12.4.22

Km 25 al 26 de la marató de Bcn'2022

A la Rambla de Prim trobarem uns voluntaris que ens oferiran avituallament (el del Km 25 com és de rigor, i com és de rigor ens avituallarem). A propòsit d’avituallar-se, s’està demostrant últimament que la mel en estat pur és un molt bon producte per avituallar-se a aquestes alçades de la marató -a més a més de l’aigua naturalment- pel seu alt valor energètic i la seva fàcil assimilació. Cal dir, però, que sí no s’ha provat abans, en una mitja, per exemple, no ho recomanaria; ni això ni cap altre experiment. Val més menjar-se un plàtan, que n’hi haurà en aquest avituallament.

Seguirem baixant per la Rambla de Prim travessant carrers dels relativament barris nous del Besòs i del Maresme, i és de destacar que, especialment la part de baix de la rambla, on hi ha l’àrea de Diagonal Mar a la qual hi estem arribant, s’ha transformat - s’està transformant – totalment.

Baixant ens anirem apropant al final de la rambla, tot veient l’original edifici del Triangle del Fòrum i els moderns edificis del final del carrer, uns d’ells, la Torre Telefònica a l'esquerra i l’Hotel Barcelona Princess, amdós d’una alçada impressionant.

Com a contrast, on hi ha la espectacular torre, a punt de girar per la Diagonal a la dreta, haurem de recordar que just en front, a l’esquerra, hi havia el Camp de la Bota, un lloc sinistre i de molt mal nom per a la memòria col•lectiva, no perquè fora un assentament dels francesos quan ens van envair fa molts anys, que també, sinó perquè va ser on van ser afusellats molts ciutadans en acabar la Guerra Civil. Entre l’any 1939 i el 1952 hi van morir executades gairebé 2.000 persones segons alguns historiadors

També ens vindrà a la memòria que, des del Castell del Camp de la Bota i la platja, just on ara hi ha el recinte del Fòrum, hi havia l’antic barri de Pequín, un nucli de barraques on al voltant del darrer quart del segle XIX s’hi van instal•lar pescadors xinesos que vivien en aquest terreny en unes condicions de les quals val més no parlar-ne. En els anys vint del segle passat, l’espai va ser arrasat per un temporal, però famílies vingudes a Barcelona per trobar feina a les obres de l’Exposició del 1929 van aixecar-hi noves barraques.

Castell del Camp de la Bota

Bé. Per ajudar a treure dramatisme al lloc, cal dir que abans de la guerra, en aquests terrenys del Camp de la Bota hi va tenir el Júpiter el seu primer camp de futbol. El Júpiter, un equip modest de la primera regional actual, és un històric club fundat l’any 1909 per uns anglesos que treballaven en una fàbrica del proper Poble Nou.

En els anys trenta el Júpiter competia de tu a tu amb el Barça i l’Espanyol en l'àmbit català. A més a més, va ascendir a Segona Divisió el 1934, on hi va jugar dues temporades. En els seus inicis el club era proper a l'anarcosindicalisme de l’època i s’identificava amb el catalanisme polític. L’any 1924, el dictador Primo de Rivera va prohibir el seu escut quadribarrat i estelat. Un escut que ha patit diversos canvis per motius polítics, El 1939, acabada la guerra, a més de l’escut va haver de canviar el nom del club pel de CD Hércules durant un any. No en parlem més!


El Jupiter constitueix tota una icona de l’esport del futbol en el barri, per on estem també nosaltres ara fent un altre esport. 

I avall que fa baixada, poc abans d'arribar a baix de tot de la Rambla de Prim, trobarem el senyal del Km 26.