostenta. El 79  va guanyar en categoria de dones la primera cursa d’El Corte Inglès de la història. (En homes va guanyar Domingo Catalàn). Aquell mateix any 1979,    va quedar segona, amb 3h20, en la segona marató de Catalunya que es va fer  a Palafrugell. En la tercera marató, a Barcelona'80, va fer 3h17 i va  quedar tercera. Va ser una de les primeres dones  que entrenava molts quilòmetres, setmanes fluixes de 100 km i setmanes fortes de 140. Li vaig sentir dir: "M'entusiasma la marató. M'agrada menjar de tot i molt, i els entrenaments per córrer-la m'ho permet". 

Francesc Guardia Bonfill
Cretas (Terol),1934
 
Format al club Arenas de Zaragoza, el 1962 va fitxar pel Reus Ploms, amb el qual es va proclamar campió d’Espanya de marató l’any 1963 a Madrid amb 2h20.43. (Una marca que va suposar un bon sidral a l'arribada perquè, per l'època, no era gens normal, fins que es va comprovar que la distància del recorregut havia sigut de nomès 41,5 Km).  Va participar en els Jocs Mediterranis de Barcelona i en cinc edicions del Cros de les Nacions (1963-68) amb la selecció espanyola. Va ser preseleccionat per als Jocs Olímpics de Tòquio de 1964. Es va retirar el 1969. Va morir a Reus  el 2015.

Jaume Guixà
Els Hostalets de Pierola, 1924
Havia practicat la boxa abans de dedicar-se a l’atletisme, on va debutar l’any 1942 a la Jean Bouin. Va ser atleta del RCD Espanyol i del FC Barcelona. Va córrer quatre vegades el campionat  d’Espanya de marató i el va guanyar tres  (1955. 1960 i 1962). Amb la selecció espanyola, va disputar sis edicions del Cros de les Nacions i va aconseguir la medalla de bronze a la marató del Jocs Iberoamericans el 1962. Veí de Rubí des de molt jove, on va morir el 2009 als vuitanta-cinc anys, la milla que se celebra cada any a la ciutat vallesana porta el seu nom.


Amado Hernández
La Yunta (Gualajara), 1953
  
Instal·lat a Catalunya i bomber de professió, amb vint-i-vuit anys queda segon en la primera marató popular a Barcelona l’any 1981, amb 2h20.18, a un minut de l’anglès Knapp, Va ser un fondista de molt nivell en els anys vuitanta. Molt actiu en aquella època, el mateix any 81 va batre el rècord d’Espanya i de Catalunya de l’hora (19.174m) i de 20.000m en pista (1h02.29) i va quedar primer en la primera Cursa de l’Amistat de Barcelona que també es va fer aquell any 81. L’any 1982 va guanyar una marató a Igualada que era el campionat de Catalunya en 2h24,15, amb la qual cosa li cap l’honor d’haver estat campió de Catalunya de la distància. La seva millor marca en mataró la va fer a València (2h19) l'any 1984. Va guanyar una polèmica Cursa de la Mercè l’any 1984 (polèmica perquè dos atletes que van entrar davant seu s'havien avançat a la sortida, ell es va queixar i els jutges li van donar la raó).  


Jordi Jorba
Barcelona, 1948

Va començar a practicar atletisme quan tenia 15 anys, l'any 1963. Al cap de sis anys va batre el rècord d’Espanya de 25.000m en 1h27.28 i de 30.000m en 1h46.47. Va formar part de la mítica selecció de Catalunya que va participar a la marató de Nova York el 1977. L’equip estava compost per ell, Jordi Jorba, Fernando Francisco, Josep Pro, Domingo Catalàn i Josep Molins. Van aconseguir el tercer lloc per equips, per darrera de Finlàndia i Anglaterra, una fita inimaginable en aquella època. El 1978 va córrer la primera marató celebrada a Espanya, a Palafrugell, en 2h31, entrant el quart. Entre altres, va guanyar la cursa de l'Espluga de 15k de 1983 en 53'11". Ha seguit corrent com a veterà, amb uns excel·lents registres. El 2009, amb seixanta un anys, era capaç d’anar a menys de 4 minuts el quilòmetre (3’54”) en la mitja marató de Gavà, i fa quatre anys, amb seixanta cinc, a 4’07 en una cursa de 9kms a Calella. 

