27.2.15

Una anècdota de la Marató de Barcelona de l’any 1985

Aquella marató, la vuitena que es va celebrar (la sisena a Barcelona), la van guanyar Rafa Garcia (2h18.16) i Quima Casas (2h48.01).

Com que aquell dia de març bufava el vent i feia un fred que pelava, en Rafa Garcia, per protegir-se, es va posar a la sortida dues samarretes, una blanca i una altra, la del seu club, a sota. La de damunt no se la va treure fins poc abans de l’arribada. En el moment de treure-se-la, a quatre metres de la meta, va esclatar una forta ovació del públic, no tant, va dir el mateix Rafa, ”...perquè entrava jo, que no em coneixia ningú, sinó perquè el guanyador duia... la samarreta del Barça!!!”

1) Rafa Garcia en el moment de la sortida, en el centre de la foto, amb samarreta blanca
2) Entrant guanyador amb la samarreta del Barça
Convé saber que en Rafa Garcia, tot i no ser gaire conegut, havia estat un dels millors migfondistes de Catalunya, campió d’Espanya de 1.500. Va abandonar l’atletisme durant sis anys - ni més ni menys- per tornar a la seva pràctica a la marató de Barcelona d’aquell any. Amb un èxit total.

Miquel Pucurull

25.2.15

Carreres a Barcelona, sí

En una carta a La Vanguardia -publicada com a destacada, per cert-, un lector es queixava a l’Ajuntament del nombre de curses que hi ha a Barcelona, demanant que no es facin a la ciutat per tal de no entorpir els autobusos, els cotxes, les motos (també els vianants (?!)...


Vaig enviar una carta de rèplica al diari i l'han publicat avui.




Miquel Pucurull
27/02/2015

14.2.15

L'esperit de superació d'una maratoniana

Aquest matí, a Catalunya Ràdio, he conegut en persona (ja érem amics virtuals a la xarxa) a Iolanda López, una psicopedagoga maratoniana d'un esperit de superació i solidaritat excepcional, i amb una  extraordinària història, que mereix ser glossada.

L’any 2011 de forma valenta davant d’un càncer, va córrer la seva primera marató. I ho va fer per un motiu solidari: recollir diners per a l’Afanoc, l’associació de familiars de nens amb càncer.

Llegeixo en una entrevista que li van fer al diari Ara que "Havia perdut recentment dues persones molt properes per culpa del càncer; aquesta malaltia em va fer molt de mal. Quasi no en podia parlar, veia que podia amb mi, i vaig decidir afrontar-la”.

La Iolanda López explica la seva història en un llibre, Femenino sin límites, mucho más que una maratón (Editorial Plataforma), marcada per un esperit solidari indomable. "Els meus pares van emigrar d'Extremadura a Catalunya i no ho van tenir fàcil, però tot i així sempre han intentat ajudar els altres. La meva mare ajudava els avis del barri, i el meu pare es llevava a les 5 del matí per atendre el telèfon de l'esperança", recorda. 


Als 17 anys va decidir anar-se'n un estiu a l'Àfrica a col·laborar amb una ONG. El primer any a la Costa d'Ivori li va anar bé, però l'estiu següent, el 1996, va agafar el paludisme i va estar a punt de morir. De fet, va veure com li donaven l'extremunció i trucaven als seus pares per comunicar-los que la seva filla havia mort.  La Iolanda es va recuperar miraculosament i, contra la recomanació mèdica i de molta gent, va tornar a l'Àfrica per ajudar més gent. Després va anar al Perú i també a l'Índia amb la mare Teresa de Calcuta.

Potser per aquest esperit es va proposar un segon repte solidari, fer una triatló olímpica per a la Fundació Josep Carreras, contra la leucèmia. I també la va acabar.

Per la Iolanda, la clau per aconseguir tot el que es proposa és envoltar-se de persones positives, "que t'animin i t'escoltin", i apartar les persones tòxiques, "els vampirs energètics". "No pots ser un amargat tota la vida perquè llavors transmets aquesta amargor als altres".

Una extraodinària filosofia.

La Iolanda López, entre el campió del món de Duatló, Roger Roca i jo, 
i la Sonia, la seva germana bessona, també maratoniana.
 
Miquel Pucurull
14/02/2015

1.2.15

Marató de 1978, la primera marató popular

Palafrugell'1978, la 1a marató popular que es va celebrar a l'Estat 

S’ha de dir, per ser coherents, que tot i que la marató de Barcelona de 1980 va ser la primera marató que es va celebrar a Barcelona, va ser la continuïtat de les dues que s’havien fet a Palafrugell, una l’any 1978 i l’altra el 1979. Li cal doncs l’honor, a aquest petit poble de l’Empordà, d’haver estat el lloc on, tot i que per imperatius (no es va poder fer a Barcelona ciutat per manca de permís) es va córrer per primera vegada a Espanya una marató popular. Una prova que fou creada i impulsada per en Ramon Oliu.

