La gran fita de Jesse Owens

Amigues i amics, fa 89 anys, el llegendari Jesse Owens, un atleta prodigiós, va aconseguir una fita històrica: A Berlín se celebraven els Jocs Olímpics i Hitler els aprofitava per a la seva propaganda nazi d'enaltiment de la raça ària i de menyspreu pels africans. Però Jesse Owens, un negre, nét d’esclaus, va guanyar quatre medalles d'or: en 100 i 200 metres, en 4 × 100 i en salt de llargada. En aquesta prova, la seva victòria va ser aclaparadora. Va vèncer a l'alemany Long saltant 19 centímetres més que ell, i amb 8:06 fer un nou rècord mundial. La llegenda diu que Hitler no va assimilar l’ofensa. Un negre al primer graó del podi, per sobre d'un alemany, era massa, i se’n va anar de l'estadi abans del lliurament de medalles, a corre cuita, per no haver de donar-li la mà. Hi ha qui diu que allò no va ser exactament així, però el mite és manté. Vuitanta-nou anys després, Jesse Owens és recordat com el negre que va fer emprenyar Adolf Hitler, i vèncer el racisme dels nazis. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

15/06/2025

El mètode de l'1% de Chris Nikic per entrenar un Ironman

Amigues i amics, poc es podia pensar el Dr. Guttmann, quan fa 80 anys es va inventar els jocs adaptats per a persones discapacitades, que els esports paralímpics adquiririen la importància que estan tenint. Fins al punt que alguns dels seus esportistes aconsegueixen gestes extraordinàries. Com és el cas de Chris Nikic, un noi nord-americà que el 2020, amb 21 anys, va ser la primera persona amb síndrome de Down en finalitzar un Ironman. Un aspecte important és el mètode que va fer servir com a entrenament. El va dissenyar el seu pare. El va començar dos anys abans de la prova, que va ser l’Ironman de Florida, i el va anomenar “L’1% millor”, un concepte que fan servir algunes empreses i que implica una millora constant. Es basa en augmentar una mica en cada exercici. Per posar un exemple, si corria 100 metres, l’endemà en feia 101. I així en totes les disciplines. I en no tenir la pressió d’aconseguir grans avenços de manera rapida, feia que l’entrenament fos assequible i agradable. Ja ho tinc, si un dia em proposo fer un Ironman com va fer el Chris (la prova de 3.800 metres de natació,180 quilometres de ciclisme i una marató), utilitzaré el mètode de l’1%. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

31/05/2025

Häkansson, el ciclista aficionat venerable

Amigues i amics, l’any 1951, un suec anomenat Gustav Häkansson era un jubilat que s’havia aficionat a córrer amb bicicleta. Tenia 66 anys i no el van deixar participar en una cursa de 1.800 kms, perquè superava el límit d’edat que era de 40. Per als organitzadors, era massa gran per competir en una prova de ciclisme tan llarga. Però va ignorar les restriccions. I va fer la cursa amb un dorsal amb un cero que li va cosir la seva dona a una camisa. Va començar un minut després de tothom, i al cap de 6 dies i 14 hores, després de pedalejar sense parar i dormir menys que ningú, va entrar primer, vint-i-quatre hores abans que cap dels corredors oficials. La seva història no va acabar aquí. Va continuar participant en carreres, i amb 74 anys, va anar amb bicicleta des de Suècia a Jerusalem. Häkansson deia que l'edat és sovint una excusa que fan servir molts per no moure’s, i que la vida és una cursa que només es guanya si es continua pedalejant sempre. I la seva filosofia li va permetre viure amb bona salut, i corrent en bicicleta fins els 100 anys. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

17/05/2025

Vivències de la marató de Londres

Amigues i amics, fa pocs dies s’ha celebrat la marató de Londres, una prova de la que en conservo molt bons records. Un, el que més, és de l’any 1991. No la vaig córrer però vaig anar-hi. Se celebrava la Copa del Món i corria la meva filla gran. L’arribada estava davant del Palau de Buckingham. En veure-la arribar no em vaig poder contenir i vaig cridar a cor què vols “She is my dougther!!!, She is the first!!!” La gentada del meu costat segur que encara recorden els crits desaforats d’algú, exultant de felicitat, en veure l’arribada de la seva filla, que no era la primera, però ho era de l’equip femení que havia enviat Espanya. El segon bon record és de quan la vaig córrer, set anys després, el 1998. Treballava en una companyia anglesa que va convidar als maratonians de l’empresa: un mexicà, un nord-americà, tres anglesos i un servidor : inscripció, viatge, allotjament... tot de franc. En tinc un bon record, com deia; no per haver baixat de les quatre hores (vaig fer 3 hores i 49 minuts) sinó perquè l’efemèride no em va costar ni un duro. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

