De totes maneres, tot i que a casa nostra hi ha moltes curses solidàries, on una part del preu del dorsal va a parar a alguna causa, el projectes individuals no són gaire freqüents. Si més no comparat amb el que anomenen a l’estranger el Run for charity (no sé si una bona traducció seria Córrer per Solidaritat), una accció que solen fer els participants en les maratons nord-americanes i del nord d'Europa que consisteix en recaptar diners per a una causa, abans de fer-les, del seu entorn (familiars, amics, coneguts..) implicant-se ells en el motiu i implicant als que fan aportacions.
A mi em sorprèn que nosaltres no fem gairebé gens una cosa similar. Ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat. La contribució que aportem amb la part del cost del dorsal d'una cursa solidària és una altra cosa. Que està molt bé, però que, a banda que no ens hi involucrem (paguem el dorsal i llestos), és insuficient comparat amb el que es pot aconseguir amb aquesta modalitat anglosaxona. Les dades són força eloqüents:
- Els participants a la marató de Nova York de 2011 van recaptar 34 milions de dòlars amb el Run for charity.
- A la marató de Boston van començar amb el Run for charity el 1989. Aquell primer any van recaptar 6.600 dòlars. Des de llavors i fins l’any passat han recollit 128 milions; el darrer any, 11 milions i mig.
- A la marató de Londres van començar-ho a fer l’any 1981. Des de llavors fins ara han recaptat 700 milions de lliures.
- També es fa el mateix en altres maratons, com la de Paris, Liverpool, Berlín. Amsterdam...
Francament, no acabo d’entendre el perquè, aquí, com si amb la contribució a les curses solidàries ja n’hi hagués prou, no fem -o fem tan poc- el que funciona tan bé a l’estranger.
Hi ha alguns casos, però pocs. Tant de bo prosperi com a mostra el que fa Jose Carlos Ferrer, que fa temps que corre maratons per recaptar fons per a la investigació de la síndrome de Rett; o el que fan els que corren la TrailWalker, on per participar-hi s’ha d’haver recollit abans diners per ajudar a pal·liar la pobresa del món; o el que fa la grega establerta a Espanya, Alexandra Panayotou, que corre llargues distàncies en solitari per recollir diners en favor de diverses causes; o el que ha fet el corredor popular de Sabadell, Minu Rovirosa (el vaig conèixer personalment en un programa de ràdio on vàrem anar els dos per parlar sobre el córrer i la solidaritat) que va córrer 12 maratons fa dos anys per recaptar diners per ajudar a una fundació que treballa per millorar la qualitat de vida dels malalts d’esclerosis múltiple, de la qual malaltia ell n’està afectat; o el projecte que, molt més modestament, s'ha proposat un servidor, Miquel Pucurull: córrer la marató de Barcelona després de recaptar fons per a la investigació de la diabetis infantil que està desenvolupant l’Hospital de Sant Joan de Déu. (Aprofito per dir on es pot fet aportacions: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/4507/corre-la-marato-de-bcn2015-amb-mi-pels-nens-diabetics/)
Tant de bo prosperin els models, deia. Engegar-ne un no és gens difícil: només cal obrir un projecte a través de les fundacions que es dediquen a recaptar diners per a causes altruistes (Mi Grano de Arena, és potser la més coneguda), explicar-ho a l’entorn d’un demanant-los-hi que col·laborin amb la quantitat que puguin (dir que vols córrer una marató resulta sempre bastant impactant per als que t’envolten), i estendre-ho per la xarxa.
Enguany correran la marató de Barcelona sis o set mil catalans i catalanes. Només que un 10% d’ells engeguessin una acció d’aquestes, la quantitat de diners que es podrien recollir per ajudar els afectats per qualsevol causa seria impressionant.
La societat ens necessita. I si nosaltres, demostrat com està que som solidaris, podem contribuir a pal·liar mancances del sistema fent simultàniament una cosa que ens agrada com és el córrer, ¿per què no fer-ho?. Com diuen els estrangers que promouen el Run for charity: “Amb l’ajuda als demés et sentiràs bé mentre corres per una carretera, un carrer o un camí"
------o------
Miquel Pucurull
- A la marató de Londres van començar-ho a fer l’any 1981. Des de llavors fins ara han recaptat 700 milions de lliures.
- També es fa el mateix en altres maratons, com la de Paris, Liverpool, Berlín. Amsterdam...
Francament, no acabo d’entendre el perquè, aquí, com si amb la contribució a les curses solidàries ja n’hi hagués prou, no fem -o fem tan poc- el que funciona tan bé a l’estranger.
Hi ha alguns casos, però pocs. Tant de bo prosperi com a mostra el que fa Jose Carlos Ferrer, que fa temps que corre maratons per recaptar fons per a la investigació de la síndrome de Rett; o el que fan els que corren la TrailWalker, on per participar-hi s’ha d’haver recollit abans diners per ajudar a pal·liar la pobresa del món; o el que fa la grega establerta a Espanya, Alexandra Panayotou, que corre llargues distàncies en solitari per recollir diners en favor de diverses causes; o el que ha fet el corredor popular de Sabadell, Minu Rovirosa (el vaig conèixer personalment en un programa de ràdio on vàrem anar els dos per parlar sobre el córrer i la solidaritat) que va córrer 12 maratons fa dos anys per recaptar diners per ajudar a una fundació que treballa per millorar la qualitat de vida dels malalts d’esclerosis múltiple, de la qual malaltia ell n’està afectat; o el projecte que, molt més modestament, s'ha proposat un servidor, Miquel Pucurull: córrer la marató de Barcelona després de recaptar fons per a la investigació de la diabetis infantil que està desenvolupant l’Hospital de Sant Joan de Déu. (Aprofito per dir on es pot fet aportacions: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/4507/corre-la-marato-de-bcn2015-amb-mi-pels-nens-diabetics/)
Tant de bo prosperin els models, deia. Engegar-ne un no és gens difícil: només cal obrir un projecte a través de les fundacions que es dediquen a recaptar diners per a causes altruistes (Mi Grano de Arena, és potser la més coneguda), explicar-ho a l’entorn d’un demanant-los-hi que col·laborin amb la quantitat que puguin (dir que vols córrer una marató resulta sempre bastant impactant per als que t’envolten), i estendre-ho per la xarxa.
Enguany correran la marató de Barcelona sis o set mil catalans i catalanes. Només que un 10% d’ells engeguessin una acció d’aquestes, la quantitat de diners que es podrien recollir per ajudar els afectats per qualsevol causa seria impressionant.
La societat ens necessita. I si nosaltres, demostrat com està que som solidaris, podem contribuir a pal·liar mancances del sistema fent simultàniament una cosa que ens agrada com és el córrer, ¿per què no fer-ho?. Com diuen els estrangers que promouen el Run for charity: “Amb l’ajuda als demés et sentiràs bé mentre corres per una carretera, un carrer o un camí"
------o------
Miquel Pucurull
