Fa poc s’han complert 123 anys dels primers Jocs
Olímpics moderns. Es van celebrar a Atenes i van concloure amb la marató. No dic
res de qui la va guanyar, el grec Spiridon, perquè és ben sabut, sinó del que
va quedar últim dels nou corredors que la van acabar: el també grec, Socratis
Lagoudakis, que ha passat a la història per una acció que va dur a terme poc
després de fer la marató. Va ser de gran importància per a la humanitat, tot i
que crec que no és gaire coneguda. No té res a veure amb l’esport. A finals del
segle XIX i primeries del XX, la lepra assolava al món. I Lagoudakis, que era
metge de professió, va prendre una
decisió esfereïdora: la d’inocular-se bactèries d’aquesta malaltia per tal
d’investigar sobre el mal. Comprovava en el seu mateix cos la seva evolució, contribuint,
així, a trobar el remei per aturar-la. Curós per no contagiar, se’l considerava
esquerp i poc sociable perquè evitava qualsevol contacte amb els demès i se’l
coneixia com l’home que no dóna mai la mà. Res més lluny de la realitat. Amb
un altruisme extrem, Socratis Lagoudakis, l’últim participant de la primera
marató olímpica, va ajudar a que la Ciència aprofités el seu sacrifici i les
seves experiències per eradicar una malaltia aterridora com la lepra. Un
sacrifici i una malaltia que, finalment, el van dur a la mort.
Miquel Pucurull
20/08/2019
