Quan es comença a passar indicadors quilomètrics del tipus dels que estem passant, un s’adona que està fent alguna cosa de certa transcendència. Soc dels que penso que per a què creixi el nombre de maratonians a casa nostra s‘ha de proclamar que la marató la pot fer tothom -qualsevol persona sana- , però això no vol dir que no s’hagi de preparar, i tot i així, no sigui difícil córrer-la. I especialment en aquest llindar de la cursa és quan es posen a prova les capacitats que hom té per a la distància.
Marina amunt -una via que té un nom que commemora les glòries de la marina mercant i la marina militar catalanes-, hauran passat el Parc de Carles l i no s'hi haurem fixat perquè prou feina tindran. Si ho haguéssim fet hauríen vist, dintre del parc, no gaire lluny, una curiosa escultura anomenada El Cul, de l’escultor càntabre Eduardo Úrculo. Quan es va inaugurar, l’home va dir que "Barcelona serà la primera ciutat occidental que té un monument al cul. Una escultura que té alguna cosa de monument grec, que evoca el Mediterrani i la seva cultura hedonista”. Certament, l’escultura és força insòlita. La que més de tot el recorregut de la marató. I mira que n’hi ha.
Tampoc hauran vist que al mig del parc, molt a prop també, es conserva una pedra que senyalava el límit dels municipis de Barcelona i Sant Martí de Provençals, aquest darrer annexionat l’any 1897. Hi ha unes lletres gravades que poden causar estranyesa, una B i unes SM (inicials de Barcelona i Sant Martí) que indiquen clarament la seva funció. Sí veuen de lluny el petit monòlit, no el confonguin amb el rètol del km 36, que encara estarà lluny.
Hauran travessat per Marina els carrers del Doctor Trueta, de Ramon Turró i de Llull i es trobaran el carrer de Pujades on giraran a l’esquerra. Dos mansanes més enllà el carrer es converteix en Passeig, més ample, amb el Parc de la Ciutadella a l’esquerra. Un parc que ocupa els terrenys de la ciutadella que va fer construir Felip V després del 1714, ja ens podem imaginar per a què. Un parc, tot dit de passada, farcit d’història: on l’any 1888 s’hi va celebrar la primera Exposició Universal que es va fer a Barcelona; on s’hi feien curses els anys vint; on hi acabava la marató algun any dels vuitanta; on hi va jugar el Barça i l’Espanyol a les primeries del segle passat...
Avançant pel Passeig (que és pla i no fa pujada; disculpeu l’acudit dolent) veuran l’esplèndid edifici del Castell dels tres Dragons de Domènech i Montaner que hi ha al final, a l’esquerra. Un restaurant que fou per a les celebracions de l’Exposició Universal de 1888. I arribaran al començament d’un altre passeig, el de Lluis Companys, que hauran d’enfilar-lo en arribar-hi, i on els esperarà l’indicador del Km 36.