27.8.21

Noves teories en el món del córrer


Cada dia apareixen nous productes i noves teories relacionades amb el córrer. Fa un parell d’anys van sortir al mercat unes sabatilles sense talons, inventades a Espanya, per cert, que deien que afavorien les articulacions. 

Els que les promocionaven afirmaven que estaven concebudes amb la forma de córrer dels africans, que en fer-ho descalços han desenvolupat una tècnica molt depurada i natural, sense fer servir el taló. No sé si han tingut èxit perquè tota la vida ens han recomanat -i hem comprat- les que tenen una bona talonera per no fer malbé, precisament,  les articulacions. 
 
Com sigui, va ser un nou producte suportat per una nova teoria, de les moltes
que sorgeixen en aquest món nostre del córrer, on contínuament n’hi ha de noves que desmenteixen les anteriors.  Per exemple, sobre la de les virtuts de mullar-nos amb esponges cada ics quilòmetres de les maratons, o passar per sota dels aspersors d’aigua, l’enyorat doctor Pujol deia: “Els investigadors no han pogut trobar cap reducció de la temperatura corporal dels atletes per l’ús d’esponges i dutxes, i asseguren que no serveixen per res". 

I com aquesta, n’hi ha moltes: fa anys es deia que el dia abans d’una marató
s’havia de beure molta aigua (anar a buscar el dorsal amb una ampolla de litre a la mà era un clàssic), i sobre tot durant la prova: aigua a dojo. Ara hi ha estudiosos que diuen que compte, perquè un excés de líquid et pot provocar una baixada de sodi, i pots palmar-la. A mi, que diguin el que vulguin: una ampolleta cada cinc quilòmetres no me la treu ningú. I dic ampolleta si pot ser, perquè amb la modernitat dels vasos,  et fots l’aigua per damunt i no en beus ni gota.

Miquel Pucurull
28/08/2019 

3.8.21

L’insòlit ensurt d'un maratonià

El que li va succeir al brasiler Vanderlei de Lima en els Jocs d’Atenes del 2004 és una de les històries més insòlites de la marató olímpica.

De Lima marxava al capdavant de la prova amb uns 25 segons de diferència sobre els seus perseguidors i s'encaminava cap a la medalla d'or. De sobte, en el Km 36, un espectador –el pastor irlandès Cornelius Horan- se li va abalançar i el va retenir. No el va deixar anar fins que un altre espectador va sortir en ajuda de l'atleta i va aconseguir tornar-lo al circuit. 

Exhaust i trencat físicament i mentalment, el brasiler va aconseguir refer-se i va conquistar el bronze (2h:12.11) davant de l'afició que omplia l'històric estadi on es van celebrar el primers Jocs Olímpics el 1896.

La victòria va ser per a l'italià Stefano Baldini (2h: 10.55), seguit del nord-americà d'origen eritreu Keflezighi (2h: 11.29) i del brasiler.
Vídeo de l'incident:


Malgrat l’ensurt, Vanderlei de Lima estava content. "És igual el que m’ha passat . He aconseguit el bronze i estic molt feliç de poder pujar al podi amb aquests dos atletes".

L'incident va commocionar Brasil i De Lima es va fer molt popular. El Comitè Olímpic Internacional (COI) li va concedir la medalla Pierre de Coubertin per la seva esportiva actitud. Dos mesos després, el boicotejador, que havia dit que volia cridar l'atenció sobre la bíblia i anunciar la segona vegada de la vinguda de Crist, li va demanar perdó per carta.

En els Jocs de Rio'2016, De Lima va ser l’encarregat d’encendre el peveter olímpic. Un honor que el va  convertir en més llegenda a Brasil. 

                                                     ---------------
Miquel Pucurull