25.4.12

Les morts a la marató

Quan es mor algú corrent una marató, com dissortadament va succeir a Londres el diumenge -una dona de 30 anys va morir a poc de l'arribada-, acostumen a sorgir veus que, al meu parer, creen alarmisme.

Ahir, dimarts 24 d'abril de 2012, el Periódico duia un article (*) que parlava de l’assumpte, i recollia el següent  comentari d’un cardiòleg de l’Hospital Clínic: “A totes les maratons de Barcelona hi ha desmais, crisi d’arítmia i, amb freqüència, morts”

Que em disculpi el senyor metge, però no és cert. I l’errada, per la transcendència del tema, és important. A la marató de Barcelona, després de les 34 vegades que s’ha celebrat, només s’ha mort un corredor. És molt de lamentar, però només ha passat un cop. Va ser l’any 2009, quan al voltant del Km 34, va caure fulminat l’irlandès Colin Dunne.

Altra cosa és la absoluta necessitat de fer-nos revisions periòdiques els que correm maratons. Això és una obvietat. Però  de cap manera es pot parlar de que hi hagi “...amb freqüència, morts”. El metge, eminent, per cert, no està ben informat. Si més no pel que fa a la marató de Barcelona.

I, a propòsit sobre la qüestió, les morts sobtades en les maratons no són freqüents enlloc. Precisament, amb motiu del que ha passat a la de Londres, la BBC fa referència a una investigació realitzada a Estats Units sobre 11 milions de corredors que havien participat en maratons i mitges maratons entre els anys 2000 i 2010. Durant aquest període, van morir 42 mentre corrien. L’equivalent a una mort per cada 259.000 participants.

I segons sembla, en la majoria dels casos són degudes a malalties subjacents del cor dels infortunats atletes, que les pateixen sense saber-ho. A la de Londres, el director metge de la prova assegurava que, de les 11 morts que han succeït des que es va començar a celebrar el 1981 -és una de les més multitudinàries del món  (l’altre dia 35.000 participants)- 9 d’elles s’havien produït  per causes vinculades a problemes congènits.

Insisteixo: prevenció i controls, per descomptat. Però crear alarma, de cap de les maneres. Especialment quan està més que demostrat que el córrer, entre altres virtuts, enforteix el cor. 


Miquel Pucurull
25/04/2012


(*)http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/els-esportistes-federats-hauran-superar-control-cardiac-1701308


6.4.12

La Federació d'Atletisme estima molt als populars

A la vista que els populars som cada vegada més, la Real Federación Española de Atletismo vol controlar i regular el boom del córrer. I, no ens enganyem, treure'n partit.

Fa un parell d’anys es va inventar una mena de llicència per autoritzar-nos a participar en les proves del calendari nacional de curses en ruta. En deia el Carnet del Corredor. Inicialment costava 9 euros a l’any. Es va armar un bon sarau i van haver de rectificar i establir la seva gratuïtat. Gratuït però obligatori, és a dir imposat, al pur estil del “Ordeno y mando”. Amb tot, els populars varem seguir qüestionant el malaurat carnet, encara que fos de franc, l’oposició va ser tremenda i els va significar un fracàs. Si més no pel que fa a Catalunya.

Vet aquí, però, que la RFEA, llavors va reclamar al organitzadors la relació de corredors i corredores que participaven en les esmentades curses, amb les dades personals de cadascú, per donar-los d’alta -erra que erra- del dissortat carnet. Tots sospitàvem que darrera aquesta sobtada “estimació” de voler-nos tenir -tan si com no sota el seu aixopluc, hi havia l’afany de disposar de les referències de milers d’atletes anònims, per a, com a mínim, ser assetjats amb ofertes comercials de tota mena per part dels seus patrocinadors oficials.

De nou un fracàs. Afortunadament, alguns organitzadors s’hi van negar en rodó a facilitar-los-hi. I és clar, la reacció no va trigar gaire: aquelles curses van perdre la condició de prova del Calendario Oficial de la RFEA.

