Amigues i amics, darrerament, la marató de Barcelona l’han guanyat atletes africans. També eren estrangers i estrangeres els guanyadors de les primeres fa més de quaranta anys i després. Podria semblar que sempre ha estat així. Però no. Hi ha hagut atletes de Catalunya que també han aconseguit ser els guanyadors. Tres homes i cinc dones. En homes, Rafa Garcia, que havia estat un notable migfondista, campió d’Espanya del 1500, va ser el vencedor l’any 1985, Fernando Diaz, deixeble del llegendari Gregorio Rojo, el 88, i Benito Ojeda, que la va guanyar el 1994 i ho va tornar a fer dos anys més tard. En dones, la sabadellenca Matilde Gómez la va guanyar l’any 1978, una de les tres noies que van córrer una primera marató a l’estat. La Quima Casas, la mítica corredora de la comarca de la Selva la va guanyar tres cops, el 1980 el 85 i el 87. L’Elisenda Pucurull (per si ho voleu saber, la meva filla gran) ho va fer l’any 1990. El 95, la primera va ser la Núria Pastor, assídua vencedora de curses populars. I el 99, l’Eva Sanz, també guanyadora de moltes curses curtes. Valgui, aquesta ‘Contra’ de l’UltraEsports d’avui com a reconeixement dels atletes catalans -tres pioners i cinc pioneres, tots i totes el segle passat-, que en el seu palmarès tenen un triomf tan extraordinari com el de la Marató de Barcelona. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
20/11/2024