12/05/2025

Lloyd Martin i el maratonià més jove amb síndrome de Dawn

Amigues i amics, el diumenge passat, un noi de vint anys anomenat Lloyd Martin va córrer la marató de Londres. És probable que no us digui res el nom. Com tampoc a mi, fins que no vaig saber que l’any passat també la va fer i es va convertir, amb 19 anys, en la primera persona al món amb síndrome de Dawn en acabar una marató. Us explico: Lloyd Martin va néixer amb aquesta síndrome i els metges van advertir als seus pares que potser no seria capaç de caminar ni una passa. Tot i aquestes pessimistes prediccions, de ben petit va sorprendre a tothom per la seva energia i voluntat per superar les dificultats amb les que s’enfrontava. I engrescat per la seva mare, atleta, per cert, es va anar apassionant per l’esport. Jugava al futbol en un equip de discapacitats i va començar a participar en curses curtes fins que es va il·lusionar per fer-ho a la marató del 2024 i acabar-la. I ho va aconseguir, i enguany ha repetit. Està clar que, a vegades, els metges s’equivoquen. Sobre tot quan no pensen amb la capacitat que pot arribar a tenir un vailet estimulat per sa mare. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

03/05/2025

La marató de Boston

Amigues i amics, si totes les maratons tenen histories per explicar, què no dir de la de Boston, la més antiga del món, celebrada per primer cop fa 128 anys. De curiositats en té un munt. N’he seleccionat tres. La primera és que, van ser el primers en exigir que, per participar-hi s’ha d’acreditar una marca mínima segons l’edat; per exemple, 2 hores i 55 minuts els homes entre 18 i 34 anys, i 3 hores 30 les dones. La segona és del passat dilluns. La va córrer, amb 78 anys, i en l’excel•lent temps de 4 hores i 51 minuts, l’Amby Burfot, que és l’atleta que la va guanyar el 1968, fa 57 anys. I la tercera, més una efemèride que una curiositat pel que va significar. Quan no estava permès que les dones participessin a les maratons, la nord-americana Kathrine Switzer s’hi va inscriure l’any 1967 amb unes inicials i un nom que els organitzadors van suposar que era el d’un home, la va córrer i la va acabar. A Boston, la primera dona a la història en fer-ho i es va convertir en una icona de l’esport femení. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

28/04/2025

Un pastor, guanyador d'una Ultra-marató de 875 qms.

Amigues i amics, fa quaranta anys, amb l’esclat del córrer, es van començar a fer ultra-maratons. A Austràlia se’n feia una, entre Sidney i Melbourne, de 875 quilòmetres que durava set dies. El primer cop, l’any 1983, els participants eren atletes joves i professionals, entrenats especialment. Però la va guanyar un home de 61 anys, Cliff Young, gens relacionat amb l’atletisme. La seva feina era fer de pastor. Quan va començar la ultra, molts van pensar que no acabaria ni el primer dia, ja que corria molt a poc a poc. Però es van equivocar. Per la nit, quan tots dormien, ell continuava corrent. I després de 6 dies - nou hores abans del corredor que el seguia-, va acabar els 875 quilòmetres en primer lloc. Una proesa per a algú de la seva edat i sense preparació. La clau era que, des de ben petit, pasturava ramats d’ovelles de la família, i corria darrere d’elles, amunt i avall, durant dos o tres dies seguits. Quan li van preguntar que com havia pogut estar sis dies corrent sense dormir, en Cliff Young els va dir que havia corregut sense parar, però no sense dormir: "Estic acostumat a fer becaines mentre corro. De fet, fins i tot he somiat que perseguia les ovelles en una tempesta". Insòlit, però cert. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