Com sigui, per treure’ns quartos com fos, es van treure de la màniga un altre mena d’impost l’any passat. Li diuen Licencia por un dia, com assegurança individual, al marge que els organitzadors ja en paguin una de col·lectiva. El cost és de 3 euros per cada participant en les esmentades proves “oficials” (o 5 en cas de les maratons),

A un servidor li és exactament igual si la cursa és “oficial” o no. Però proves com la marató de Barcelona no ho seria. I si no ho fos, els atletes federats i d’elit no podrien participar-hi, el resultats no s’homologarien, no tindria ressò a la resta del món...

Ni en somnis em podia imaginar que la RFEA arribaria a estimar-nos tant i voldria tenir-nos sota la seva ègida protectora. No ho havíem demanat. El nostre món va néixer lluny d’estaments, de despatxos i de llicències per voluntat pròpia. I es va anar desenvolupant magníficament, sense estar subjecte a ordenances alienes, com ho demostra el constant augment del nombre de practicants. Podríem seguir emancipats, lliures com sempre, sense cap document per córrer i sense l’empara d’una federació que mai no ha volgut saber res de nosaltres…fins ara.

Però és clar que esdeveniments com la marató de Barcelona ha de ser oficial. El no ser-ho, donada la categoria internacional que ha adquirit la prova, aniria en la seva contra. Raó per la qual, els organitzadors -sense haver d’enviar cap dada personal dels inscrits- van haver de pagar a la Federació una quantitat per a la d’aquest 2012. Què passarà en la del proper any? Quin sobrepreu suposarà? Qui ho assumirà? Una incògnita.

Miquel Pucurull

4.4.12

L’atletisme popular no enganxa al jovent

S’està produint un espectacular increment de participants a les curses populars, especialment acusat en els darrers anys. Ho confirmen les anàlisis realitzades, que permeten concloure que l’augment del darrer any respecte de l’anterior és del 17% de mitjana. I segueix creixent, perquè comparant el primer trimestre d’aquest any 2012 amb el de l’any passat, l’increment és encara més gran: un 21%.

Les causes d’aquests augments de participació, diumenge rere diumenge, segurament són diverses. Però potser, a la vista de les edats que tenen els que s’incorporen a aquest fenomen, la principal sigui l’interès de recuperar una forma física perduda. Qualsevol que sigui l’aspecte que se’n derivi és magnífic, però és una llàstima que el córrer, pel que sembla, estigui únicament reservat per a corredors veterans. Les curses estan plenes a vessar, però de gent madura; els joves es poden comptar amb els dits d’una mà.

L’exemple podríem veure'l en qualsevol de les curses que se celebren arreu. Valgui com a mostra els percentatges sobre el total i el nombre dels uns i dels altres en dues que s’han celebrat recentment, la Cursa dels Nassos de Barcelona de 10 Kms  i la Mitja Marató de Gavà:

10 Kms Cursa dels Nassos
Menors de 22 anys :    4%.. .....363   participants
De 22 a 34 anys:       34%.....2.898         “
Més de 34 anys:        62%.....5.271         “
Total:                       100%.....8.532          “

Mitja Marató de Gavà
Menors de 22 anys:     1%..........20   participants
De 22 a 34 anys:       23%........387         “
Més de 34 anys:       76%......1.280         “
Total:                      100%.......1.687         “

És a dir que alguna cosa no estem fent prou bé. Perquè, malgrat els milers de corredors i corredores que participen en les proves els diumenges, no som capaços d’engrescar  el jovent. Una assignatura pendent, aquesta, tan necessari de millorar-la com la de la participació de les dones en les curses, que tot i que creix, segueix essent bastant minsa en comparació a altres països. Aquest, però, és un altre tema, del qual en parlarem un altre dia.

