Què és el córrer
Córrer és anar al fons d’un mateix, tot i anant al final del món. És descobrir l’home que érem antigament; el que vivia en cavernes, en deserts, en circs.
Córrer és retrobar gestos simples, experimentar necessitats primàries; és també parar-se a veure el rierol.
Córrer és torrar-se al foc del sol, gelar-se al mateix temps que les pedres del camí, escoltar el silenci del bosc.
Córrer és anar enlloc sense trobar ningú; és trobar criatures que no tornarem a veure enlloc. És posar-se en vacances de l’existència; és existir fora de les vacances.
Córrer és aconseguir passar la pròpia ombra; és poder-se doblar a un mateix tot i enviant-se una cordial salutació en passar. Poc importa l’edat si és té el do. Poc importa la força si és té la voluntat.
Córrer és avançar tant amb el cap com amb les cames.
Córrer és afalagar el terreny i acariciar-lo amb els peus. Una manera de posar-se la terra a la butxaca abans que és tanqui del tot.
Córrer és estar dins dels secrets dels déus; és escoltar amb les seves orelles, i sentir amb ells els sorolls i murmuris que crèiem desapareguts.
Córrer en plena natura és barrejar-se amb les conversacions dels arbres, amb les xafarderies dels ocells, amb les mofes dels rèptils.
Córrer és desafiar el llamp i eixugar la tempesta. És forçar-se, trencar-se. És deixar-s’hi les ungles, la suor, i potser també l’anima.
Córrer és sofrir, desafiar-se, però també a vegades ser tocat per la gràcia. Sentir-se de cop embalant la mecànica cap a cims que semblaven inassolibles.
Però córrer és, igualment, conèixer petites felicitats, joies sense igual.
Córrer no serà, en definitiva, girar amb els propis peus, pas a pas, i pàgina rera pàgina, el gran llibre de la vida?.-
Autor anònim
Revista "Spiridon" (1985)
Córrer és estar dins dels secrets dels déus; és escoltar amb les seves orelles, i sentir amb ells els sorolls i murmuris que crèiem desapareguts.
Córrer en plena natura és barrejar-se amb les conversacions dels arbres, amb les xafarderies dels ocells, amb les mofes dels rèptils.
Córrer és desafiar el llamp i eixugar la tempesta. És forçar-se, trencar-se. És deixar-s’hi les ungles, la suor, i potser també l’anima.
Córrer és sofrir, desafiar-se, però també a vegades ser tocat per la gràcia. Sentir-se de cop embalant la mecànica cap a cims que semblaven inassolibles.
Però córrer és, igualment, conèixer petites felicitats, joies sense igual.
Córrer no serà, en definitiva, girar amb els propis peus, pas a pas, i pàgina rera pàgina, el gran llibre de la vida?.-
Autor anònim
Revista "Spiridon" (1985)