Marató popular/marató dels JJOO

Amigues i amics, aquest mes d’agost, a París, durant els Jocs Olímpics, a més a més de la marató olímpica se’n va fer una de popular. El mateix dia que van córrer els atletes professionals, per la nit, i en el mateix circuit que ells. Era el primer cop que es feia una cosa semblant amb motiu d’uns Jocs. Ajuntar un esdeveniment com el d’una marató olímpica i una marató popular va significar un èxit espectacular. En clara referència a que el córrer és un dels esports més practicats a tot el món, la van anomenar ‘Marató per a tothom’. També, pels menys agosarats, van fer una cursa de 10 qms, i entre les dues, s’hi van aplegar 40.000 participants. Les van fer corredors i corredores amateurs, però també esportistes de renom. Com. per exemple, la Kathrine Switzer, la primera dona en córrer una marató el 1967 contravenint les normes que els hi ho impedien, que va fer la de 10, o el conegut atleta discapacitat català Alex Roca, que va fer la marató. Capítol apart mereix Barbara Humbert, una corredora francesa de 85 anys que la va acabar en un molt bon temps per la seva edat (6 hores i 44 minuts). En la meva opinió, relacionar una marató olímpica i una marató popular va ser una molt bona pensada: una extraordinària iniciativa que tant de bo tingui continuïtat. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

25/11/2024

Catalans i catalanes guanyadors de la marató de Bcn

Amigues i amics, darrerament, la marató de Barcelona l’han guanyat atletes africans. També eren estrangers i estrangeres els guanyadors de les primeres fa més de quaranta anys i després. Podria semblar que sempre ha estat així. Però no. Hi ha hagut atletes de Catalunya que també han aconseguit ser els guanyadors. Tres homes i cinc dones. En homes, Rafa Garcia, que havia estat un notable migfondista, campió d’Espanya del 1500, va ser el vencedor l’any 1985, Fernando Diaz, deixeble del llegendari Gregorio Rojo, el 88, i Benito Ojeda, que la va guanyar el 1994 i ho va tornar a fer dos anys més tard. En dones, la sabadellenca Matilde Gómez la va guanyar l’any 1978, una de les tres noies que van córrer una primera marató a l’estat. La Quima Casas, la mítica corredora de la comarca de la Selva la va guanyar tres cops, el 1980 el 85 i el 87. L’Elisenda Pucurull (per si ho voleu saber, la meva filla gran) ho va fer l’any 1990. El 95, la primera va ser la Núria Pastor, assídua vencedora de curses populars. I el 99, l’Eva Sanz, també guanyadora de moltes curses curtes. Valgui, aquesta ‘Contra’ de l’UltraEsports d’avui com a reconeixement dels atletes catalans -tres pioners i cinc pioneres, tots i totes el segle passat-, que en el seu palmarès tenen un triomf tan extraordinari com el de la Marató de Barcelona. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

20/11/2024

Proposta solidaria per València

Amigues i amics, ens durarà molt el desencís per la catàstrofe de l’altre dia a Valencia. Els valencians els tenim molt a prop i són com germans nostres. I em va saber greu que el passat cap de setmana no es cancel·lessin les manifestacions esportives a tota Espanya en senyal de dol. No es van celebrar a la comunitat valenciana –només hagués faltat-, però a la resta es van fer. Per interessos econòmics es van jugar gairebé tots els partís de futbol, de bàsquet, de handbol... de tots els esports, com si res hagués passat. Com si el que s’estava vivint no mereixés respecte. Només un minut de silenci per les víctimes i endavant. Va ser exemplar que els futbolistes afirmessin que s’havien d’ajornar tots els encontres. Però el president de la seva patronal va forçar-los dient que “el millor missatge de condol era no parar enlloc.” Per llogar-hi cadires!!!. Els espectacles no es van suspendre. Però s’està a temps d’esmenar-ho.¿Per què no es fa que tots els esdeveniments esportius d’un cap de setmana siguin solidaris? Vull dir, que les recaptacions de les entrades de tot arreu vagin a parar als damnificats, com s’ha anunciat que es farà al campionat del món de motoGP que s’ha de celebrar a Montmeló. Mai no és tard. Seria la millor aportació de l’esport per ajudar a pal·liar els efectes d’aquesta colossal tragèdia. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

11/11/2024

La 'Cursa de l'Amistat' Consummatum est

Amigues i amics, la icònica ‘Cursa de l'Amistat’ del dia de Tots Sants es va deixar de fer el 2019 després de vint-i-nou anys de celebrar-se. L’organitzava amorosament la família de Francesc Mates, un ex atleta del Barça que la va instaurar el 1981. Amorosament perquè era una prova amb un munt de detalls que la feien molt estimada pels corredors i corredores: un d’ells era que cada participant havia de dur qualsevol cosa a la sortida (unes galetes, un llibre...) per fer-ne un sorteig en acabar la cursa. La comercialització de les curses actuals no existia. No era competitiva: era una prova amb l’esperit de ‘córrer pel plaer de córrer’. No es donaven trofeus als guanyadors; només una flor al primer i la primera. El recorregut era de Montjuic al Tibidabo. Se sortia davant de les portes del Castell, es travessava Barcelona pel carrer Entença, i, muntanya amunt, acabava sota l’avió de les atraccions. Ja no es fa. Ara, una empresa de màrqueting organitza un succedani de 10 Qms que surt també del Castell i acaba a Can Caralleu, i un altre de 21 que ho fa al Parc de l’Oreneta. Tot i així, emfàticament li diuen ‘Montjuic-Tibidabo’. Un apunt important per acabar: mentre l’altruista família del malaurat Mates l’organitzava va ser gratuïta, ara, la ‘Cursa de l’Amistat’ Consummatum est, el dorsal de la de 10 costa disset euros i la de 21, trenta. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

4/11/2024