Miquel Pucurull
04/05/2012 

3.4.12

"El cartílag del genoll esquerre"

Relat de la periodista Rosa Alba Roig sobre la nostra malaltia del còrrer.
(Extret del llibre "39 Histories solidàries al voltant de l'esport")

EL CARTÍLAG DEL GENOLL ESQUERRE

Els cartílags no acostumem a tenir veu ni vot en res, mai ningú no ens ha donat la paraula. La història, encara que sigui la d’un cartílag, mai s’explica des del nostre punt de vista. Ignorats, menystinguts i imprescindibles, així som els cartílags. Jo, concretament, sóc el cartílag extern d’un genoll esquerre o, podria dir, sóc el que en queda. Sóc jove per estar tan malmès, no arribo encara als 40, i visc en un cos esplèndid, sense greixos ni colesterol, amb una pressió arterial d’un jovenet i un cor de primera, però tant jo com algunes de les articulacions amb les quals tinc veïnatge estem a un pas de la jubilació. Sóc un vell en un món -aquest cos és l’únic món que conec- de joves. Aparentment formo part d’un ésser saludable, fort, potent, resistent, un prodigi físic capaç de resistir la més dura de les proves: una marató; però jo em sento vell, encarcarat, desgastat, adolorit, discordant, desplaçat, inútil, maltractat, incomprès, discriminat.
   En una societat de consum fàcil, en què el caprici ha acabat per substituir el desig, la il.lusió o les aspiracions, on tot s’ha d’aconseguir ara i ja, on res pot ser ajornat ni diferit, on el sacrifici o l’esforç ja no semblen estar de moda, en un paisatge fet d’emocions efímeres però fortes, constantment renovades o extingides, on el creador d’experiències és el rei del mercat, en un societat com aquesta, jo he hagut d’anar a parar a un racó de món, aquest cos, en el qual la perseverança, la tenacitat, l’orgull d’assolir els objectius, encara que el repte passi pel patiment o el dolor, donen sentit a una vida que gira al voltant d’una activitat ridícula, repetitiva, avorrida, anodina i gens atractiva com és córrer sense anar enlloc. Córrer contra el propi cos, contra el rellotge -no només el crono que es posa en marxa a l’inici de la prova sinó, i sobretot, contra el biològic-, contra la pròpia història evolutiva de l’espècie a la qual pertanyo. Una espècie amb un cos pensat per caminar, ocasionalment nedar, puntualment córrer, saltar o enfilar-se, però no per castigar les seves extremitats inferiors amb impactes brutals i constants. Sóc el cartílag del genoll esquerre d’un home! Algú li podria explicar a aquest Homo erectus indocumentat que es manté dret gràcies només a dues extremitats?
   Sóc un cartílag estrany, ho admeto, les meves malformacions físiques m’han condemnat a un permanent estat de reflexió, necessito entendre què em passa, com és possible que ningú faci res per aturar aquest absurd torturador que disfruta patint els meus dolors. Les neurones i el nervis que m’envolten, amics meus des d’antic, l’informen puntualment del meu mal estat, li fan saber que empitjoro a cada impacte, a cada passa, que m’esvaeixo, desapareixo, que estic en perill d’extinció, però aquest ésser al qual pertanyo utilitza la humiliació per destruir-me.

   Què el pot impulsar a fer això? Finalment, he arribat a la conclusió que visc atrapat en el cos d’una nova espècie de caçadors d’emocions. Aquest individu que em governa és, aparentment, un ésser normal, vull dir que treballa puntualment vuit hores al dia, desatén conscientment la família que ha format, ingereix una quantitat inusual d’hidrats de carboni, consumeix suplements alimentaris amb la mateixa freqüència que un alcohòlic es pren una copa (tots els éssers humans semblen addictius per naturalesa), passa hores senceres parlant amb els amics (de sabatilles, pulsòmetres, plantilles, dorsals i marques, sobretot d’això, els seus ‘rècords’) i, finalment, corre.      Cada dia, plogui, nevi, pedregui o faci un sol que esquerdi el cap, surt a córrer. Transpira, bleixa, es cansa com un animal, fa sèries mirant un cronòmetre, com si saber sumar i restar el convertís en un ésser racional, s’enfada o s’enorgulleix com un paó en funció dels resultats, i, quan arriba el cap de setmana, enganya la família per anar a córrer alguna cursa on poder-se enfrontar amb altres maltractadors de cartílags com ell. No content amb això, l’obsés planifica les vacances en funció de les maratons, mitges o senceres, que pensa afegir al seu palmarès. Busca, compara, s’inscriu i prepara amb delectança el moment en què prendrà la sortida per arribar el 3.725 de 9.113 i poder-ho explicar amb orgull perquè ha rebaixat un segon la seva millor marca des que va fer els 35 anys. Arribarà extenuat, adolorit, però feliç, i jo me’l miraré, mentre agonitzo, amb la perplexitat de les víctimes d’un atac de violència gratuïta. Li imploro una explicació, alguna cosa que serveixi per donar sentit a aquesta vida de cartílag sacrificat.
   Té cap mena de sentit tot aquest dolor innecessari? L’emoció!, diu ell. Ahhhhh, l’emoció?, dic jo. Hi ha qui es llança amb paracaigudes pensant que pot volar, qui confon el plaer amb la felicitat, qui visita el paradís del braç d’una xeringa, qui se sent complet comprant coses que no necessita, però que ha decidit desitjar per sentir-se satisfet en posseir-les, hi ha qui fa de la conquesta amorosa una lluita per la supervivència (de l’ego) tan vital com era la cacera per a la subsistència dels nostres avantpassats. En fi, l’emoció és la gana dels farts i la gana ens mou. Tot en nosaltres està programat per matar la gana, per sobreviure, quan estem tips, ociosos, el nostre programari embogeix i dóna resultats com aquest: el maratonià assassí de cartílags.
   Acabo. Vull donar-vos les gràcies per permetre a un cartílag ferit poder expressar públicament la seva humiliació. En honor a la veritat, vull dir que també hi ha cartílags de maratonians que no estan tan malmesos com jo, però jo, i d’altres com jo, també existim i som com som, ens trenquem a base d’impactes insensats. En nom de tots ells, de tots els cartílags destrossats, us prego que poseu fre a aquest error del programari humà.

