Caldria pensar que és el mateix que passa en moltes altres coses i sempre ha estat així. Però la diferència actual en el preus dels dorsals, un producte que els que correm consumim força, és molt exagerada i ens afecta.
No és qüestió de dir que potser a les nostres hi hagi més serveis o que les samarretes són de més qualitat. Ho desconec; fa anys que no corro fora però no ho crec. Tampoc és cosa de pensar que la raó està en que en altres llocs les administracions ajudem més que aquí. Potser sí; també ho desconec. Com sigui, la comparació no s’aguanta per enlloc. He fet una anàlisi del preus de les curses de Barcelona i les altres ciutats més grans de l’Estat (Madrid, València i Sevilla) i les seves províncies, i els costos mitjans són aquests:
-L’anàlisi és sobre 267 curses. (Veure el quadre de més avall)
-El preus són de curses celebrades aquest any. Alguns de les que encara no s’han fet i no s'han anunciat són els de l’any passat.
-Els preus inclouen en tots els casos el dorsal i el xip de lloguer si hi ha cronometratge electrònic.
-Els preus són els inicials. No he considerat en cap cas el preu del dia en que se celebra la prova, que moltes vegades és molt més alt, sobre tot a Barcelona (infreqüent en altres comunitats) on el preu puja uns euros més desprès d’un primer període. Hi ha casos en el qual és molt curt; com el de la Correbarri de Barcelona, que la primera fase és de 48 hores, passades les quals el preu inicial puja 3 euros.
Reflexió: no sé si el motiu de que estigui baixant la participació en la majoria de curses de Catalunya es degut als preus dels dorsals. Però alguna cosa potser hi té a veure el fet de que pugin sense aturador any rere any. El preu de qualsevol cursa de pagament s’ha anat apujant a casa nostra en uns percentatges que no tenen cap explicació. Per posar un exemple, el 2006, fa vuit anys, l’Open Jean Bouin costava 12 euros; ara en costa 20. Pugen i pugen malgrat la saturació de proves, contradient la regla elemental del mercat que diu que l’excés d’oferta fa que els preus baixin per tal de fer augmentar la demanda.
Alguns organitzadors de curses de pagament de casa nostra podran dir el que vulguin, però el que és evident és que, com a conseqüència dels augments d’un any a l’altre -sense parangó amb el que pugen altres productes- els preus dels dorsals de les nostres curses són extremadament cars comparats amb els de les que se celebren en altres llocs.
Alguns organitzadors de curses de pagament de casa nostra podran dir el que vulguin, però el que és evident és que, com a conseqüència dels augments d’un any a l’altre -sense parangó amb el que pugen altres productes- els preus dels dorsals de les nostres curses són extremadament cars comparats amb els de les que se celebren en altres llocs.
Un apunt: l’any passat per aquestes mateixes dates vaig esbrinar els preus de les curses de 10 km de varies ciutats de Catalunya i de fora i ho vaig publicar en aquest blog. Em va donar que, a la resta de l’Estat el cost mitjà era, arrodonint, de 8 euros i el de Catalunya,12. Ara, el preu de les de fora és més o menys el mateix, mentre que el de casa nostra ha augmentat enguany i, també arrodonint, és de 15.
Conclusió: alguns organitzadors de curses catalanes són més espavilats que els de les madrilenyes, valencianes i sevillanes.
Miquel Pucurull
24/07/2014