Ramon Oliu, pioner de l'atletisme popular, creuant la línia d'arribada
de la marató històrica de Palafrugell 1978

A Palafrugell, doncs, va començar tot..

Els orígens d’aquesta primera marató provenen del fet que l’Oliu, químic de professió, havia estat traslladat eventualment a Barcelona l’any 1977 per l’empresa nord-americana de petrolis on treballava. L’home havia començat a córrer a Estats Units a l’edat de 47 anys i havia fet la marató de Nova York. Pensant que aquí també se’n corrien, en arribar va anar a preguntar a la federació en quin lloc hi havia la propera marató popular per poder apuntar-s'hi.

Sorpresos per la consulta, li van respondre que, de maratons,  únicament se’n corria una cada any en tot l’Estat - el campionat d’Espanya - un any en una regió i un any en una altra, i s’havia de ser atleta de nivell i federat per córrer-la. És a dir, de popular res de res.

Llavors, just en aquest moment, va decidir organitzar-ne una per poder córrer-la. Va anar a les antigues instal•lacions del C. F. Barcelona - una pista de cendra de 350 metres on avui hi ha el mini estadi – i va trobar a en Domingo Catalán (més tard campió del món de 100 quilòmetres) donant-hi voltes, entrenant un 3.000 obstacles. En Catalán no n’havia fet mai cap de marató – gairebé no sabia el que era - però va engrescar-se amb el que li explicava aquell senyor recent vingut d’Amèrica sobre una prova de 42 quilòmetres i escaig. El va adreçar a qui considerava que podia també engrescar-se, el doctor Pere Pujol, tot dient-li que “junt amb uns quants amics d’un poble de la Costa Brava, sé que fan cada any una cursa d’uns quants quilòmetres, una cosa semblant a una marató”.

I allí va anar l’Oliu a trobar-se amb en Pere Pujol. No li va costa gaire seduir també al metge per córrer una marató seriosa, organitzada, i que tingués continuïtat. I l’any següent, el 12 de març de 1978, a Palafrugell, amb els OliuPujol, CatalánPro, Jorba, AntentasNogueraMasllorens... per un circuit format per Palafrugell-Calella-Palafrugell- Regencós- Pals- Torroella i retorn, es va córrer la primera de les maratons populars que es va fer a Espanya, un mes abans de la que es va córrer a Madrid a l’abril.

En la primera de Palafrugell van sortir 185 atletes i van acabar-la 150. La van guanyar, el nord-americà Dave Patterson en homes, en un temps de 2h23’15, i la catalana Matilde Gómez en dones, que ho va fer en 3h55’33.

Respecte dels 150 arribats, una anècdota: els quatre darrers van fer-ho fora de control. El límit que s'havia establert per acabar-la era de 5 hores i ells van arribar més tard. Però l'organització els va esperar i els hi va voler donar temps oficial. El darrer, de nom Von Gotzen, la va fer en 5h22'30. En la llista mecanografiada que s'havia imprès poc després de l'arribada del penúltim, va ser afegit a mà el seu nom, cognom i temps pel mateix Ramon Oliu en persona.

Última fulla de la classificació de la prova, amb l'afegit del darrer arribat, escrit a mà per en Ramon Oliu .

I amb aquesta marató es va engegar el moviment de les curses populars: una forma de practicar l’atletisme obviant els estadis, on fins llavors, durant la dicatadura, havia estat l’únic espai possible per fer-ho. Un moviment que en aquella època va necessitar d’una pedagogia enorme per donar a conèixer les virtuts del córrer pel plaer del córrer, i de la qual se'n van encarregar uns quants pioners liderats per Ramon Oliu. Un moviment que s’ha convertit en un autèntic fenomen social.

Cartell de la primera marató. 1978

Dades bàsiques
Any 1978
Data: 12 de març
Inscrits: 185. Arribats: 150
Guanyadors: 1 Dave Patterson 2.23.15; 2 Josep Pro 2.27.17; 3 Fernando Francisco 2.28.17
Guanyadores: 1 Matilde Gómez 3.55.33; 2 Montse Camps 4.00.41; 3 Ester Inés Mañé 4.59.59
Últim participant: Van Götzen 5.22.30
Temps límit: 5 hores
Circuit: Palafrugell 

                                                                               --------o---------


Miquel Pucurull