ROSA ALBA ROIG

2.4.12

L'evolució de la participació a les curses


L’any que hem acabat fa poc ha estat molt rellevant pel que fa a l’augment de participants en les curses de casa nostra respecte de l’any anterior. Ho veiem en un post de fa uns dies ("Curses de Catalunya 2011 vs 2010") que està una mica més més avall.

M’ha semblat interessant, a propòsit, observar també quina ha estat l’evolució des d’anys enrere fins ara. La taula de sota conté el nombre d'arribats i arribades d'una mostra de 208 curses - les dades més antigues obtingudes de revistes antigues i les actuals mitjançant diverses webs- des de 1980 fins el 2010 en intervals de cinc anys, i el darrer 2011.

Alguns detalls (dd) no els he pogut aconseguir, però crec que les dades que hi han permeten calibrar la progressió experimentada al llarg dels anys, fins arribar a l'esclat espectacular dels darrers.



Una observació:

La relació anterior, tot i que reflecteix el nombre d'arribats de més de dos-centes curses de ruta, no és, en absolut, exhaustiva. Moltes proves no hi figuren perquè no hi han els resultats en cap lloc; si més no, no he sabut trobar-los. Tampoc és completa, com es veu,  perquè d'alguns anys no he pogut aconseguir totes les dades. 

Vol ser, en definitiva, una "radiografia" del que ha succeït en aquest 30 darrers anys en les curses de la mostra. I res més que això. Si té algun valor per algú (segurament molts dels lectors hauran participat en diverses curses de l'anàlisi) em donaré per satisfet.

Per veure l'evolució gràficament, que ofereix simplicitat, he confeccionat el gràfic següent que conté únicament les curses de les quals he trobat dades completes de cadascun dels anys. No inclou, en aquest cas, les que figuren amb algun "dd", que són una cinquantena de les de la relació.

Com es veu, es va produir un primer boom de l'atletisme popular a partir dels anys 80, que va arribar al seu punt màxim pocs anys després dels Jocs Olímpics. Més tard va haver una inflexió, per recuperar-se a partir del 2005 i tornar un segon boom -en bona mesura per la creació de moltes noves proves, i sobre tot per la incorporació al món del còrrer de nous participants- especialment acusat en els darrers quatre o cinc anys i molt acusat el 2011.

Clicar al damunt del gràfic per ampliar-lo

                                                       
                                                                         ------o------

El boom de l'atletisme popular femení

És una realitat i ho diem sovint: “Cada dia hi ha més dones que corren”.

