Segueix el boom de les curses populars.
L’any passat vaig fer un estudi (el lector sabrà disculpar el pretensiós que resulta el terme) per veure com s'havia produït el que s'anomena el boom del córrer. Ho vaig fer a partir de les classificacions de les curses, i n’he realitzat un altre ara, acabat el 2012, a fi i efecte de comprovar, amb dades, el que tots veiem: que, en efecte, l’atletisme popular gaudeix de molt bona salut.
L’any passat vaig fer un estudi (el lector sabrà disculpar el pretensiós que resulta el terme) per veure com s'havia produït el que s'anomena el boom del córrer. Ho vaig fer a partir de les classificacions de les curses, i n’he realitzat un altre ara, acabat el 2012, a fi i efecte de comprovar, amb dades, el que tots veiem: que, en efecte, l’atletisme popular gaudeix de molt bona salut.
Parlem de números.
D’una mostra de 200 mateixes curses de diverses distàncies celebrades en el 2011 i en el 2012, l’augment de participació del darrer any ha estat del 12%.
Per altra banda, s’han deixat de fer 7 curses que es van fer el 2011, però se’n han creat 52 de noves (22 de 5 kms; 22 de 10; 2 mitges i 6 d’altres quilometratges).
En qualsevol cas, aquest augment del 12% de la mostra és inferior al 17% que hi va haver l’any passat sobre el 2010, realitzat llavors amb una mostra de 157 mateixes curses. No m’arrisco a concloure que pugui ser degut a la crisi, però s’observa que en el segon semestre de l’any és quan s’ha produït la menor afluència. Per altra banda, si l’augment és menor del que hi va haver un any abans, cal dir que l’anàlisi contempla únicament les curses de ruta; no hi són ni les curses de muntanya ni les triatlons, la participació de corredors i corredores en les quals creix moltíssim.
A propòsit dels augments, es dóna la circumstancia que, com més multitudinària és una prova, més incrementa d’un any a l’altre. Ho confirma el fet de que en les curses on han corregut més de 1.000 participants (47 de l’estudi), l’increment ha estat del 17%; en les 59 de entre 999 i 500 ha estat només del 3%; i en les 94 de menys de 500 hi ha hagut un 5% menys de participació. És a dir que, malgrat tothom diu que les curses de molta gent són angoixants i procuren fugir-ne, la realitat sembla desmentir-ho.
Més coses:
Les 10 curses amb més participants arribats durant el 2012 (consideració apart la Cursa d’El Corte Inglés) han estat:
CURSA | Km | 2012 |
Barcelona Bombers | 10 | 21.692 |
Barcelona | Marató | 16.216 |
Barcelona La Mercè | 10 | 12.759 |
Barcelona Jean Bouin Open | 10 | 11.031 |
Barcelona | Mitja | 10.722 |
Barcelona Cursa dels Nassos | 10 | 9.313 |
Granollers | Mitja | 7.928 |
Barcelona Barri Sant Antoni | 10 | 3.509 |
L'Hospitalet (Nocturna) | 10 | 3.274 |
Montornés Montmeló | Mitja | 2.976 |
D’aquestes deu, la que ha crescut més és la Mitja de Barcelona, amb un 55% més que l’any anterior, seguida de la Marató, amb un 21%
Una observació final: no es comparable, però la participació total en el 2012, afegint les 52 curses noves a les 200, ha estat de 312.235 corredors i corredores versus 257.527 del 2011, la qual cosa significa un 21% més.
La taula següent conté les curses de l’estudi d’enguany, que s’afegeixen al de l’any passat, amb el nombre d’arribats des de 1980 fins el 2010 en intervals de cinc anys (els arribats en els anys en qüestió) i els de 2011 i 2012. A sota, l'evolució en un gràfic. (*)
(*) Dades de les curses actuals obtingudes mitjançant les classificacions de les curses a les webs d'Internet. Les dades antigues mitjançant revistes i arxius propis.
(*) Dades de les curses actuals obtingudes mitjançant les classificacions de les curses a les webs d'Internet. Les dades antigues mitjançant revistes i arxius propis.
Com
deia l’any passat, la relació no és, òbviament, exhaustiva. Moltes proves no hi
figuren perquè no hi han els resultats en cap lloc; o si més no, no he sabut
trobar-los. Tampoc, per altra banda, és completa, perquè d’alguns anys no he
pogut aconseguir totes les dades i hi figura un “dd”.
Sovint
es parla del boom actual del córrer. Les dades i el gràfic permeten concloure
que hi va haver un primer boom a partir dels anys 80, que va arribar al seu
punt màxim poc després dels Jocs Olímpics. Més tard va haver una
inflexió, per recuperar-se a partir del 2005 i tornar un segon boom -en bona
mesura per la creació de moltes noves proves, i sobre tot per la incorporació
al món del córrer de nous participants- especialment acusat en els darrers
quatre o cinc anys, i molt acusat el 2011 i el 2012.
Tot
plegat vol ser, en definitiva, una “radiografia” del que ha succeït en els 32
darrers anys en les curses populars d’una mostra. I res més que això. Si té
algun valor per algú (segurament molts dels lectors hauran participat en
diverses curses de l’anàlisi) em donaré per satisfet.
Miquel Pucurull
13/01/2013