20/04/2025

Marató de Bcn'2025

Amigues i amics, la marató de Barcelona de l’altre dia va constituir un èxit em molts aspectes: temps rècord per part dels guanyadors, rècord de participació, rècord del nombre de dones, del nombre d’estrangers... Amb seguretat, la de l’any 2025 quedarà per a la història com ‘la marató dels rècords’. També, confirmant el que es diu sovint, de que les capacitats de la gent gran són un misteri, destaco dues fites: en Josep Maria Cheliz, l’única persona al mon que ha fet totes les maratons de Barcelona, del 1980 al 2025, als 84 anys la va córrer més ràpid que fa un any. I la Quima Casas, la dona que ha guanyat tres cops aquesta marató, hi va participar amb 73, rebaixant en deu minuts el temps que va fer l’any passat. S’ha de dir, però, que tot no va ser tan bonic. A les maratons de totes les ciutats del món, la samarreta oficial que reben els participants duen un anagrama amb l’idioma del país. En canvi, sorprenent-ment, l’eslògan de la marató de la nostra ciutat no era en català. Era en anglès. Hi deia ‘BCN runs with you’. A mi, que estimo molt aquesta marató, em dol qualsevol error que tingui. I aquest, tenint en comte que veus autoritzades diuen que la nostra llengua està en perill, no s’ha aprofitat l’ocasió i la pífia, al meu parer, ha estat monumental. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

30/03/2025

Marató de Bcn'1990

Amigues i amics, avui s’ha celebrat la marató de Barcelona. Per a tots els que l’han corregut, el record que en tindran serà molt especial. La de l’any 1990, que la vaig córrer, es especialíssim per a mi. Va ser el primer any en que es va fer la sortida de Mataró. Vam passar pels pobles de la costa: Vilassar, el Masnou, Sant Adrià... fins a Barcelona, amb l’arribada a l’Estadi de Montjuich. El danès Zachariasen va ser el vencedor. I la vencedora... aquí va el que volia dir d’una marató especialíssima per a un servidor. Mentre anava pujant la rampa que conduïa a l’estadi, algú, a l’alçada del Poble Espanyol, em va dir que la primera dona que havia passat per allí era la meva filla Elisenda. Mai he fet els dos o tres quilòmetres finals d’una marató tan ràpids com aquell dia per tal d’acabar-la. Ni mai tan feliç. Un periodista ens va veure i va publicar en un diari l’endemà: “Quan una hora més tard que la guanyadora va entrar a la meta el pare d’ella, que també hi participava, es va produir una escena commovedora: els dos es van fondre en una abraçada plena d’emoció.” Disculpeu l'orgull de qui us ha explicat aquesta batalleta arqueològica sobre la marató de Barcelona de fa 35 anys. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

17/03/2025

L'alpinista Carlos Soria

Amigues i amics, la capacitat d'algunes persones d'edat avançada és un misteri pels metges. L'actriu d'Hospitalet, Núria Espert, de vuitanta nou anys, ha fet teatre fins els vuitanta set, i un senyor de Barcelona, de noranta, s'ha llicenciat en Belles Arts. Per no parlar de la longevitat d'alguns esportistes. Carlos Soria, un alpinista nascut a Avila que té 86 anys, escala les muntanyes més altes del planeta. És l'alpinista de més edat al mon que ha pujat més vuit-mils; n'ha fet dotze del catorze que hi ha. Fa un parell d'anys va caure pujant a l'Himalaia i es va trencar la tíbia i el peroné. Va patir dues operacions, i tot i que li recomanaven que deixés l'alpinisme, va seguir fent escalades com si res. Fa dos mesos l'han tornat a operar: ara d'una hernia inguinal; es va recuperar de seguida i se'n va anar a l'Argentina a fer l'Aconcagua, la muntanya més alta d'Amèrica, de 6.962 metres. I ja s'està preparant per pujar aquesta primavera al Manaslu, de 8.163. No li ho impedirà una pròtesi que du al genoll esquerra des de fa sis anys. Ja ho deia: per a la ciència, el que pot arribar a fer un iaio o una iaia és una veritable incògnita. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