Per saber de què parlem, he volgut mesurar l’augment de la participació femenina de l’any 2011 respecte de l'any anterior i he extret dades d'una mostra aleatòria de 103 curses (figura més avall). He esbrinat els resultats en diverses webs -aquelles on n’he trobat, perquè en molts casos, no se sap la raó, s’esborren al cap de pocs dies- i de la mostra es pot concloure el següent:

Únicament en un any, el nombre de dones arribades a les curses de Catalunya, ha crescut un 26%.

Els augments de corredores no s’experimenten únicament en les proves de menor distància (en algunes curses de 3 o 5 quilòmetres és espectacular, com també la proporció de dones en relació al total, que en alguns casos, com la de Badia del Vallès, de 6 km, on hi corren més de 700 participants, el 42% són dones). També creix molt en algunes mitges maratons, i molt especialment en les curses de 10 km.

D’aquestes darreres, és molt significatiu, i estimulant, que es produeixin grans augments en curses multitudinàries i emblemàtiques (Bombers, un 26%; Mercè, un 31%; Nassos, un 34%; Jean Bouin, un 52%...).

A propòsit de la relació Homes/Dones (no figura en l’anàlisi de sota per a no saturar-lo de dades però l’he calculat) es pot considerar que la mitjana actual, barrejant totes les curses, és de 79% homes i 21% dones.

Cal dir que el fenomen del creixement de l’atletisme popular ho és, òbviament, tant pel que fa al de les dones com al del homes, però en percentatge, elles creixen més.

Vegem-ho: En les 103 curses de la mostra hi ha participat un total de 123.920 homes i dones l’any 2010. L’any 2011 van ser, a les mateixes curses, 143.588. Un 16%.

Els homes que hi van córrer l’any 2010 van ser 99.753 i el 2011 han estat 113.205. Un 13% més.

En dones, l’any 2010 van ser 24.167i l'any passat 30.383. És a dir, un 26% més.

EVOLUCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ FEMENINA A LES CURSES DE CATALUNYA

      
   Dones    
   Dones    
      
      
   arribades   
   arribades   
   %   
   CURSA DE 10 KM   
   Any 2010   
   Any 2011   
   2011 vs 2010   
   Barcelona Bombers   
   3.624   
   4.577   
   26%   
   Barcelona La Mercè   
   2.107   
   2.754   
   31%   
   Barcelona Cursa dels Nassos    
   1.460   
   1.962   
   34%   
   Barcelona Jean Bouin Open    
   1.250   
   1.896   
   52%   
   Barcelona Barri Sant Antoni   
   494   
   538   
   9%   
   Lleida Templers   
   154   
   239   
   55%   
   Barcelona Cros de Sants   
   194   
   231   
   19%   
   Sant Boi (Vila de)   
   153   
   227   
   48%   
   Pineda de Mar   
   180   
   194   
   8%   
   Montmeló   
   145   
   189   
   30%   
   Barcelona Clot- Camp de l'Arpa   
   124   
   185   
   49%   
   Manresa   
   155   
   184   
   19%   
   Girona (Esports Parra)   
   159   
   174   
   9%   
   Cornellà   
   104   
   154   
   48%   
   Cambrils   
   140   
   153   
   9%   
   Barcelona Nou Barris    
   104   
   149   
   43%   
   Vilassar   
   27   
   136   
   404%   
   Sabadell (Club Natació)   
   97   
   128   
   32%   
   Barcelona Poble Nou   
   105   
   128   
   22%   
   Caldetes   
   104   
   128   
   23%   
   Lleida Sant Silvestre   
   80   
   119   
   49%   
   Ivars d'Urgell (volta Estany)   
   85   
   116   
   36%   
   Mataró Intersport Ronda 43   
   87   
   104   
   20%   
   Sant Vicenç del Horts    
   80   
   103   
   29%   
   Bellavista -Les Franqueses   
   59   
   95   
   61%   
   Manlleu (Cursa de Policia)   
   114   
   92   
   -19%   
   Manlleu (Cursa de Policia)   
   114   
   92   
   -19%   
   Santa Perpetua Moguda   
   87   
   90   
   3%   
   Sant Quirze del Vallès   
   67   
   89   
   33%   
   Prat Delta Llobregat    
   74   
   88   
   19%   
   Parets del Vallés   
   44   
   83   
   89%   
   Viladecans   
   45   
   82   
   82%   
   Malgrat    
   54   
   80   
   48%   
   Premià Festa Major   
   51   
   76   
   49%   
   Rubí Sant Muç   
   71   
   76   
   7%   
   Esparraguera   
   62   
   71   
   15%   
   Cornellà Can Mercader-Almeda   
   70   
   70   
   0%   
   Pallejà   
   41   
   61   
   49%   
   Termens (Diada)   
   61   
   61   
   0%   
   Olesa (del Foc)   
   32   
   54   
   69%   
   L'Ametlla de Merola   
   51   
   53   
   4%   
   Igualada   
   52   
   52   
   0%   
   Puigverd    
   78   
   49   
   -37%   
   Vilanova de Bellpuig (Lleida)   
   40   
   49   
   23%   
   Barcelona La Sagrera    
   63   
   48   
   -24%   
   Sant Llorenç d'Hortons   
   32   
   44   
   38%   
   Abrera   
   27   
   43   
   59%   
   Matadepera F Major   
   48   
   39   
   -19%   
   Bell-lloc d'Urgell   
   33   
   33   
   0%   
   Solsona     
   40   
   29   
   -28%   
   Badalona (Per la Sida)   
   24   
   28   
   17%   
   Papiol   
   36   
   19   
   -47%   
   Total Curses de 10 Km   
   12.783   
   16.514   
   29%   
      
