Amigues i amics, fa uns dies s’ha celebrat la marató de Nova York, una prova icònica plena d’històries. Va ser inspirada per Fred Lebow, un romanès supervivent de l'holocaust jueu que va arribar a la ciutat als anys seixanta. Quan no ho feia ningú, va començar a córrer al voltant d’un llac que hi ha a Central Park i va pensar que estaria bé fer una marató en aquest mateix espai. Amb l’ajuda d’un amic va organitzar la primera el 13 de Setembre de 1970. S’hi van inscriure 127 participants i la van acabar 55 homes. L'única dona va haver d'abandonar. En aquella època, no estava ben vist que les dones hi participessin i tenien molts entrebancs. El 1972 només eren sis. Però, tot i ser poques, van fer molt soroll. Les sis van asseure’s al terra a la línia de sortida de la marató per protestar per una norma que consideraven sexista i les discriminava: no podien sortir amb els homes i havien de començar la cursa 10 minuts abans que ells. No es van posar dempeus fins que no va arribar el moment de la sortida dels nois. Llavors sí, van començar a córrer. Està vist que les reivindicacions fan canviar coses, perquè, des d'aquell any, tots i totes surten a la mateixa hora. Per acabar, un parell d’apunts que il·lustren la puixança del córrer: en la primera marató de Nova York de l’any 70, hem dit que s’hi van inscriure 127 atletes. Doncs bé, l’altre dia eren 52.000. I el guanyador d’aquella primera va rebre com a premi un rellotge de polsera d’escàs valor, i el d’enguany, 150.000 dòlars. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
12/11/2023
