Com deia, les crítiques a Kilian Jornet a França (a França, repeteixo) estan a l'ordre del dia. Gairebè el fan responsable de les imprudències d'alguns. A la revista digital Desnivel.com, llegeixo una crítica que li fa el patró d'alta muntanya de Chamonix, Stéphane Bozon: "Sabíem que això arribaria. Vam veure el vídeo de la seva ascensió al Mont Blanch en pantalons curts, màniga curta i sabatilles... Després d'una estona comença a arribar al Couloir du Goûter. Els corredors pugen a més altitud. Però el Couloir du Goûter, això és alpinisme. I punt! De l'efecte Jornet ja es veu el resultat: una relliscada en el pendent d'una glacera i, al final, un mort. Aquest és el fenomen mediàtic al voltant del trail a alta muntanya. Córrer per senders no té res a veure amb escalar en alta muntanya!".
A la vista de tot plegat, en Kilian Jornet ha sortit al pas i ha publicat un molt interessant text a l'esmentada revista Desnivel.com, en què dóna la seva opinió sobre la formació i les regulacions, una referència per a totes i tots aquells que surten a la muntanya.
1. COMPRENDRE
L'alpinisme és una activitat de risc. No podem pensar que estem segurs allà fora.
Hem d'entendre que les muntanyes i la natura són un mitjà que no podem controlar. Anselme Baud deia que quan era jove tenia por de si mateix, per no conèixer les seves capacitats, però no del medi, i que en fer-se vell li passava el contrari. Necessitem entendre que les muntanyes no són previsibles, i que coses fora del que és habitual poden ocórrer. Les muntanyes es mouen, les roques cauen, les esquerdes s'obren, les allaus cauen ... i això és diferent en cada àrea de muntanya, depenent de la seva formació geològica (granit, calcària), els patrons meteorològics (prop del mar, en l'interior, més al nord o més al sud) els tipus de glaceres, la qualitat de la roca.
Així que necessitem entendre els sistemes muntanyosos en què ens trobem per trobar els possibles riscos i prevenir-los.
2. APROXIMAR-S’HI AMB HUMILITAT
És bàsic conèixer les nostres capacitats, la nostra experiència i tècnica.
Si volem progressar hem d'entrenar les nostres capacitats i tècnica en llocs segurs (escalar en parets amb bolts, o en rocòdroms, guanyar forma física en camins de risc baix, escalar en gel a top-rope) i així estar realment segurs de les nostres capacitats abans d'anar a les muntanyes, on és important tenir un gran marge fins als nostres límits. No podem sobreestimar les nostres capacitats quan estem en un lloc amb risc, perquè només tenim una oportunitat i la nostra vida està en risc.
Per descomptat cometem errors per inexperiència, caiem, podem tenir accidents, i això és part del nostre procés d'aprenentatge, moltes vegades mirem cap enrere i diem: "oh, aquell dia vaig ser estúpid, vaig prendre molts més riscos dels que devia". És un procés d'aprenentatge, però hem de minimitzar això.
3. APRENDRE
Mai cal deixar d'aprendre.
Observar la natura i les muntanyes en què ens trobem, (observar les glaceres a l'estiu per veure com es mouen les esquerdes, mirar les condicions de la neu cada dia i com l'afecten els vents, com les altes temperatures afecten la caiguda de roques en cada lloc, a quines zones afecta el sol, per saber on hi haurà neu tova, o neu dura i gel).
Més important és tenir mentors. Persones amb més coneixements i experiència que la comparteixin amb nosaltres. O contractar guies. Realitzar formacions ... hi ha moltes a la xarxa. Però també sobre el terreny. És important passar una setmana abans de cada hivern practicant recerques en allaus, rescat en esquerdes, anàlisi de capes de neu, i una setmana abans de l'estiu practicant maniobres de corda i coneixements de seguretat.
4. PLANIFICAR I ADAPTAR
Preparar un pla de l'activitat: ruta prevista i rutes alternatives i fuites, previsions meteorològiques, croquis i descripcions de les rutes, analitzar fotografies i mapes.
Anar acompanyat, o si vas sol, deixar dit on vas, o donar indicacions, pensa sobre quin material necessites per a cada activitat i per les condicions previstes ... i el més important: adapta't a les condicions durant l'activitat; mai és un error donar-se la volta.
Si és un estiu càlid, pot haver-hi més caiguda de pedres i esquerdes obertes del que previst, si hi ha neu fresca, o després d'alguns dies de pluja, pot haver zones que rellisquin a l'escalar, i les esquerdes poden estar ocultes per la neu fresca.
Si no ens sentim físicament bé, trigarem més temps, estarem més cansats, i no serem capaços de moure'ns amb seguretat. Les muntanyes no es mouen ... torna a casa, entrena i prepara't més durament, i torna quan estiguis bé.
5. ACCEPTAR
Amb la comprensió de les condicions de la muntanya i les nostres capacitats personals, pensa si es pot assumir el risc que es presenta. Això és una cosa molt personal i subjectiva. Cada persona necessita prendre’s un temps abans de l'activitat per analitzar-lo. No ho facis només perquè altres ho fan o ho han fet, les condicions poden canviar en poques hores, i el que fa dos dies va ser fàcil d'escalar, pot ser veritablement dur avui. Escalar sol El Capitan pot ser possible per a algú, però no per als altres.
I sí, l'alpinisme té molt a veure amb l'acceptació del risc, amb anar al desconegut, i en algunes escalades, pot ser que una o dues vegades a la vida dels millors alpinistes els porti a prendre la decisió d'anar a una ruta que pot ser mortal.
Vols acceptar això? Només tracta de imaginar-te si estàs preparat i acceptes el risc de les activitats que realitzes:
Les meves Capacitats / Experiència + Condicions de la muntanya + Material i Tècniques = ¿val la pena o no?
Kilian Jornet
L'al·legat a favor de la seguretat i la responsabilitat que ha fet en Kilian, venint de qui ve, és especialment valuós. I òbviament, no té cap sentit culpar-lo de res. Només faltaria. A propòsit, incloc el final d'un article de Marc Salgàs al diari L'Esportiu Català:
Miquel Pucurull
27/08/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada