Baixar de 3h a la marató, difícil. De 2h30, una proesa

Actualment, en comparació a vint o trenta anys enrere, són pocs els corredors de l’Estat que aconsegueixen baixar de 3 hores a la marató. I no diguem de 2h30.

A la marató de Barcelona d'aquest any 2017 només van baixar de 3 hores 340 catalans i espanyols. Dic que només perquè, per comparació, i per posar un exemple, el 1987, fa trenta anys, van ser 460. (Com a dada, el gran total d’arribats d’aquest anys (16.192), ha sigut set vegades més que fa trenta anys (2.443). És a dir que enguany, els participants de l’Estat que han baixat de les 3 hores, a banda de ser menys que fa trenta anys, han sigut un 2% del total, mentre que llavors van ser el 19%.)

I si ens fixem en els que baixen de les 2h30, llavors la fita és encara més complicada, reservada a molt pocs. Aquest any no hi ha hagut cap corredor català i espanyol que ho hagi aconseguit. I l’any 1987 van ser 21.

Per a mi és bastant inexplicable el que passa. Tenint en compte que ja fa temps que cada cop hi ha més corredors que es converteixen en maratonians, sorprèn que no sorgeixin atletes que siguin capaços de fer millors marques que les que es fan ara.

Només se m’acut que la raó està en què s’entrena molt menys quilòmetres per córrer la marató que anys enrere.

Miquel Pucurull
28/03/2017