      
      
      
   MITJA MARATÓ   
      
      
      
   Barcelona   
   584   
   865   
   48%   
   Montornès    
   245   
   235   
   -4%   
   Gavà   
   167   
   229   
   37%   
   Mataró   
   170   
   211   
   24%   
   Tarragona   
   179   
   203   
   13%   
   Terrassa   
   121   
   170   
   40%   
   Vilanova   
   92   
   106   
   15%   
   Sant Cugat   
   95   
   101   
   6%   
   Olot   
   42   
   73   
   74%   
   Vic   
   53   
   61   
   15%   
   L'Espirall    
   58   
   58   
   0%   
   Cambrils   
   25   
   53   
   112%   
   Banyoles   
   74   
   52   
   -30%   
   Cambrils   
   38   
   52   
   37%   
   Mollerussa   
   43   
   47   
   9%   
   Girona   
   28   
   45   
   61%   
   Girona   
   28   
   45   
   61%   
   Salou   
   50   
   38   
   -24%   
   Roda de Ter   
   22   
   34   
   55%   
   Valls (La Calçotada)    
   31   
   33   
   6%   
   Ripoll   
   50   
   31   
   -38%   
   Puigcerdà   
   31   
   30   
   -3%   
   Igualada   
   19   
   30   
   58%   
   Balaguer   
   21   
   28   
   33%   
   Tossa   
   26   
   23   
   -12%   
   Tàrrega   
   14   
   21   
   50%   
   Lleida -Balàfia    
   17   
   12   
   -29%   
   Total Mitges Maratons   
   2.323   
   2.886   
   24%   
      
      
      
      
   MARATÓ   
      
      
      
   Barcelona   
   1.343   
   1.504   
   12%   
   Gavà (Marató Mediterrani)   
   11   
   11   
   0%   
   Total  Maratons   
   1.354   
   1.515   
   12%   
      
      
      
      
   ALTRES CURSES   
      
      
      
