El bon periodista i escriptor Martí Perarnau, ex
atleta olímpic, diu sempre que si es fessin entenedores les marques
estratosfèriques d’alguns, l'atletisme aconseguiria més popularitat. Es
refereix a que, per exemple, s’hauria de dir que els 2m45 del salt d’alçada de
Sotomayor és com fer un bot i passar per damunt d’una porteria de futbol. O que
el salt de llargada del rècord del món de Mike Powell (8m95) suposa el mateix
que saltar per damunt de tres cotxes junts. En aquest sentit, i a propòsit del darrer
rècord del món de marató del kenyà Eliud Kipchogue, les 2h01.39, equival a fer
ni més ni menys que 105 sèries de 400 metres a 1 minut 10 segons cadascuna
sense parar. Els populars sabem de què estem parlant. Sabem el que és fer unes
sèries per a la preparació d’una marató. Sabem que són mortals. Recordo, de
quan en feia 😊, que només em salvava el minut o els dos minuts de recuperació que
m’havia establert per descansar entre mig d'una i altra. Recordo l’exigent que
són i que en fer-ne quatre o cinc acabava fet pols. Dons bé, en Kipchogue i els
kenyans i etíops que fan uns temps semblants al d’ell en fan més de cent seguides,
a 1’10” i sense ni un segon de recuperació. Sens dubte, són d’una altra
galàxia.
Miquel Pucurull
02/08/2019
