21.3.17

Baixar de 3h a la marató, difícil. De 2h30, una proesa

Actualment, en comparació a vint o trenta anys enrere, són pocs els corredors de l’Estat que aconsegueixen baixar de 3 hores a la marató. I no diguem de 2h30.
A la marató de Barcelona d'aquest any 2017 només van baixar de 3 hores 340 catalans i espanyols. Dic que només perquè, per comparació, i per posar un exemple, el 1987, fa trenta anys, van ser 460. (Com a dada, el gran total d’arribats d’aquest anys (16.192), ha sigut set vegades més que fa trenta anys (2.443). És a dir que enguany, els participants de l’Estat que han baixat de les 3 hores, a banda de ser menys que fa trenta anys, han sigut un 2% del total, mentre que llavors van ser el 19%.)

I si ens fixem en els que baixen de les 2h30, llavors la fita és encara més complicada, reservada a molt pocs. Aquest any no hi ha hagut cap corredor català i espanyol que ho hagi aconseguit. I l’any 1987 van ser 21.

Per a mi és bastant inexplicable el que passa. Tenint en compte que ja fa temps que cada cop hi ha més corredors que es converteixen en maratonians, sorprèn que no sorgeixin atletes que siguin capaços de fer millors marques que les que es fan ara.

Només se m’acut que la raó està en què s’entrena molt menys quilòmetres per córrer la marató que anys enrere.

Miquel Pucurull
28/03/2017

20.3.17

Primera Cursa d'El Corte Ingles. Any 1979

Es parla sovint del ”boom actual del córrer”. Per a mi, però, el d'ara és el segon boom. N'hi va haver un primer en la dècada dels vuitanta. Només cal recordar que el dia 27 de maig de 1979 es va celebrar la primera Cursa d’El Corte Inglés i la van córrer 17.184 persones.

Alguns apunts de l’efemèride:

- S'anunciava com la 1ª Carrera Popular Ciutat de Barcelona.

                                         

- La van guanyar en Domingo Catalán en homes (28'47") i la Maria Antònia Griñó (36'05") en dones.
         
                               
- La distància va ser de 9 kms.

- Van donar 1 hora i mitja de temps límit per fer-la.

- El recorregut va ser molt diferent de l’actual: Ronda de Sant Pere – Ronda Universitat – Ronda de Sant Antoni - Sepúlveda - Rocafort - Paral·lel - Passeig de Colom - Passeig d’Isabel II - Avgda. Marqués d’Argentera – Parc de la Ciutadella - Passeig Lluis Companys – Ronda de Sant Pere – Plaça Urquinaona – Via Laietana – Jaume I –Plaça Sant Jaume- Ferran – Rambles i Plaça Catalunya.

                        

- La històrica primera cursa va constituir un èxit clamorós i inesperat: els organitzadors, pocs dies abans de celebrar-se, feien aquesta declaració al Mundo Deportivo:
"- Ens ha sorprès a tots. A mesura que s'acosta la cursa s'estan batent els rècords de participació. Nosaltres esperàvem tenir 2.000 inscrits i al ritme que anem ens aproparem als 10.000".

La realitat va ser que s'hi van inscriure més de 18.000 participants i la van acabar 17.184, el més gran d'edat, un avi de 84 anys, i el més petit, un nen de 5. Havia començat el primer boom del córrer després de més de quaranta anys de no poder-ho fer fora dels estadis. 



     L'èxit d'aquesta cursa d'El Corte Inglés va servir per impulsar iniciatives relacionades amb el córrer. Com, per exemple, la creació de "Circuits Cola-Cao". Se'n van fer sis a la ciutat de Barcelona per anar a entrenar: al Parc de l'Oreneta, Carretera de les Aigües, Parc Güell, Parc de la Ciutadella i zona de Montjuïc. 

    També, per altra banda, va néixer mesos més tard la 1ª Cursa Open Jean Bouin per a corredors populars.

                                     ------o------

Miquel Pucurull
    

-     

18.3.17

Noruega, un país de maratonianes de llegenda

Cap mitjà de comunicació en parla. Però el diumenge, a la Marató de Barcelona, una noruega, de nom Vera Nystad, va fer un temps excepcional donada la seva edat, 71 anys.

Va acabar la prova en 3h47’49, segona de la seva categoria de més de 65.

 
En escriure aquestes quatre ratlles he recordat a dues grans atletes noruegues, Grete Waitz i Ingrid Kristiansen, dominadores de la llarga distància a finals dels anys setanta i tota la dècada dels vuitanta.

Grete Waitz, esquerra, i Ingrid Kristiansen


Grete Waitz, desapareguda prematurament el 2011 a l'edat de 57 anys. Va guanyar la marató de Nova York 9 vegades, entre la primera el 1978 i la darrera el 1988, i va batre el rècord del món de marató tres cops, el 1978, 79 i 80. També va guanyar la de Londres el 1983, on va batre el seu quart i
últim rècord mundial (2h25'29) i el 1986. Es va retirar de la competició el 1991 i va continuar vinculada a l'atletisme, ajudant a la seva promoció i realitzant tasques humanitàries vinculades als Special Olympics, on competeixen persones amb discapacitats intel·lectuals. És una veritable llegenda a Noruega: a l'exterior de l'Estadi Bislett d'Oslo hi ha una estàtua en el seu honor, i el seu rostre apareix fins i tot en alguns segells.

L'altra mite és Ingrid Kristiansen, tres anys més jove que Grete, considerada com una de les millors fondistes de la història: ex recordwoman del món dels 5.000, els 10.000 i la marató. Es va retirar també el 1991 desprès d’haver aconseguit una medalla d’or i una de bronze en uns Mundials (10.000 i 3.000 metres), un or i un bronze en uns Europeus (10.000 i marató), un or i dos bronzes en uns campionats del món de cros i proclamar-se dues vegades campiona del món dels 15 km de camp a través. A més, va guanyar les maratons d'Estocolm (tres cops seguits), Houston, Londres, Boston, Chicago i Nova York. El seu rècord del món de marató, aconseguit a Londres el 1985 (02:21:06), va durar 13 anys. Actualment es dedica a entrenar atletes de fons. 

Miquel Pucurull
Editat 18/03/2017