10/03/2025

Kiplimo, futur 2 h a la marató

Amigues i amics, l’altre dia, a Barcelona, l’ugandès Jacob Kiplimo va polvoritzar el rècord del món de la mitja marató amb un temps estratosfèric de 56 minuts i 42 segons i ha estat notícia arreu. També, el que fossin 30.000 els participants, que suposa la mitja més multitudinària d’Espanya i de les més altes d’Europa. Barcelona és un lloc on proliferen els rècords: aquest d’ara dels homes s’afegeix al que va conquerir fa deu anys la kenyana Kiplagat, revalidant el que havia aconseguit un any abans a la mateixa prova. I això és un reclam per a la nostra ciutat: només cal dir que els estrangers i estrangeres eren la meitat del total. Felicitem-nos. I, tornant a parlar d’en Kiplimo, crec que és un fenomen fora de mida. El 2021 ja va aconseguir el rècord del món de la mitja a Lisboa, amb 57.31, i el va retenir fins l’any passat, que li van prendre per un segon menys. I ara l’ha recuperat rebaixant-lo en 48 segons, entrant a meta amb un somriure a la cara. I voleu que us digui el que penso: doncs que no trigarà gaire a ser el primer a la història que baixi de les mítiques dues hores a la marató, amb marca homologable. Qui sap si a Berlín, al setembre, o a Londres d’aquí dos mesos, quan faci el seu debut en els 42 quilòmetres. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

24/02/2025

No fem cas a l'Organització Mundial de la Salut

Amigues i amics, els metges no paren de parlar dels beneficis que reporta fer esport diari, només que sigui una mica. Afirmen que tant sols caminant mitja hora cada dia es redueix l’estrès, l’estat d’ànim augmenta, s’evita l’ansietat, els ossos i els músculs s’enforteixen, baixa la pressió arterial si la tens alta, i un llarg etcètera d’avantatges. Fins i tot, ajuda a mantenir un pes òptim i fa que millori el son per la nit. Però no se’n fa cas, i el sedentarisme creix de manera alarmant. Segons un informe de la Unió Europea, el 45% dels adults d’Europa no han practicat mai cap exercici físic. La doctora catalana Montserrat Romagosa, que ha participat en un debat sobre l’informe, diu que si es complissin les recomanacions d’activitat física moderada que ha fet l’Organització Mundial de la Salut (un mínim de 150 minuts a la setmana) a Espanya s’evitarien en els propers trenta anys uns 410.000 casos de malalties del cor, 353.000 de depressió, 110.000 de diabetis 2, i 43.000 de càncer. Per pensar-hi una mica! L’Eurostat diu, per altra banda, que una recomanació tan senzilla com caminar 30 minuts al dia per mantenir la salut no es fa prou: a França, per exemple, ho fa el vint per cent dels adults, i a Espanya encara menys: no arriba al sis. No en parlem més: fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

17/02/2025

Fa 20 anys no es va fer la marató de BCN

Amigues i amics, d’aquí uns dies es farà la marató de Barcelona amb rècord de participants. Fa vint anys, la del 2005, no es va fer. L'Ajuntament va considerar que per 3.000 corredors, que érem llavors els que la corríem, no es podia tancar la ciutat al trànsit. L’anunci de la suspensió no deia que tornaria. La marató era una nosa. Els mitjans no ajudaven, sinó tot el contrari. Un articulista de la Vanguardia va arribar a dir: “El año que viene, Barcelona retirará su nombre de la lista de ciudades que condenan a sus automovilistas a morirse de asco en un semáforo, mientras supuestos atletas ocupan durante horas la vía pública”. Uns quants, indignats, ens vam mobilitzar i vam engegar una Plataforma per reivindicar el retorn de la marató. Amb cartes als diaris, amb proclames a les emissores de ràdio, a les curses...arreu demanàvem que la prova no se n’anés a norris. I no diré que fóssim nosaltres, els del món del córrer, els artífex, però la del 2006 va retornar. I des de llavors, l’èxit ha estat creixent. No sé si l’articulista que dèiem s’haurà assabentat. Si ho ha fet, haurà sabut que vint anys després de la seva mala gaita, la marató de Barcelona ha tancat les inscripcions dos mesos abans de la prova amb 27.000 corredors i corredores. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Pucurull

