2.10.19

Córrer ens va fer humans


Uns estudis realitzats pel biòleg Dennis Bramble de la Universitat de Utah i de l'antropòleg Daniel Lieberman de la de Harvard, publicats en la prestigiosa revista científica Nature el 2004, suggerien que els primats van evolucionar, modificant el seu cos, perquè per poder caçar a la sabana africana necessitaven córrer grans distàncies i avançar-se a altres animals, molt més ràpids però menys resistents.

Recopilo i transcric el que em sembla més essencial:

La forma actual del cos humà es deu a una excepcional habilitat per córrer llargues i maratonianes distàncies, segons l’informe, que posa de manifest 26 trets anatòmics que fan de l'espècie humana corredors i corredores excepcionals.  Per això tenim els muscles separats del cap, una sèrie d'elàstics tendons en la part del darrere de les nostres cames i peus (tendó d'Aquiles), i natges ben definides, entre altres trets.

Parlant de natges, diuen que el gran cul del ser humà és molt important:  els seus músculs són essencials per estabilitzar el tronc del cos quan correm, ja que connecten el fèmur amb el tronc. Al córrer, tirem el maluc cap a endavant, i el nostre darrere actua com un estabilitzador que ens impedeix que ens donem de nassos contra el terra cada vegada que donem un pas.

A part de tenir un gran cul – un tret distintiu que no compartim amb la resta de primats - , l'ésser humà està construït d'una forma bastant especial, afirmen els seus autors. Som tot un compendi de bons corredors. Comparant-nos amb els nostres avantpassats ancestrals, el cap es balanceja amb facilitat al córrer, en comptes de ser un rígid meló lligat al coll; tenim un lligament especial que sorgeix del clatell que permet absorbir els impactes; discos vertebrals més amples i grans, que absorbeixen l'impacte dels peus contra el terra.

Res d'això s'observa en els australopitecs  per exemple. La grandària i forma del cos és essencial, indiquen els autors. Els nostres avantbraços són curts, en comparació dels llarguissims avantbraços dels ximpanzés , i els usem com balancins per equilibrar la part baixa del cos durant la carrera, a més de necessitar menys múscul per a tenir-los flexionats, el que fet i fet significa menys despesa d'energia.

D'acord amb els autors, un cos estilitzat, amb cintura, pelvis i tronc estrets, ofereix una millor superfície cutània per a alliberar-nos de la calor durant l'esforç, i permet a les dues parts del cos, la superior i la inferior, moure's de forma independent, la qual cosa facilita la carrera.

Mirem-nos les cames. Són llargues, no? Les dels ximpanzés són curtes. Igualment, els llargs lligaments i els tendons, incloent el d'Aquil·les, asseguren, són més aptes per córrer durant molt temps i més eficients al gastar menys energia.

Els formidables talons dels nostres peus són com coixins per absorbir els impactes, i el peu humà, amb dits més curts, l'arc en la planta, i lligaments que actuen com molles, ho converteix en un instrument rígid i extraordinàriament resistent per picar a terra mentre es corre.


"És més que probable que gràcies a l'habilitat desenvolupada del córrer, els primers humans van accedir a les proteïnes d'animals, per les quals competien altres depredadors", conclou un dels autors.

                                                                 -------o-------

Els 6 Estiraments Màgics

Extrec un interessant capítol d'un dels llibres del doctor George Sheehan titulat "Correr es salud", que conservo en el meu bagul. L'he volgut traduir al català per penjar-lo al bloc.

Es tracta de un text en el qual recomana una cosa que els corredors no fem gaire: estirar. Ell en diu Els 6 Estiraments Màgics. Ho va escriure l'any 1978 i, al meu entendre, no ha perdut gens de vigència.

ESTIRAMENTS

Si vols prendre part en una marató, has d'entrenar-te corrent un mínim de 10 quilòmetres diaris. Si desitges adquirir l'alt nivell físic de què parlen els corredors, has de fer el mateix que ells. Si prefereixes morir d'alguna cosa que no sigui un atac cardíac, els 10 quilòmetres diaris són fisiològicament magnífics. Però sàpigues una cosa: el desastre et perseguirà fins a les mateixes portes del cel si no fas Els 6 Estiraments Màgics.

Es tracta d'uns exercicis estudiats per contrarestar els efectes dolents de l'entrenament diari: el desequilibri muscular que accentua les síndromes d'ús excessiu dels peus, cames, genolls i la part inferior de l'esquena.