Enric Masllorens
Barcelona, 1958

Amb 19 anys, va participar en la primera marató que es va celebrar a Catalunya i l’Estat el 1978, a Palafrugell (3h28). També ho va fer en la segona edició al mateix lloc (3h14), i en la quarta a Barcelona (2h42m, la seva millor marca), i en moltes altres, la darrera fa vuit anys. Va ser membre dels dos anys de la Plataforma Marató a Barcelona, l'entitat que va ajudar al retorn de la marató suprimida el 2005. Llicenciat en Geologia i doctor en Pedagogia, fou president del Centre Unesco de Catalunya. Molt involucrat en la cultura, l’educació i l’esport. Un intel.lectual maratonià.  M'honora ser amic seu des de fa molts anys, amistat forjada entrenant (i fent inestimables xerrades en acabar) a la Carretera de les Aigües els caps de setmana.

Francesc Mates
Barcelona, 1930
 
Fou atleta del Barça, entrenador i fotògraf dedicat a l’esport. Era sabater artesà, i a finals dels anys quaranta va fabricar unes de les primeres sabatilles d’atletisme. Va ser el primer vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya. El 1981 va crear la mítica Cursa de l'Amistat. (Del castell de Montjuïc al Tibidabo travessant Barcelona, una prova  gratuïta -de les poques que en queden- on impera el bon rotllo. No és competitiva i no hi ha premis per als guanyadors.  Els primers anys, cada participant rebia una flor a l'arribada. La cursa era entranyable i ho segueix sent). En Mates va ser membre fundador de la Comissió Marathon Catalunya -entitat impulsora de la marató de Barcelona de la primera època- i estret col·laborador de Ramon Oliu, a qui va ajudar activament en la difusió de la vessant popular del córrer. Impagables els entrenaments que ens feia fer per les pinedes de Gavà a uns quants i quantes, per preparar-nos per a les primeres maratons de Barcelona. Va morir prematurament el 1991. A títol pòstum, la Generalitat li va atorgar l’any 1993 un guardó com a forjador de la Història Esportiva de Catalunya.

Josep Molins
Sabadell, 1933
Una institució a Sabadell. Va córrer la marató de Nova York de l’any 1977 representant la selecció de Catalunya, que va quedar tercera per equips. Ostenta l'honor de ser el primer atleta sabadellenc en uns Jocs Olímpics, els de Roma el 1960, on va córrer els 5.000m. Va ser internacional 30 vegades, disset cops campió de Catalunya, dues vegades campió d'Espanya de 5.000m i una en 10.000. A més, va batre els rècords estatals dels 3.000 i 5.000m. Després de la seva retirada va continuar com a entrenador, seleccionador, directiu i professor. Té la medalla de la Ciutat de Sabadell a l'Esport en la categoria Or de 1972, i el premi Forjador de l'Esport Català de la Generalitat. L’any 2004 es va posar el seu nom a les pistes d’atletisme de Sabadell.

María Luisa Muñoz
Puente Genil (Còrdova), 1959
Vinguda a Catalunya de petita, es va convertir en una atleta de molt al nivell, amb un currículum excepcional:   ostenta el rècord de la marató femenina (2h28.59) que va assolir el 1996, fa vint-i-tres anys. Va aconseguir diversos títols de campiona de Catalunya entre el 1990 i 2006. També fou campiona d’Espanya de mitja marató el 1993 i de marató el 2000. Va participar en els Jocs Olímpics de Sydney l’any 2000 en la prova de marató, en el Mundials de 1995 i 1999 i en els europeus de 1994 i 1998, a més de diverses edicions de la Copa del Món i Europea de marató, i del Mundial de mitja marató. Amb la selecció espanyola assolí la medalla de plata per equips en la Copa del Món de marató de 1993. A la Marató de Barcelona de 1992 fou la primera atleta catalana en arribar tercera. Actualment exerceix d'entrenadora i segueix en actiu com a veterana, capaç de córrer una cursa popular de 10k en 44 minuts.

