Amigues i amics, no m’hi acabo d’acostumar: cada cop que llegeixo als diaris que un atleta ha estat suspès per dopatge, em fa mal. Fa pocs dies s’ha sabut que la corredora que va quedar segona a la marató de Sevilla al febrer, la kenyana Josephine Chepkoech -coneguda a casa nostra perquè va quedar segona a la mitja de Barcelona del 2019- ha donat positiu per testosterona i l’han suspès per 7 anys. Malauradament, les notícies sobre dopatge a Occident estan a l’ordre del dia. Però, ara, també ho són a l’Africa. La llista de corredors i corredores d’aquest continent que estan suspesos per donar positiu és llarga. La cosa és tan seriosa que fins i tot que el govern de Kenia està prenent mesures dràstiques per tal de resoldre el problema. Diuen que als que detinguin pel frau, els tractaran com si fossin traficants de drogues. És una autèntica desgràcia: també es dopen els atletes africans. A mi em sap greu pel que significa per la puresa de l’esport, i em sorprèn, perquè, per les seves marques, sempre havia considerat als kenyans i etíops com d’un altre planeta i em pensava que no els hi feia falta fer trampes. Està clar que no és així. Amigues i amics, farem vacances, i d’aquí unes setmanes -si ho voleu- ens tornarem a trobar. Mentrestant, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
10/06/2024
