Amigues i amics, fa 120 anys, la marató era una prova desconeguda. El cubà Félix Carvajal, alies "El Andarin", va participar en la deis Jocs Olímpics de 1904 a Saint Louis, sense entrenament. Havia caminat molt; això sí, perquè feia d'home anunci' a l'Habana duent cartells de propaganda. També, com que no tenia diners, va caminar durant un mes, des de Nova Orleans, on havia arribat en vaixell, a la ciutat de Saint Louis. L'home es va presentar a la sortida amb uns pantalons llargs, una camisa i sabates. Amb tot, els cronistes diuen que aviat es va situar al capdavant de la prova i era un ciar aspirant a la medalla d'or. Però com que tampoc sabia com avituallar-se, tenia gana i es va afartar de pomes verdes d'un pomer que hi havia al Km 25. Un gran error: va patir una diarrea i va haver d'aturar-se sis cops -no cal dir per què-. Va acabar com va poder, en quart lloc, i no va aconseguir l'or que l'hi hauria permès gaudir d'una bona vida al seu país. No va ser així. Tot i que a Cuba el van rebre com un heroi, amb el temps la seva gesta es va oblidar, les coses no li van anar bé, i Félix Carvajal va acabar vivint míserament sota d'un pont. Per culpa de no saber com afrontar una marató, per un tip de pomes. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
06/05/2024