09/02/2025

L'efecte Bannister

Amigues i amics, ¿heu sentit a parlar de l’”efecte Bannister”?. Us l’explico. Fa 70 anys, el 6 de maig de 1954, a Oxford, l'anglès Roger Bannister va ser el primer atleta que va córrer la milla (els 1.609 metres) en menys de quatre minuts. Una fita perseguida pels millors corredors de mig fons, semblant llavors al que és ara baixar de les dues hores a la marató. L’objectiu era superar el record del món que estava en 4.01 des de feia nou anys. I ho va aconseguir. Va fer 3 minuts 59 segons i 4 dècimes. Fins aleshores es deia que cap ésser humà podia baixar dels 4 minuts. Fins i tot, alguns metges asseguraven que qui ho provés podia morir en l’intent. Però Bannister, un estudiant de medecina i atleta no professional, va creure que si que podria. Va ser el primer en creure que els 4 minuts era una barrera que podia superar. Va pensar que no era impossible d'aconseguir, sinó que tothom deia que era impossible. Va estar convençut que podria, i va poder. I després d’ell ho van fer molts. El temps es va anar reduint , fins el punt que  actualment el record és de 3 minuts 43.13. Es diu que l'”efecte Bannister” es un fenomen psicològic: quan un rècord dels inabastables és batut per primer cop, és relativament factible que sigui superat per altres aviat, i demostra que, a l’atletisme, les barreres són moltes vegades més mentals que físiques. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

01/02/2025

Recordant Ramon Oliu

Amigues i amics, d’aquí uns dies farà vint anys que va morir Ramon Oliu, el químic nascut a Cantonigròs que va crear la primera marató popular que es va celebrar a Catalunya i a l’Estat el 1978. He parlat algun cop d’ell. No sé, però, si he estat capaç de glossar prou bé la seva figura. Tampoc sé si es prou sabut el que va representar per a l’esport amateur aquell home obstinat, que, com que no li van donar permís per engegar aquella marató a Barcelona ho va fer al petit poble de Palafrugell. I no tant sols va posar en marxa la prova reina de l’atletisme: també va engrescar a molta gent a córrer pels carrers. Una novetat, perquè fins llavors només es corria a les pistes dels estadis i només si s’era atleta federat. No va parar d’exercir el seu mestratge en xerrades, i també va escriure un llibre, ‘L’essència del córrer’, que va ser una mena de bíblia de tots els que, entusiasmats, el seguíem. No n’hi havia per menys. El que deia resultava sempre alliçonador i valuós. Com, per exemple, “ Quan corro una estona pel matí, els problemes d’ahir s’han reduït i soc capaç d’afrontar els més complexos.” L’Oliu va deixar una enorme petjada. Un monòlit a Montjuic, una cursa al poble on va néixer, i parlar d’ell com ara, serveixen, tot i que modestament, per mantenir la seva memòria. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

27/01/2025

Una marató diària

Amigues i amics, no m’entusiasmen gaire els rècords Guiinnes, però vull parlar-ne d’un, en vies de ser homologat, que té a veure amb el córrer. El 31 de desembre -l'últim dia del passat 2024-, Hilde Dosagne, una corredora popular belga de 55 anys, bioenginyera química i mare de quatre fills, va dur a terme una proesa sense precedents. Va finalitzar la seva marató número 366, després d’haver-ne fet una cada dia. Treballava pel mati en una empresa , i corria per la tarda: 42 quilòmetres diaris donant voltes a un gran llac de les afores de la ciutat de Gant. Va tenir mil problemes, sobre tot amb els isquiotibials, i va haver de vèncer-se a si mateixa sovint per la tensió mental que li va suposar estar a la línia de sortida tots els dies, però, resistent i coratjosa, va assolir la fita. A Bèlgica, la Hilde Dosagne és molt coneguda i fa anys que corre recaptant diners per causes benèfiques. Aquesta vegada, el compromís ha estat per contribuir a la investigació sobre el càncer de mama i ha aconseguit 60.000 euros de donacions. En acabar va dir que el fet que tanta gent es preocupés pels demès li donava forces per perseverar. He dit que la proesa no té precedents. Alguns homes han fet el repte de córrer una marató diària durant un any, però ara ha estat el primer cop que ho ha fet una dona. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

20/01/2025