Miquel Navarro
Barcelona, 1929
Es va iniciar en l’atletisme al servei militar i el 1951 va ingressar a l ‘Espanyol. Entre 1957 i 1964 va obtenir cinc títols de campió d’Espanya de marató i  els rècords de Catalunya i d’Espanya de l’hora, dels 20 km, dels 24 km, dels 30 km i de la marató. Va competir en els Jocs Olímpics de Roma de 1960, on va establir un rècord de Catalunya (2h23.44); en dos Campionats d’Europa, i en els Jocs Mediterranis de 1959, on fou subcampió. Una lesió el va obligar a retirar-se. Va fundar el Cornellà Atlètic el 1968) i el Club d’Atletisme Esplugues el 1982, en els quals va fer d’entrenador. Va rebre la medalla de plata de la ciutat de Barcelona el1960 i la de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya el 1997.

Rafael Nogueras

Barcelona, 1950

A la primera marató de Catalunya, l’any 1978 a  Palafrugell, la primera que corria, va fer exactament 3h00. Es va prendre seriosament baixar de les tres hores i ho va aconseguir l’any següent, també a Palafrugell, 2h49. I no va parar d’entrenar i córrer maratons (2h38 l’any 80 a Barcelona i així successivament), fins que el 1988, deu anys després d’haver corregut la primera de la seva vida, va assolir una marca espectacular, 2h20.52, la seva millor, quan tenia trenta set anys. Va fer moltíssimes maratons i era capaç, als quaranta, de córrer-la en 2h25, a Barcelona’90. Un prodigi per a un corredor que no era professional (era professor d’història d’una escola). Va córrer la marató de Nova York amb la selecció catalana l’any 1985, on va fer 2h23, essent el 38è de la classificació general absoluta. Ha seguit en actiu. Amb seixanta anys corria els 10k de la Cursa dels Nassos en 44 minuts. Per cert, ‘de bon arbre bon fruit’, el seu fill, Albert Nogueras, és un dels millors migfondistes actuals de Catalunya.


Benito Ojeda
Barcelona, 1966
Professor d’educació física, Va guanyar nou maratons de les quinze que va córrer. 2h13 el seu millor temps. Ha estat deu vegades guanyador de la marató de Barcelona: 2h15 l’any 1994 i 2h16 el 1996.  Campió de Catalunya de marató dos cops, quatre de mitja, dues de 10 km en ruta i dues de 10.000m en pista. També fou dues vegades campió d’Espanya de marató. Un prodigi, en una entrevista que li feia Sergio Heredia fa un any a La Vanguardia, deia: “A través de l’atletisme em vaig trobar a mi mateix. No concebo la vida sense córrer. Ho necessito dia a dia”. Segueix participant en moltes curses populars amb uns temps excel·lents. Fins i tot guanyant; com  fa un parell d’anys a la cursa Sant Muç de Rubí de 5 kms: 35’10” amb cinquanta anys.

Ramon Oliu
Cantonigròs, 1923 
 
Introductor i impulsor de la vessant popular, fou el promotor de les curses a Catalunya i a tot l'Estat. Llicenciat en química, va anar a Estats Units a treballar. Va quedar seduït per la marató al córrer la de Nova York l’any 1976, i en retornar a Catalunya l’any següent per motius de feina es va interessar per saber "quan es corria la marató popular de Barcelona". No se'n feia cap, ni a Barcelona ni enlloc. Sorprès, va prendre la determinació d'organitzar-la ell. L’any 1977 va fundar la Comissió Marathon Catalunya per difondre els avantatges del córrer i engegar una marató popular. L’any 1978 va organitzar a Palafrugell la primera marató popular que es va fer a l’Estat i va aconseguir posar en marxa la de la ciutat de Barcelona l’any 1980. Dotat d’unes excepcionals qualitats com a organitzador, va fer una feina titànica per desenvolupar l’atletisme popular a casa nostra: des de la creació de les primeres maratons fins a curses de llarga distància, passant per conferències, xerrades, articles, i la publicació d’un llibre l’any 1979, “L’essència del córrer”, que va ser una referència per a tots els atletes de fons. Va retornar a Estats Units el 1984. Al cap de deu anys se li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, que va ser la causa de la seva mort el 2005, als 82 anys.

