Damià Roig, un atleta de 105 anys

Fa anys, el 2009, em va impactar veure a la sortida de la cursa d’El Corte Inglés, disposat a fer-la, a un home que duia un cartell amb el seu nom, Damià Roig, i l’edat que tenia, 102 anys.

No el coneixia i m’hi vaig acostar per saludar-lo i felicitar-lo. Vaig quedar al·lucinat pel que em va dir, com disculpant-se: “Trigaré més de dues hores...”. 

La va acabar. Amb 102 anys va fer més d'11 kms amb pujada a l'estadi de Montjuïc i baixada. El temps que va trigar no el sé ni m'interessa. La va fer caminant a un pas molt viu.

En Damià Roig vivia al poble de Vimbodí, a Tarragona. Em va dir que era naturista, que cada dia caminava 11 quilòmetres, i que feia cinquanta anys que no s’havia refredat. 
 

Vaig llegir en un diari que parlava d'ell, que era solter i que havia treballat de picapedrer i de cuiner, que va ser combatent en el front d'Osca durant la guerra, i també, i sobre tot, un pintor de renom. Per dir-ne alguna cosa de la seva obra, va pintar els murals que hi ha a l'Esglesia de Sant Andreu del Palomar colaborant amb a un altre pintor. Fou membre fundador de l’acadèmia d’art Els Coloristes. Va dedicar-se a l’ensenyament de la pintura i va realitzar nombroses exposicions individuals i col·lectives.

'Ciutat amb gran església' (Arxiu de Tarrés)

Home polifacètic, un biograf va escriure sobre ell: “...si alguna cosa el distingeix, és l’apassionament que posa a les coses. Pinta, escriu poemes, cultiva la música, estudia temes filosòfics i astrològics, i en tot hi posa el mateix delit i la mateixa força. I és, al mateix temps, ponderat en el judici, i sobri com una anacoreta en la seva vida material. Reflexiu, introvertit, és tanmateix franc i obert en el tracte. La seva pintura reflexa fidelment el seu esperit, el seu món interior, les aparents contradiccions del seu caràcter. Artista extraordinàriament honest, no cau mai en fàcils concessions a la galeria. Fa una pintura sòbria en detall, però generosa, abundant en la llum..”

He volgut saber què se n'havia fet. M'he assabentat que va morir a l'octubre del 2012, pocs mesos després d'haver participat per últim cop a la cursa d'El Corte Inglés quan tenia 105 anys.

Certament, un artista i un atleta com una casa.

Miquel Pucurull


PD/ El poble de Vimbodi i Poblet li va retre un homenatge el diumenge 13 de novembre de 2016 amb la projecció del documental "Encara viu aquest home?" TRAILER: https://www.youtube.com/watch?v=ySDSngvhPgE.