Amigues i amics, fa temps que reivindico que els temps per acabar les curses populars siguin més llargs. Ho demano, per tal que –disculpeu el meu interès- les puguin córrer veterans i veteranes que no poden perquè cada cop són més curts. Per això, avui vull felicitar públicament als organitzadors de la Cursa de la Diagonal del diumenge passat a Barcelona, perquè, sortosament i insòlitament, van ampliar el seu temps límit. Era d’una hora i 15 minuts i va ser d’1 hora i mitja. I amb aquesta iniciativa, la participació va augmentar notablement: la prova de 10 quilòmetres la van acabar 6.700 corredors i corredores, mentre que l’any passat van ser 5.200. A banda, n’hi va haver una de 5 amb 1.300. Així que, entre les dues, van ser gairebé 3.000 participants més que fa un any, la qual cosa confirma que donar temps per acabar una cursa és un benefici per tots; pels que la munten i pels que la volen córrer. Deia que donar més marge afavoreix els més grans d’edat. Però no únicament. També a les dones. L’any passat, les que van fer aquesta cursa no arribaven a dos mil. L’altre dia van ser tres mil quatre-centes. No sé com s’ho hauran fet els organitzadors per convèncer a l’ajuntament –gens procliu a que els diumenges hi hagi atletes pels carrers perquè fan difícil la circulació de ses majestats els automobilistes- i se’ls ha d’agrair de tot cor que ho hagin aconseguit. Tant de bo no hagi estat un miracle. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
03/06/2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada