Benvingut sigui el creixement que ha experimentat la marató de Barcelona els darrers anys. Per a mi, una marató ha de ser multitudinària. Com més la corren més atractiva és. Passa, però, que en massificar-se, els finalistes triguen molt més en acabar-la.
En la dècada dels anys noranta, la il·lusió de qualsevol popular era baixar de les 3 hores. Actualment, l’objectiu general és el de baixar de les 4. De tal manera, que, comparant, per exemple, la de l’altre dia amb la de l’any 1991 ens trobem amb que:
Enguany van baixar de 3 hores
813 atletes d'un total de
15.387, és a dir un
5%.
L'any 1991 van ser
503 d'un total de
2.656, és a dir un
19%.
I comparant els trams de diferents anys es constata la tendència.
No ho dic, per descomptat, ni per nostàlgia ni com una crítica a ves a
saber el què. Però em resulta sorprenent que siguin pocs els que es
proposin entrenar més del que s’entrena, en general, per tal d’assolir
el que es considera una marca d'un cert rang.
Miquel Pucurull
20/03/2015
