11.4.20

Només falten 6 mesos per a la marató de Barcelona d'octubre

D'avui en sis mesos i escaig correrem la Marató de Barcelona. Aquell dia no haurem dormit gaire a la nit, o gens, però tant s'hi val. Farem una de les coses més importants de l’any. I si és la primera que correm, no serà de l’any sinó de la vida. A la sortida trobarem corredors que ens diran que no estan gaire bé. Els perdrem de vista tan punt soni el tret. Durant tot el recorregut els nens pararan la mà perquè els hi colpegem en senyal de complicitat. Ens aplaudirà gent desconeguda. Ens ovacionaran els guiris sota el monument de ColomPotser avançarem algú. Segur que ens avançaran molts. Aquell dia gaudirem. Aquell dia patirem, sobre tot a partir del km 30. Haurem d’acceptar que patir en una marató és el que toca. Superat el mur que ens trobarem al 32 o al 34, ens creixeran unes ales a l’esquena per ajudar-nos a acabar. Arribant a la plaça Espanya ens semblarà que és més bonica que a la sortida. Passarem el senyal del km 42 i ens emocionarem. Passarem pel mig de les Torres Venecianes i ens semblarà que també estan emocionades. Trepitjarem la línia d’arribada i ens semblarà que entrem al paradís. Plorarem de felicitat amb el mateix dret que el que hagi guanyat la cursa hores abans. Ens abraçaran els nostres com si tornéssim de la guerra. Se’ns haurà arrugat una mica la pell pel sol. Se’ns haurà desarrugat molt l’ànima. Falten sis mesos i escaig per a la marató. Queden 185 nits per somiar-hi.



Miquel Pucurull
11/04/2020