La meva marató de Londres

Amigues i amics, fa uns dies es va córrer la famosa marató de Londres. Fa 25 anys vaig participar-hi i vaig gaudir molt. És una ciutat fascinant. Alguns dels indrets de la prova, des del riu Tamesis al Big Ben, et transporten a pel·lícules de Sherlock Holmes o James Bond. Els milers d’espectadors pels carrers em van fer sentir enveja. A la de Barcelona, per aquells temps, eren quatre. Allà no. La gent aplaudia en massa als carrers, per homenatjar als milers d’herois anònims. He fet una comparació entre la marató de Londres i la de Barcelona pel que fa al públic i he dit que vaig sentir enveja. Ara la sento per un altre motiu. Quan la d’aquí esta perdent pistonada, la d’allà, a hores d’ara, ja ha rebut més de mig milió de sol•licituds per inscriure-s a la que es farà a l’abril de l’any que ve. I un altre motiu de gelosia: mentre nosaltres donem 6 hores per acabar-la, ells en donen 7. Ah!, Per si algú té curiositat, la vaig acabar en tres hores i quaranta-nou minuts, que no és un temps per anar als Jocs Olímpics, però vaig quedar molt content. En conservo un gran record de la marató de Londres. Potser va influir que no em va costar ni un duro: em va convidar, tot pagat, l’empresa anglesa on treballava. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

21/05/2023

El Baró de Coubertin i l'atletisme femení

Amigues i amics, el Comitè Olímpic ha estat sempre conservador, reticent a la igualtat entre homes i dones esportistes. Quan va néixer ja va ser així. El Baró de Coubertin, l’artífex dels Jocs moderns, ja va dir que "A l’esport, les dones només tenen una tasca: coronar als campions amb garlandes". La frase, que és per llogar-hi cadires, va quallar durant dècades. De tal manera, que en la primera època, les dones no participaven en les proves atlètiques. Com per voler evitar-los-hi massa esforç. En els primers Jocs Olímpics, els d’Atenes de 1896, van participar 63 homes i cap dona. A Paris, vint-i-vuit anys després, els atletes van ser 659, però tots homes. Fins els Jocs d’Amsterdam de l’any 1928, les dones no van poder participar en l’atletisme. I quan ho van fer només van competir en cinc disciplines, els 100m, els 800, el relleu 4x100, el salt d’alçada i el llançament de disc. I curiosament, després d’aquests Jocs, el COI va eliminar el 800 i no es van tornar a fer fins el 1960. La raó que van esgrimir -agafeu-vos-, va ser que les dones patien massa en una prova de tants metres. Per cert, com a mostra de rebuig a la participació de la dona en atletisme, el Baró de Coubertin no va anar a la cerimònia d’obertura d’aquells Jocs. No en parlem més. Afortunadament, la misogínia d’aquest senyor, tot i que va influir molt durant anys, ja és història. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

15/05/2023

Lloa als esportistes anònims

Amigues i amics, sovint glossem les gestes que fan alguns esportistes. Una victòria, un record, qualsevol repte que protagonitzin alguns famosos semblen dignes de fer-ne elogis sense mesura. Però avui voldria lloar el que fan els homes i dones anònims que fan esport només pel plaer de fer-lo. Per res més. Joves, o no gaire. Corren -per exemple- qui sap si de molt matí, o en acabar el dia, quan el més adient potser seria quedar-se a casa. No guanyen mai cap medalla. Però gaudeixen, i gaudiran, dels avantatges que suposa el mantenir-se en forma. De fer que el cos i la ment no es rovelli i es vagi malmetent amb els anys. Cada cop n’hi ha més que ho fan. Jo els animo ferventment a seguir, a no defallir. I aconsello als que encara no ho facin a que es decideixin. No importa l’edat, els hi recomano seriosament a que es moguin. No cal que facin maratons, necessàriament, sinó a que s’activin. Senzillament. Sense pensar-s’ho. No aconseguiran cap trofeu. Però es trobaran més bé en tots es aspectes; més realitzats i realitzades. Seran més feliços, i en ser-ho, ajudaran també als demès, perquè la felicitat es transmet als que ens envolten, i contribuiran a que el món, d’aquesta manera, sigui una mica millor. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

08/05/2023

Atletes centenaris

Amigues i amics, cada cop, la gent viu més. I els atletes, permeteu-me la bajanada, més que ningú. Ho dic perquè, per raons lògiques, m’interessen molt les notícies sobre les persones grans de edat, molt grans, que es mantenen en forma i aconsegueixen reptes sorprenents. I he llegit fa poc que un corredor nord-americà, de nom Lester Wright, ha batut el rècord del món dels 100 metres llisos de la categoria de més grans de cent anys. Ho va fer, precisament, l’endemà de complir-ne 100. És doncs el centenari més ràpid del planeta. Els va córrer en 26 segons i 34 dècimes, que suposa anar, si més no durant aquella distància, a un ritme, déu n’hi do!!! de a 4,40 el quilòmetre. Deia que cada vegada hi ha més iaios i iaies, i alguns tracten d’estar en forma. A l’atletisme de veterans (masters en diuen) hi ha fins i tot la categoria de 105 anys. En la cursa que va aconseguir el rècord, el senyor Wright va acabar setè de nou participants, guanyant a un home de 92 anys i un altre de 86. He accentuat que va córrer a una inusitada velocitat per a una persona de la seva edat –o molt més jove, perquè ja ho voldria jo mateix - però no és aquesta l’essència del cas. El que és fascinant és que un centenari sigui capaç de posar-se unes bambes i anar-se’n a córrer. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Vídeo: https://www.facebook.com/reel/320411456843068

Miquel Pucurull

01/05/2023