Carme Paradell Barenys
Barcelona, 1949

Es va  llicenciar en Ciències Químiques i feia gimnàstica.  Va començar a córrer i en la dècada dels vuitanta va ser una de les dominadores de les curses a Catalunya. Participava en tota mena de distàncies (a la Jean Bouin Open de 1982 va guanyar en la categoria de dones, en el 1984 va córrer el 10.000m de pista en un campionat d’Espanya i les mitges maratons les corria per sota de 1h22), però la marató se li donava molt bé. En va fer un munt. A la de Sant Sebastià del 83 va fer 3h04. Decidida a rebaixar aquest temps, a la de Frankfurt del any següent va fer 2h52. L'any 86 va quedar tercera a la de Barcelona. Alternava les maratons a l'Estat amb les de l'estranger, on hi anava sovint. A Rotterdam, l’any 1988 va aconseguir la seva millor marca, 2h51, a més, entrant segona. A València, el mateix any havia fet 2h58. En aquella dècada va participar a la marató de Nova York.  Va córrer uns anys amb el Barça, entrenada per Vicente Egido i més tard per Alfons Abellan amb el Nike.

Laura Paradell Barenys
Barcelona, 1946

Compaginava els estudis de dues carreres, la d’arquitectura i la de piano, i no corria encara;  jugava a bàsquet.  Va començar a córrer quan va començar a treballar fora de Barcelona. Feia part del trajecte de tornada a casa seva corrent, de Terrassa a Sant Cugat, la qual cosa la va posar en una forma física excepcional. Som amics de fa anys i l'admiro: posseeix un un currículum atlètic extraordinari. Un rècord d’Espanya de marató i quatre de Catalunya de proves de llarga distància de la seva edat de fa molt temps, que ningú l’hi ha sostret encara: el de 10.000m de dones de 45 anys (38.39.25) que va assolir el  1991; el de marató d’Espanya i Catalunya també de 45 anys (2h45.06) el 1991; el de mitja marató de 50 anys (1h22.52) el 1996 i el de 5.000m de 55 anys (19.41.02) el 2001. A propòsit de les 2h45.6 en marató, va ser la tercera marca del rànquing mundial de veteranes de la seva edat en aquell any de 1991. Sempre m'ha agradat el seu impecable estil per a una corredora de fons perquè no talona gens; com aquell que diu, corre de puntetes.  Segueix en actiu i no és difícil veure-la en alguna cursa popular o entrenant a la Carretera de les Aigües amb la seva filla.


Anna Maria Pardo

Barcelona, 1966


Va competir pel FC Barcelona i el Vic, però la recordo corrent pel Natació Montjuïc de Barcelona, i entrenant per les instal·lacions que té aquest club a prop del Serrahima. Va ser campiona de Catalunya dels 3.000, els 5.000 i subcampiona catalana de cros. Amb la selecció catalana va guanyar el campionat d’Espanya de 1994. Era una atleta que alternava les curses de fons i de cros. A la marató, l’any 1996 a Sevilla, va fer 2h44, la seva millor marca, millorant en 38 minuts la marató de Barcelona d’onze anys abans (3h22). Tenia també bones condicions per a la mitja marató. L’any 1996 a Sitges va fer 1h15, registre amb el què figura en el lloc setè del rànquing dels millors temps de sempre de la distància, i el 99 va guanyar la mitja marató de Vilanova (1h19).

Núria Pastor
Barcelona, 1966
Va començar corrent curses populars i va guanyar la marató de Barcelona de 1995 en 2h44.19. Va competir pel CA Sant Andreu, el CG Barcelonès, l’UDA Gramenet, el FC Barcelona i el New Balance. El 1992 es va proclamar campiona d’Espanya dels 10.000 m. Fou campiona de Catalunya de 3.000m (1992, 1993), 5.000m (1995, 1996) i 10.000m (1994, 1995), de cros (1992, 1993, 1995, 1996), 10 quilòmetres en ruta (1994), mitja marató (1992) i de la marató el 1995. També assolí el títol català dels 3.000 m en pista coberta (1992). Amb la selecció catalana va guanyar el Campionat d’Espanya de cros el 1994, i amb l’espanyola va disputar el Mundial de l’especialitat el 1996. També va aconseguir diversos pòdiums en curses populars, com per exemple la Cursa de la Mercè, que la va guanyar en set ocasions, i la Cursa d'El Corte Inglés, amb cinc victòries consecutives en els anys 1991, 1992, 1993, 1994 i 1995.