Sense Els 6 Màgics, amb uns peus concebuts per caminar sobre la sorra o la terra, aviat et convertiràs en un ex corredor, incapaç de tolerar 5.000 cops de peus per hora sobre una superfície dura i plana com és l’asfalt.

L'entrenament desenvolupa massa els músculs que representen les fonts de força, és a dir, els músculs de la part posterior de la cama, la cuixa i la part inferior de l'esquena; es tornen curts i inflexibles. Els músculs antagonistes de la part davantera de la cama, de la cuixa i del abdomen es tornen relativament febles.

Els 6 Màgics són necessaris per corregir aquest desequilibri força-flexibilitat.

Els 3 primers estenen els músculs que generen la força; els altres 3 enforteixen els antagonistes.

1er exercici extensor
El primer exercici extensor és realitza flexionant els braços amb les mans planes sobre una paret; és per als músculs del tou de la cama (els músculs del soli i dels bessons). Mantenint-te amb els peus plans sobre el terra a uns noranta centímetres de la paret, inclina’t cap a endavant mantenint els genolls sense doblegar, les cames rectes i els peus plans. Conserva aquesta posició durant deu segons. Relaxa’t. Repeteix els moviments durant un minut.


2on exercici extensor
El segon exercici és l'extensió del tendó de la sofraja (darrera el genoll). Posa la cama, mantenint-la recta i amb el genoll sense doblegar, sobre una banqueta, més tard sobre una cadira i, finalment, sobre una taula, a mesura que vagis millorant. Manté l'altra cama també recta i amb el genoll sense doblegar. Duu el teu cap cap al genoll de la cama estesa. Conserva aquesta posició durant deu segons. Relaxa’t. Repeteix els moviments durant un minut, alternant les cames.


3er exercici extensor
El tercer i últim exercici d'extensió és el “d’esquena amunt”, per als tendons de les sofrages i la part inferior de l'esquena. Posa’t d'esquena a terra, eleva les teves cames, sense doblegar-les, sobre el cap i intenta tocar el terra amb les puntes dels peus. Conserva aquesta posició durant deu segons. Relaxa't doblegant els genolls i duent-les cap a les orelles mantenint-te així durant deu segons. Repeteix els moviments durant un minut.


1er exercici enfortidor
El primer exercici enfortidor és per als músculs de la canyella (Part anterior de la cama, damunt mateix de l'aresta anterior de la tíbia). Asseu-te damunt d’una taula amb les cames penjant. Aguanta una borsa amb un pes d'un a dos quilos sobre els dits d'un peu. Flexiona el peu cap amunt, mantenint-lo així durant sis segons. Relaxa’t. Repeteix els moviments durant un minut.


2on exercici enfortidor
Segon exercici: per enfortir els quàdriceps adopta la mateixa posició anterior amb el mateix pes. Aixeca la cama fins a posar-la totalment recta. Conserva aquesta posició durant sis segons. Relaxa’t. Repeteix els moviments durant un minut alternant les cames.


3er exercici enfortidor
El tercer i últim exercici consisteix en incorporar-se amb les cames doblegades. Posa’t d'esquena al terra amb els genolls doblegats i amb els peus prop de les natges. Aixeca el cos de cintura cap amunt fins quedar-te assegut. Torna a posar-te amb l'esquena al terra. Repeteix diverses vegades, però no més de vint.

Es triga una mica més de 6 minuts a fer Els 6 Estiraments Màgics. Fets abans i després de córrer, només invertiràs 12 minuts diaris en el manteniment del teu equilibri muscular, contrarestant així les fractures per un excés d'esforç, els esquinços en els talons, la tendinitis d'Aquil•les, les fissures en les canyelles, el genoll de corredor, la ciàtica...

George Sheehan
(Doctor en medicina)

Il•lustracions de Nora Sheehan

                                                    ------o------

Afegeixo: aquests exercicis s'han de fer suaument. Hi ha corredors i corredores que se'ls veu patir molt fent estiraments. I no és això. Per altra banda, potser semblarà poca estona només 6 minuts abans d'entrenar o participar en una cursa, i 6 minuts després. Ramon Oliu, que va incloure Els 6 Màgics d'en Sheehan en el seu llibre L'Essència del córrer, deia al respecte: "Altres exercicis més no us faran cap mal, però invertireu un temps que és millor passar-se'l corrent".

Miquel Pucurull