Va acabar la prova en 3h47’49, segona de la seva categoria de més de 65.
En escriure aquestes quatre ratlles he recordat a dues grans atletes noruegues, Grete Waitz i Ingrid Kristiansen, dominadores de la llarga distància a finals dels anys setanta i tota la dècada dels vuitanta.
Grete Waitz, esquerra, i Ingrid Kristiansen |
últim rècord mundial (2h25'29) i el 1986. Es va retirar de la competició el 1991 i va continuar vinculada a l'atletisme, ajudant a la seva promoció i realitzant tasques humanitàries vinculades als Special Olympics, on competeixen persones amb discapacitats intel·lectuals. És una veritable llegenda a Noruega: a l'exterior de l'Estadi Bislett d'Oslo hi ha una estàtua en el seu honor, i el seu rostre apareix fins i tot en alguns segells.
L'altra mite és Ingrid Kristiansen, tres anys més jove que Grete, considerada com una de les millors fondistes de la història: ex recordwoman del món dels 5.000, els 10.000 i la marató. Es va retirar també el 1991 desprès d’haver aconseguit una medalla d’or i una de bronze en uns Mundials (10.000 i 3.000 metres), un or i un bronze en uns Europeus (10.000 i marató), un or i dos bronzes en uns campionats del món de cros i proclamar-se dues vegades campiona del món dels 15 km de camp a través. A més, va guanyar les maratons d'Estocolm (tres cops seguits), Houston, Londres, Boston, Chicago i Nova York. El seu rècord del món de marató, aconseguit a Londres el 1985 (02:21:06), va durar 13 anys. Actualment es dedica a entrenar atletes de fons.
Miquel Pucurull
Editat 18/03/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada