22.3.21

L'heroïna Samia Yusuf

 Amics i amigues, s’acosten els Jocs Olímpics. Tinc fe –potser més il•lusió que fe-, que se celebraran. Un període, aquest dels Jocs, en el que succeeixen un munt d’ històries. Moltes festives, però algunes tràgiques, com la de la de l’atleta somali, Samia Yusuf. Va participar als de Pequín del 2008 i va commoure el públic de l'estadi. Havia viatjat des de la misèria i ovacionaven la seva voluntariosa arribada en una sèrie dels 200 metres. Se la recorda per una cinta blanca al cap. Va creuar la meta molt més tard que la resta i no es va classificar. Però feliç i molt motivada, es va preparar intensament per als Jocs de Londres de quatre anys després. Anhelava tenir una vida allunyada de les guerres i la precarietat. Sense diners ni papers, en una odissea, va travessar l'Àfrica. En arribar a Líbia va ser empresonada a Trípoli. Quan la van deixar en llibertat es va embarcar amb direcció a Itàlia amb un grup d'immigrants. Arribant a la costa, la pastera va ser interceptada i el grup es va llençar a l’aigua. No sabia nedar i es va ofegar. Paradigma del drama de la immigració dels països africans, el somnis de l'atleta olímpica Samia Yusuf van acabar al mar Mediterrani  una nit del mes d’abril, tres mesos abans dels Jocs del 2012. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc, però molt.