Abel Perau Gelet
Lleida, 1954

Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga de germans atletes. Membre del Sícoris de Lleida, va ser setè a la Marató dels Jocs Mediterranis d’Split de 1979 amb 2h14,15, i va obtenir un segon lloc (2h22) al campionat d’Espanya de marató de 1977 que es va celebrar a Oiartzun. També un títol de campió d’Espanya de 30 km el 1980. Va aconseguir el títol de campió de Catalunya de 5.000m el 1972 i 1974 i un subcampionat d’Espanya de 10.000 el 1976. Va acabar la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida.
 
Josep Perramon
Manresa,1941

Una institució a Manresa. Va començar com a corredor de pista i cros. Amb bons resultats: 800 metres 1.51.6  el 1962. El mateix any, a Santander va quedar tercer al campionat d'Espanya de cros en la categoria júnior i va participar al cros de Les Nacions (ara esdevingut en campionat del món) a Sheffield (Anglaterra). El 1.500 també se li donava molt bé:  3.54.5 el 1964. Va participar en la primera marató que es va celebrar a l’Estat, a Palafrugell el 1978. Va fer 3h23. Cinc anys desprès, en el 1983,  va aconseguir  l’espectacular marca de 2h27, el què suposava rebaixar el seu temps en gairebé una hora. Amb un estil de córrer elegantíssim, alternava les maratons amb proves de pista i el 1982 feia 9.43 en un 3.000m obstacles. L’any 2004 va córrer l’ultima marató. N’havia corregut vint-i-set i des de llavors s’ha dedicat a proves més curtes, especialment en pista. 


Marina Prat
Vilanova i la Geltrú, 1951

Va començar a córrer als 30 anys com a rehabilitació per recuperar-se d'un accident. Un entrenador d'atletisme de Vilanova va intuïr el seu potencial i li va recomanar que si dediqués.  En un principi ho va fer en el cros i en pista, per passar al cap d'un temps a curses de 20 quilòmetres, mitges maratons i maratons, prova, aquesta última, on va destacar moltíssim en els vuitanta i els noranta. Especialment dotada per córrer llargues distàncies,  va ser campiona d’Espanya de 20 km en ruta el 1988 i 89, i de marató el 1989 i 90. També va guanyar el Campionat de Catalunya de marató el 1993, 94 i 96, i de mitja marató el 1993. Va rebaixar cinc vegades el rècord català de marató i també va obtenir el rècord d’Espanya de mitja marató. Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola i va córrer en el Campionat d’Europa de marató el 1990 i la Copa del Món el 1991. Atenció a l'espectacular dada: entre el 1987 i el 2000 va participar en vint-l-quatre maratons i va fer pòdium en quinze (en va guanyar vuit; en quatre va quedar segona i en tres tercera). També participava amb frequència en altres tipus de curses, i així, entre moltes altres, va guanyar dues vegades seguides la mitja de l'Espirall (1985 i 86), cinc la de Vilanova (1987, 88, 91, 92 i 93)  i tres vegades seguides la Cursa d’El Corte Inglés de Barcelona (1988, 89 i 90). El 1992 va guanyar en dones la mítica cursa Behovia-Sant Sebastià. Extravertida i animosa, la recordo molt propera amb les companyes maratonianes de la seva època. 
 
