Amigues i amics, cada cop, la gent viu més. I els atletes, permeteu-me la bajanada, més que ningú. Ho dic perquè, per raons lògiques, m’interessen molt les notícies sobre les persones grans de edat, molt grans, que es mantenen en forma i aconsegueixen reptes sorprenents. I he llegit fa poc que un corredor nord-americà, de nom Lester Wright, ha batut el rècord del món dels 100 metres llisos de la categoria de més grans de cent anys. Ho va fer, precisament, l’endemà de complir-ne 100. És doncs el centenari més ràpid del planeta. Els va córrer en 26 segons i 34 dècimes, que suposa anar, si més no durant aquella distància, a un ritme, déu n’hi do!!! de a 4,40 el quilòmetre. Deia que cada vegada hi ha més iaios i iaies, i alguns tracten d’estar en forma. A l’atletisme de veterans (masters en diuen) hi ha fins i tot la categoria de 105 anys. En la cursa que va aconseguir el rècord, el senyor Wright va acabar setè de nou participants, guanyant a un home de 92 anys i un altre de 86. He accentuat que va córrer a una inusitada velocitat per a una persona de la seva edat –o molt més jove, perquè ja ho voldria jo mateix - però no és aquesta l’essència del cas. El que és fascinant és que un centenari sigui capaç de posar-se unes bambes i anar-se’n a córrer. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
01/05/2023
