Es diu, amb raó, que les curses populars estan perdent
participants en comparació amb anys anteriors. No sé, però, si som conscients
que cada cop hi ha més proves. Per posar un exemple, el nombre de les que se
celebren a la ciutat de Barcelona és impressionant. N’hi ha 60 a l’any. En algunes,
aprofitant l’estructura, fan dues o més distàncies. I si afegim una triatló, una aquatló, tres curses
d’orientació i les de muntanya que es fan a Collserola, el total és de gairebé 100. A l'abast dels barcelonins, sense sortir
de casa, com aquell què diu. L’increment
ha estat espectacular en els darrers temps. Diria que coincideix amb el reeixit
retorn de la marató l’any 2006. En concret, en deu anys -del 2008 al 2018- s’han
multiplicat per tres el nombre de curses pels carrers de Barcelona. La
diferència és estratosfèrica quan es compara amb fa anys, quan engegava
l’anomenat boom del córrer. És per quedar-se de pedra en comprovar l’evolució:
llavors eren exactament 7 i ara són 100. No és estrany que hi hagi qui es
queixi, fins i tot amb cartes als diaris, perquè “no pot circular amb el cotxe
per culpa de les curses”. A mi m’agrada molt que sigui així: m’alegra que, si
més no, els diumenges, la ciutat sigui per als ciutadans a peu (i per als que
correm) i no únicament per als automobilistes.
Miquel Pucurull
01/08/2019