Pere Prat
???, 1891

Es pot considerar que va ser l’atleta català més destacat de les primeries del segle XX malgrat la seva curta carrera de sis anys. Trevallava de pastor al Pirineu i va ingressar a la secció d’atletisme del Barça el 1911. I amb 20 anys d’edat, va debutar en un festival atlètic amb motiu del tancament de la temporada de futbol. Al cap de quatre dies va batre el rècord de Barcelona de la mitja hora recorrent 8.676 metres. Dotat d’unes condicions físiques excepcionals (1,80 d’alçada; 80 Kg i cinc litres de capacitat pulmonar) ho guanyava tot i es va convertir en un mite. Va ser plusmarquista de Catalunya i d’Espanya de totes les distàncies, des dels 800 metres a la marató. A la marató, precisament, l’any 1913, amb 2h47.18, va batre en més d’una hora el registre que havia assolit Robert Boix el 1910 en la primera marató que es va fer a l’Estat, celebrada a Barcelona en un velòdrom. Quan tenia vint-i sis anys, el 1917, es va lesionar seriosament; va haver de retirar-se i se li va perdre el rastre. Amb el temps es va saber que se’n va anar a Anglaterra a treballar de mil feines, des de fogoner de trens a cambrer. Més tard va anar a Nova York, on va engegar una empresa de taxis que li va anar molt bé.
 

Josep Pro
Cantalpino (Salamanca), 1942

Establert a Sabadell, als vint-i sis anys era una de les principals figures vallesanes. Va ser campió de Catalunya del 5.000m, del 10.000 i de cros. A partir de l’any 1973 va començar en proves de ruta, on va establir rècords de Catalunya de 20, 25 i 30km. També fou dues vegades campió d’Espanya de 20 km en ruta i de Catalunya de marató. Va competir una vegada amb la selecció espanyola. Amb Catalunya, fou tercer per equips a la marató de Nova York el 1977, fent equip amb Fernando Francisco i Domingo Catalán. El 1978 va acabar segon en la primera marató de Catalunya i Espanya a Palafrugell amb 2h27.17, només superat en poc més d’un minut pel nord-americà Dave Patterson. Cinquè a la segona marató del 79, tercer a la tercera del 80...va ser un autèntic devorador de quilòmetres durant els anys setanta -en els quals era un dels millors fondistes estatals- amb entrenaments diaris de 30.
 

Elisenda Pucurull
Barcelona, 1964

Fou una corredora popular que va tenir un nivell d’atleta d'elit a finals dels vuitanta i primeries dels noranta en les proves de fons. La seva carrera va ser curta; va començar a córrer el 1983, i seriosament entre el 89 i el 91. En aquest temps va participar en 49 proves de llarga distància, la majoria mitges maratons i maratons, tot i que va fer alguna prova de pista i alguna cursa, com la de la Mercè de 1989, que va guanyar. Va quedar primera en trenta-i-una de les quaranta nou proves (en mitges maratons va guanyar en setze de vint, i en maratons en cinc de deu). Va ser la primera dona a la marató de València tres anys seguits (1989, 90 i 91), un any la de Barcelona (1990) i un any la de Donostia (1991), on va assolir la seva millor marca, 2h40. També en el 91 va aconseguir la millor marca en mitja marató, 1h15 a Sitges, i el mateix any va ser internacional en la Copa del Món de marató a Londres. Tenia a l'abast participar als Jocs Olímpics del 92, però es va lesionar a l'estiu de 1991. Va abandonar la competició i no ha tornat a participar més que en dues proves i de forma testimonial: una cursa de Cantonigròs i una Behobia-Sant Sebastià. Tanmateix, corre gairebé cada dia per mantenir-se en forma.


Pere Pujol
Barcelona, 1931

Un guru del món del córrer dels anys vuitanta. Va ser el primer que va ajudar a Ramon Oliu a organitzar a Palafrugell la primera marató popular que es va celebrar a Catalunya i a l’Estat l’any 1978. Un pou de saviesa, els més veterans el recordem a la seu de la Comissió Marathon Catalunya, al carrer de les Jonqueres de Barcelona, atenent a tots els novells que li consultàvem fins i tot com ens havíem de cordar les sabatilles. Va escriure diversos llibres i centenars d’articles sobre el córrer. Va córrer aquella primera marató de la història a Palafrugell i moltes altres, fins un total de 65. El seu millor temps, 2h 38.10.  Endocrí d’extraordinari prestigi, tenia una biografia excepcional: Director Metge de la marató, el pentatló i la marxa dels Jocs de Barcelona’92; membre de l’equip mèdic dels Jocs d’Atlanta’96; cap mèdic de les maratons de Nova York i Barcelona; director del departament de nutrició del CAR de Sant Cugat ...I tot i els seu magnífic currículum professional, deia sovint, “El més important del que he fet a la vida són 65 maratons; les altres coses són fullaraca”.


