És sorprenent que, malgrat cada vegada hi ha a
Catalunya més atletes que corren la marató, els que aconsegueixen marques de
qualitat són molt pocs. Tant en homes com en dones, Certament, observes les
classificacions de fa vint-i-cinc o trenta anys, per exemple, i les d'ara, i te n’adones que
el nivell general ha baixat moltíssim. En tots els casos. En el dels populars
-que no és un drama, per descomptat- i en els dels professionals, que aquest si
que és preocupant. Si mirem el rànquing català de les 50 millors marques de tota
la història de la marató d’homes -encapçalat per José Rios amb 2h07 assolit el 2004-, només n’hi figuren 11 aconseguides en els
últims quinze anys. Totes les demès són de fa molts; algunes d’en fa 35, com la
d’Alfons Abellan, que amb 2h13 es manté com la novena millor. I pel que fa a les
dones, passa una cosa semblant. Dels 50 millors temps de sempre, només 18 són
dels últims quinze anys. La majoria –amb l’excepció de les 2h30 de Marta
Galimany enguany i les 2h32 de Marisa Casanueva fa dos anys - es mantenen en els
llocs preferents del rànquing des de fa dècades. Per posar un exemple, Maria
Luisa Muñoz, que amb 2h 28 figura com la primera d'aquest rànquing, va aconseguir la marca fa
vint-i-tres anys, la tercera en fa divuit, la cinquena i la sisena vint-i-nou, i
així successivament. No sé on està la raó. Però el cert és que a casa nostra fa
molt temps que no sorgeixen maratonians ni maratonianes de nivell.
Miquel Pucurull
03/08/2019
03/08/2019