28.10.24

L'angle Q de les atletes

Amigues i amics, l’estratosfèrica marca de 2 hores i 9 minuts d’una dona a la marató (la kenyana Ruth Chepngetich l’altre dia a Chicago) està propiciant parlar-ne molt. Entesos i aficionats es fan preguntes de tot tipus. ¿Com és possible que les maratonianes s’estiguin acostant, cada cop més, als registres que fan els homes? Fins i tot els metges diuen la seva. El doctor Xabier Leiba exposa una teoria: diu que el cos de les atletes s’ha anat modificant. Són cada cop més altes, i l’angle Q de les seves cuixes (un angle que fa que els malucs siguin més o menys grans; que el de la dona és de 16 graus de mitjana i el de l’home de 12), s’està reduint a base de bé i és cada cop més semblant al dels mascles. Pel doctor, aquesta transformació física explica que cada vegada les dones corrin més. Cal dir que fa cinquanta anys, el rècord del món de la marató masculina era de 2h 08 i ara és de 2h 00; o sigui , que ha baixat 8 minuts i el de la femenina era de 2 hores i 46 minuts i ara és de 2h 09, és a dir, ha baixat 37 minuts. ¿Serà això de l’angle Q la clau de tot? Me’n guardaré prou de discutir la revolucionaria teoria d’aquest doctor, que per cert és un prestigiós metge gallec, especialitat en esport.
Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.


Miquel Pucurull
28/10/2024

21.10.24

Nou rècord del món de la marató femenina

Amigues i amics, de sempre, tinc un interès especial en seguir la progressió de les dones en el món del córrer. Singularment pel que fa a la marató, i vaig gaudir molt el diumenge passat en saber que una vegada més, només un any desprès de l’últim cop, algú tornava a batre el rècord mundial de la prova. Ara, a més a més, amb una marca excepcional: 2 hores 9 minuts i 56 segons aconseguida per la kenyana Ruth Chepngetich a la marató de Chicago. Un temps que és gairebé dos minuts menor que el rècord anterior, el de l’etíop Assefa de fa dotze mesos. Un temps d’una dona (baixar de 2 hores 10), que és podria dir que és tan sensacional com que un maratonià baixés de les dues hores. I això no és tot: a Chicago, la Chepngetich va entrar a la meta en desena posició absoluta, i va avançar en més de set minuts a la segona classificada, precisament l’Assefa, que era la recordwoman. Amb una gesta tan gran, i com no podia ser d’altra manera, a les xarxes han aparegut els xafà-guitarres de sempre que opinen que la noia anava dopada. Estic en un grup de whatsapp on un deia que, tenint en compte que el seu representant és el mateix que el +de dues maratonianes que van ser sancionades per dopatge fa anys, no havíem de tenir cap dubte que aquesta també ho estava. No cal que digui que el vaig engegar a fer punyetes. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.


Miquel Pucurull
21/10/2024

14.10.24

Les tres heroïnes dels Jocs

Amigues i amics, per a tothom, acabar una marató suposa moltes vegades realitzar una acció èpica. A les olímpiques, també. A la dels Jocs de Paris del mes passat la van protagonitzar tres dones; tres heroïnes. Una d’elles va ser la britànica Rose Harvey. Va acabar la marató en 2 hores i 51 minuts, mitja hora més que el temps que va fer a Chicago l’any passat i que li havia valgut la selecció. La raó no es va saber fins que li van fer un reconeixement: va córrer amb el fèmur fracturat des del Km 3. No cal dir res més. L’altre gesta va ser la de la neerlandesa d’origen etíop, Sifan Hassan, que va voler córrer la marató després d’haver aconseguit la medalla de bronze en el 5.000 i en el 10.000. La va córrer i la va guanyar, lluitant fins l’últim moment amb la plusmarquista mundial de la distància amb un final antològic. I per a mi, la tercera gesta, la va fer la corredora que va arribar última, la Kinzang Lhamo de Bhutan, un minúscul país de l'Himàlaia. Va participar per invitació dels Jocs, i la marató olímpica era la primera cursa urbana que feia a la seva vida perquè corre sempre proves de muntanya. No importa gens que caminés durant moltes parts del circuit i que arribés una hora i mitja més tard que la guanyadora; la noia, volent acabar, va demostrar que el respecte a la seva petita nació, i a ella mateixa, estava per damunt de tot. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.


Miquel Pucurull
14/10/2024