Jordi Ribas

Barcelona, 1965



En el món del córrer se’l coneixia com a Toti. I se’l segueix coneixent com a tal, perquè, com a veterà, participa en moltes curses.  És un corredor popular que va assolir uns temps molt notables a les maratons i mitges en els anys noranta.  En el 1992 va aconseguir la seva millor marca en marató: 2h16.12 a la de València, i figura en setzè lloc del rànquing dels millor temps de sempre de la marató a Catalunya. Es va classificar cinquè, millorant en quatre segons la marató, també de València,  del de l’any anterior (2h16.16) en què va ser tercer. També destacava a la mitja marató. A la de Sitges del 95 va fer 1h05 al gener del 95, la seva millor marca en aquesta distància. En aquella època era molt actiu. Només cal dir que vint-i-un dies després de córrer aquella mitja de Sitges el 8 de gener, va fer la marató de Badajoz el 29 del mateix mes. I amb un bon resultat, 2h19.  A banda de maratons i mitges, corria en moltes altres curses, on era molt conegut i estimat per la seva bonhomia. Segueix sent-ho ara de conegut i estimat, perquè el Toti continua molt actiu. Veure si no: és capaç de córrer la mitja marató de Barcelona en 1h19 fa quatre mesos, el 10 de febrer d’enguany, i una cursa de 10k en 37.11 a Granollers al cap de catorze dies. 


Núria Ruiz Solé
Barcelona, 1948

No és una maratoniana d’elit; la distingeixo en aquesta relació en què predominen els destacats pels seus registres, perquè simbolitza el que és un pioner de la marató. Perquè pioners ho són tots aquells i aquelles que participant-hi, tant se val la marca, van contribuir al desenvolupament i l’engrandiment de la prova el segle passat. Ha corregut més de cent de maratons, la primera l’any 1981 a Barcelona. La conec de fa molts temps, de quan treballava d'eficaç secretaria a la Comissió Marathon Catalunya del carrer Jonqueres. Al llarg dels anys hem coincidit en moltíssimes curses. Excepte en les de 100km, que no m’hi he atrevit mai i ella sí. I segueix participant arreu, i seguim trobant-nos. Sempre atenta,  sempre animosa, sempre contenta.


Eva Sanz
Barcelona, 1973

Va guanyar diverses curses populars de Catalunya, entre les quals la d'El Corte Inglés, la Jean Bouin, la dels Nassos, la de la Mercè, les mitges maratons de Barcelona i Granollers, i la Marató de Barcelona de 1999. Va ser campiona de Catalunya de mitja marató el 1994 i de marató el 1999. Figura en segon lloc en el rànquing de marató de dones catalanes de tot el temps amb 2h30.56, darrera de Maria Luisa Muñoz.

Ricard Serra-Grima
Mora (Toledo), 1943 

Va córrer moltes mitges maratons i maratons, i amb molt bons temps. Però la seva importància en el desenvolupament de la marató a Catalunya és especialment el fet de què, essent cardiòleg, il·lustre per cert, s’ha cuidat de molts maratonians i maratonianes.   Va treballar al servei mèdic de la Residència Blume per a esportistes durant quaranta anys i també com a cardiòleg en el Barça. Coordinador de la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de Sant Pau i la Fundació Cors Units, ha publicat llibres com ‘Cardiologia en el deporte’ i ‘Salud integral del deportista’, ha escrit molts articles i ha fet moltes ponències i xerrades sobre les virtuts del córrer. I no solament això: fa 31 anys, quan començava la febre del córrer, va crear la ‘Cursa Científica de l’Hospital de Sant Pau’ per promoure l'exercici físic com a teràpia per al tractament de les malalties cardíaques, i per investigar el comportament dels que fan la prova i demostrar científicament els beneficis del córrer. El Dr, Serra-Grima, molt estimat en els ambients atlètics,  és una eminència pel que fa al coneixement del cor i la seva incidència en el córrer, la qual cosa li permet afirmar que practicar-ho el protegeix. M’honora amb la seva amistat de fa molt temps, de quan entrenàvem a la Carretera de les Aigües o participàvem en alguna marató. Amb resultats desiguals, tot s’ha de dir, degut a la seva molt superior qualitat atlètica sobre mi.