   Barcelona Cursa de la Dona  (6 K)   
   5.770   
   6.950   
   20%   
   Barcelona Corte Ingles amb Chip (13 K)   
   639   
   718   
   12%   
   Masnou Sant Silvestre (5 K)   
   246   
   506   
   106%   
   Badia del Valles  (6 K)   
   78   
   308   
   295%   
   Cerdanyola 5 Milles Nocturnes (8K)   
   174   
   105   
   -40%   
   L’Espluga  (15 K)   
   83   
   98   
   18%   
   Guanta  (12 K)   
   101   
   85   
   -16%   
   Barcelona Lluís Companys  (7 K)   
   60   
   78   
   30%   
   Pujada El Farell (13 K)   
   96   
   78   
   -19%   
   Barcelona L'Amistat (16 K)   
   41   
   66   
   61%   
   Pallejà (5 K)   
   39   
   62   
   59%   
   Sant Quirze -Del Mussols- (12 K)   
   51   
   59   
   16%   
   Barberà (5 K)   
   78   
   51   
   -35%   
   Pont de Suert Sant Silvestre (5 K)   
   20   
   50   
   150%   
   Valls -La Calçotada- (11 K)    
   31   
   46   
   48%   
   Margalló -Olivella- (18 K)   
   47   
   45   
   -4%   
   Santa Perpetua Moguda (3 K)   
   26   
   40   
   54%   
   Barcelona Tres Torres (3 K)   
   21   
   38   
   81%   
   Ribes de Fresser Sant Silvestre (4 K)   
   18   
   23   
   28%   
   Gelida Sant Silvestre (3 K)   
   27   
   22   
   -19%   
   Cornellà Can Mercader-Almeda- (5 K)   
   15   
   22   
   47%   
   Montmeló (3 K)   
   46   
   18   
   -61%   
   Total  Altres Curses   
   7.707   
   9.468   
   23%   

Per raons familiars, l'assumpte de les dones i el córrer m'ha interessat molt sempre. I més enllà de totes les consideracions que es vulguin, i malgrat que la proporció de les dones respecte del total continua essent baixa en marató i mitges, segueixo pensant -i me n'alegro un munt- que la seva participació a les curses està augmentant molt. I especialment en els darrers cinc anys. En proporció,  més que la dels homes.

Aquesta, tot i que petita, és una mostra a l'atzar de l'evolució d'unes quantes curses de casa nostra de l'any 2001 al 2011 amb els resultats dels participants arribats, deu anys de l’evolució d’elles i nosaltres: 
   
   DONES   
      
      
      
      
   Cursa   
   KM   
   2001   
   2006   
   2011   
   Barri Sant Antoni Barcelona   
   10   
   109   
   151   
   538   
   Vila de Sant Boi   
   10   
   50   
   51   
   227   
   Montmeló   
   10   
   104   
   70   
   189   
   Cornellà   
   10   
   87   
   49   
   154   
   Nou Barris Barcelona   
   10   
   71   
   77   
   149   
   Mataró    
   10   
   54   
   57   
   104   
   Premià   
   10   
   34   
   50   
   76   
   L'Espluga   
   15   
   66   
   81   
   98   
   Gavà   
   Mitja   
   91   
   145   
   229   
   Tarragona   
   Mitja   
   79   
   104   
   203   
   Mataró    
   Mitja   
   100   
   139   
   211   
   Vilanova   
   Mitja   
   52   
   66   
   106   
   Barcelona (no estrangeres)   
   Marató   
   75   
   117   
   351   
   Total   
      
   972   
   1.157   
   2.635   
                                                                                      
   HOMES   
      
      
      
      
   Cursa   
   KM   
   2001   
   2006   
   2011   
   Barri Sant Antoni Barcelona   
   10   
   874   
   1.356   
   2.695   
   Vila de Sant Boi   
   10   
   321   
   720   
   1.072   
   Montmeló   
   10   
   514   
   546   
   1.132   
   Cornellà   
   10   
   653   
   377   
   1.012   
   Nou Barris Barcelona   
   10   
   427   
   750   
   796   
   Mataró    
   10   
   479   
   442   
   648   
   Premià   
   10   
   268   
   359   
   436   
   L'Espluga   
   15   
   648   
   832   
   790   
   Gavà   
   Mitja   
   966   
   1.807   
   2.385   
   Tarragona   
   Mitja   
   1.136   
   1.310   
   1.823   
   Mataró    
   Mitja   
   816   
   1.503   
   1.649   
   Vilanova   
   Mitja   
   907   
   1.134   
   1.160   
   Barcelona (no estrangers)   
   Marató   
   2.110   
   2.916   
   6.677   
   Total   
      
   10.119   
   14.052   
   22.275   
                                              
Mentre el nombre de les dones augmenten bastant més del doble (un 128%) en cinc anys (el 2011 respecte del 2005), el homes ho fan un 59% en els mateix període.


Per fortuna, queden lluny les èpoques en les quals les dones que participaven a les curses eren una raresa.
                                                          ------o------