Amigues i amics, a tots ens ha passat: Quan veus que córrer se’t dóna una mica bé, perds el senderi i t’apuntes a totes les curses que es fan i es desfan. Passa a tots els corredors populars i sembla que també als professionals. Diumenge passat, el noruec Jakob Ingebrigtsen, medalla d’or del 5.000 als Jos de Paris i una de les grans estrelles actuals de l'atletisme, va córrer la mitja marató de Copenhaguen 48 hores després de fer a Brussel·les un 1.500 en 3.30 i guanyar la Lliga Diamond. El seu entorn li recomanava no apuntar-s’hi perquè duia moltes curses al damunt. Però el noi, de 23 anys, eufòric per la brillant temporada que estava fent, volia debutar en els 21 per veure si podia vèncer al recordman del món de la mitja, que també la feia. El seu germà gran, que és el seu entrenador, li deia que era una estupidesa córrer una mitja marató sense estar preparat específicament per la distància, i menys al ritme del plusmarquista mundial. Però no li va fer cas. Resultat: els deu primers quilòmetres va anar molt bé. Els va fer amb el grup capdavanter en uns excel·lents 27 minuts i 27 segons,. Però els onze següents li van suposar un calvari. Va haver de caminar en diversos moments, i va acabar com va poder, entrant en el lloc 34, a cinc minuts d’aquell a qui volia guanyar. A meta, completament destrossat, va dir que havia aprés la lliçó i no tornaria a fer una mitja marató mai més. O fins d’aquí dos anys mínim. A l’esport, com a la vida, l’ambició és bona...però fins a cert punt. Fins el cap de setmana que ve, correu corrinyeu molt.
21/09/2024