Bartolomé Serrano
Terrassa, 1969

Més conegut com Jim, és un dels millors fondistes que ha tingut Terrassa. Es va iniciar en l’atletisme als setze anys a la Unió Atlètica Terrassa. Va començar corrent proves de mig fons, 5.000 i 10.000m, per després especialitzar-se en mitja marató i marató. Amb la selecció espanyola fou dues vegades subcampió mundial de mitja marató per equips (1996 i 1997) i dues més medalla de bronze al Mundial de marató (1994 i 1995). Va aconseguir el rècord de Catalunya de marató dues vegades, el 1994 i 1997, i de mitja una vegada, el 1997. Les seves millors marques, 2h12 en marató l’any 97 a Amsterdam, i 1h01 en mitja marató el 98 a Zurich, figuren en els llocs setè i tercer respectivament en el rànquing de tots els temps d’aquestes proves a Catalunya.  Marcat per les lesions, que el va fer estar pràcticament lesionat la meitat de la seva carrera, es va retirar com a professional el 2001, als trenta dos anys. Tot i així, als quaranta-un, va córrer un 10k en 33.05 en un campionat de veterans. Treballa de massatgista i segueix participant en moltes curses populars. Sovint fa xerrades a alumnes de col·legis per transmetre'ls els valors de l’esport, i és un referent a Terrassa, sobre tot per als corredors populars. Entrena un grup de cinquanta que el consideren, i així l’anomenen, “Dios”.

                                                 -------------------

A aquesta relació que he fet seria més adequat dir-li destacats que pioners, perquè pioners ho són tots aquells i aquelles que, amb bons resultats o no, van contribuir al desenvolupament i l’engrandiment de la marató el segle passat. Per altra banda, és un treball limitat i subjectiu perquè els atletes hi figuren segons el meu particular criteri. És per això que no vull deixar de referir-me, a mode de mostra, a altres maratonians i maratonianes de Catalunya (dels quals no en faig una glossa perquè no disposo de dades), que per a mi tenen una gran vàlua. La mostra és només simbòlica i limitada (bàsicament, son alguns dels corredors i corredores de Catalunya que van participar en varies de les primeres maratons dels primers anys). Valgui, la relació i aquest apèndix, com a reconeixement personal meu.

Els homes:
Manuel Caparrós (1949), Joan Cardona (1958), Sergi Cazeneuve (1958), Jordi Costa i Subirós (1953), Joan Garcia (1921), Agustí Garcia (1946), Jordi Genesias (1950) Josep Gil Ramperez (1956),
Manuel Hernández (1954), Joan Izabal (1946), Angel Lage (1943), Carles Lladò (1931) Josep Maria Matas (1948), Joan Nierga (1948), Nicolàs Osete (1941), Josep Padilla (1955), Carlos Perez (1954), Jordi Planas (1942), Josep Polo (1944), Joan Ribes Estrada (1960), Manuel Roquer (1956), Enric Rota (1952), Josep Solà (1919), Ricard Traver (1942), Francesc Vilajosana (1939), Albert Vilardaga (1952), Josep Lluis Zarco (1955)...


Les dones:
Montserrat Blaya (1946), Maria Cabrerizo (1957), Felicitat Caldentey (1940), Anna Espona (1935) Emilia Francolí (1925) Francisca García (1943) Gloria Guerrero (1944), Ester Inés (1955), Maria J Iturri, Teresa Larrieu (1954), Pilar Miguez (1956), Gloria Pavia (1955), Josefina Pérez (1957) Rosa Pórtulas (1946), Vicky Rodrigo (1957), Cristina Romeu (1940), Maria Urgell (1939)...


                                                                   



                                                                      ----------O----------