Cada dia apareixen nous productes i noves teories relacionades amb el
córrer. Fa un parell d’anys van sortir al mercat unes sabatilles sense talons,
inventades a Espanya, per cert, que deien que afavorien les articulacions.
Els que les promocionaven afirmaven que estaven concebudes amb la forma de córrer dels africans, que en fer-ho descalços han desenvolupat una tècnica molt depurada i natural, sense fer servir el taló. No sé si han tingut èxit perquè tota la vida ens han recomanat -i hem comprat- les que tenen una bona talonera per no fer malbé, precisament, les articulacions.
Com sigui, va ser un nou producte suportat per una nova teoria, de
les moltes
que sorgeixen en aquest món nostre del córrer, on contínuament n’hi ha
de noves que desmenteixen les anteriors. Per exemple, sobre la de les virtuts de mullar-nos amb esponges cada ics quilòmetres de les maratons, o passar per sota dels aspersors d’aigua, l’enyorat
doctor Pujol deia: “Els investigadors no han pogut trobar cap reducció de la
temperatura corporal dels atletes per l’ús d’esponges i dutxes, i asseguren que
no serveixen per res".
I com aquesta, n’hi ha moltes: fa anys es deia que
el dia abans d’una marató 
s’havia de beure molta aigua (anar a buscar el dorsal
amb una ampolla de litre a la mà era un clàssic), i sobre tot durant la prova:
aigua a dojo. Ara hi ha estudiosos que diuen que compte, perquè un excés de
líquid et pot provocar una baixada de sodi, i pots palmar-la. A mi, que diguin
el que vulguin: una ampolleta cada cinc quilòmetres no me la treu ningú. I dic
ampolleta si pot ser, perquè amb la modernitat dels vasos, et fots l’aigua per damunt i no en beus ni
gota.
Miquel Pucurull
28/08/2019
